Formació de recursos humans en l'àrea rural: proposta de procediment no formal

Resum

Els antecedents històrics que fan referència a la permanent preocupació pel desenvolupament integral dels sectors rurals, ens mostren una constant implicació de l'important paper que ha de jugar l'educació. En la perspectiva de quantificar els esforços realitzats en aquesta empresa, hi ha un saldo menys -respecte a altres sectors- que indica que l'educació manté uns criteris d'actuació indubtablement d'imperiosa necessitat de renovar-los. No pot el sector rural identificar un tipus de desenvolupament integral fundat en una educació unidireccional, ja que els continguts programàtics que ella comporta, si bé tenen un valor universal en l'educació i formació de l'home, no es corresponen amb una realitat sociològica ni geopolítica econòmica diferent i peculiar, com ho és el medi rural, l'ambient diferent al concepte de cultura urbana conegut i potenciat per un tipus de cultura basada en el desenvolupament científic tecnològic que tipifica nostres temps però que a aquell sector, fins ara, no ha arribat amb la profunditat quantitativa ni qualitativa que es mereix. En la formació del recurs humà del sector rural -recurs vital i prioritari d'atendre per a la Esperanta del desenvolupament d'altres recursos que necessita el mitjà- la via del procediment no formal en el rol que li competeix a l'educació és, ara per ara, l'alternativa més sòlida i la variable que pot resumir una sèrie d'intents sectorials aplicats a la fi d'aconseguir el desenvolupament del sector rural, integral, ple i potencialment humà. A aquesta alternativa poden convergir, amb justa correspondència als seus propis objectius, els intents econòmics, socials, culturals, polítics: en una paraula, tots els esforços programàtics que avui s'apliquen en l'intent de potenciar els sectors rurals per eliminar l'alt grau de marginació gairebé integral que pateixen a les relacions d'una societat desenvolupada i universalment impulsada per la ciència i la tecnologia. L'educació, per la via i el procediment no formal, en aquest propòsit o supòsit indicat, ha de partir innovant des de la formació del professional fins als procediments educatius: l'educador ha de ser format en els objectius de ser un recurs humà per al sector rural que diversifiqui experiències pròpies d'una cultura ecològicament encara no entesa (la relació de vida entre els homes i el seu medi natural, per exemple). No podrà ser un professional que domini la transmissió del saber culturalment acumulat per la societat humana. Ha de ser un professiona l-educador- que sàpiga interpretar el "saber intuïtiu" i codificar10 en un saber progressivament profitós per als interessos del desenvolupament integral del sector. Els procediments educatius no poden dinamitzar ni ser actius només pensant en l'ens institucional -escola-, ja que els esforços del desenvolupament integral apunten a un concepte de que l'escola rural o del medi rural és el centre promotor del desenvolupament cultural del medi, no és, per tant, la institució representativa del grau de cultura del medi. El procediment no formal impulsa, en resum, les innovacions d'una educació en el sector rural que avui es precisa.