Principis que justifiquen la metodologia no formal en l’educació d’adults

Resum

Si s'entén l'educació formal com aquella que esdevé en aules, horaris i programes preestablerts i que desemboca en una titulació acadèmica estandarditzada, l'educació "no formal" es materialitza fora del marc institucional escolar, de manera que la comunicació educativa no es veu constreta per programes prefixats, ni necessita ineludiblement de la comunicació presencial entre professor i alumne. Les metodologies "no-formals" són especialment adequades per a l'educació d'adults ja que tal educació demanda de continguts aplicats a la realitat i interessos del grup estructurats de manera interdisciplinària, i on el professor té més la tasca de facilitador de l'aprenentatge que la d'informador sistemàtic. L'adult demanda de sistemes didàctics que permetin la individualització de material apropiat a la seva mentalitat i de convivència intensa amb altres membres de la col·lectivitat en què viu. Per tot això la metodologia didàctica que s'apliqui ha de ser oberta i flexible per respondre a les indicades necessitats. Els textos impresos i els mitjans de comunicació de masses tenen el seu paper específic, ja que permeten la individualització i suposen una font motivadora. Però segueix sent el professor en contacte directe amb el grup el principal element dinamitzador de l'aprenentatge; només a través de la comunicació directa s'aconseguiran els propòsits de sensibilització conscientitzadora. El compliment d'aquestes funcions està, però, condicionat a la preparació i personalitat del professor en qüestió, qui ha d'unir els coneixements psico-pedagògic-socials relatius als adults, unes dots personals de comprensió, d’equilibri emocional i adaptabilitat. En síntesi, no es pot pensar avui en l'educació d'adults com a simple tasca compensatòria d'una escolaritat primària no realitzada o insuficient. La vida moderna justifica la seva concepció com a tasca permanent i no dins uns esquemes formals de l'escolarització.