Històries de l'animació sòciocultural a Catalunya

Resum

L'animació sociocultural a Catalunya es confon amb la història d'un país que, amb iniciativa social i cultural, vol trobar sortides noves i emprenedores als problemes que se li presenten des de la seva derrota pel règim franquista a la nova crisi de les ciutats modernes. La història de l'animació sociocultural, doncs, es confon, en els anys 60, amb els moviments del temps lliure, amb els moviments de renovació pedagògica a les escoles, amb les xarxes associatives en la clandestinitat, amb la dinàmica de revolució en les fàbriques i la universitat, amb el naixement de la nova cançó. . . En els anys 70 es confon amb recuperar el carrer amb la festa i les manifestacions, amb les propostes de les associacions de veïns, amb les lluites per la llibertat d'expressió, amb els grups de pressió dins dels mitjans de comunicació, amb la celebració de la mort del dictador. . . I finalment, als 80, l'animació sociocultural apareix amb nitidesa i autonomia en els programes de l'administració, en els projectes de les associacions, en les propostes de formació d'alguns centres i en l'interès de la universitat per estructurar una diplomatura d'Educador Social.