La metodologia i la planificació en un sistema d’educació oberta / a distància

Resum

Una metodologia per establir i operar un S. E. A. D. és un conjunt estructurat i seqüenciat a realitzar. Les metodologies compleixen una doble funció: serveixen per avaluar un S. E. A. D. ja existent. Hi hauria una tercera funció que seria la de transformació d'un sistema educatiu ja existent en un S. E. A. D. Aquestes metodologies solen expressar-se mitjançant un model normatiu que constitueix la conjunció teòrica de tots els components, anticipant la realitat que es vol construir assegurant el compliment de les funcions de les parts. Exemples: la metodologia P. A. L. S. de l'Open University i el model normatiu per als cursos de l'O N. A. a Veneçuela. Un S. E. A. D. tradueix o encarna la política de la institució que el promou, depèn de la política educativa del país en què es troba; però una S. E. A. D., a més de posseir un caràcter remedial, de correcció o supletori, pot trobar la seva raó de ser en sí mateix ja que és l'instrument que, dins d'un enfocament d'educació permanent, intenta oferir un accés al saber a un gran nombre de persones. La determinació de la conveniència d'instaurar un S. E. A. D. ve marcada per l'aparició de certes deficiències que apareixen en tot sistema educatiu, com pot ser un alt nombre de subjectes sense oportunitats en una àrea del saber, o una escassetat de docents en determinades àrees. Aquestes mancances de tot sistema es converteixen en elements decisius per a la creació d'un S. E. A. D. Ara bé, la programació d'un S. E. A. D. requereix una sèrie de condicions com seria un sistema de transports, un sistema de mitjans de comunicació, la disponibilitat de personal docent entrenat en tècniques d'educació oberta / distància, entre d'altres. La política de mitjans decideix "el material instruccional" per a un S. E. A. D. i pot optar entre dues alternatives: un mitjà principal que sol ser el text imprès acompanyat de mitjans complementaris; o bé quan desapareix la subordinació i es dóna una igualtat diferenciada dels mitjans. Finalment, la política de mitjans decideix l'estructura de comunicació (TV, centres, etc.). Havent establert la finalitat i els mitjans d'un S. E. A. D., es fa necessari precisar la població amb la qual es va a actuar. La informació s'obté mitjançant un enquesta aplicada sobre aquesta població potencial, amb el que obtenim el "perfil" de l'usuari. Per la seva banda, la política de la institució fixa el "perfil de l'egressat" que és el conjunt de totes les característiques desitjables que haurà de posseir en acabar els cursos. L'estructura organitzativa d'un S. E. A. D. pot centrar-se en diversos models: 1. l'enfocament de sistemes que s'organitza segons l'esquema del procés input-output, 2. l'enfocament estructural que s'organitza sobre la base d'àrees i funcions l'enfocament per projectes que crea una estructura ad-hoc de gran autonomia. Sobre la base d'aquests enfocaments, o combinant-los, es procedeix a dotar d'estructura organitzativa a un S. E. A. D.