Planificació utòpica i realitat: enfrontament en l’esdevenir de l’aprenentatge del segle XXI

Resum

La planificació social, econòmica i educativa actual s'orienta a identificar metes més que a crear-les, a continuar una realitat més que a transformar-la, és aquesta una mena de planificació anomenada realista que resulta incapaç de canviar el curs o direcció de la societat. Davant ella l'autor ens proposa el que s'anomena: planificació "utòpica" com "clímax" de pensament que amplia el judici a la reflexió, a la idealització, en definitiva, a la creativitat. La diferència de la planificació realista és que aquesta última té diverses metes de desenvolupament a què s'arriba mitjançant la conjunció de recursos disponibles i ampliació de la capacitat d'absorció en aquests recursos, mentre que en la planificació utòpica o planificació d'alternatives convergents a un sol paràmetre té una única i sola fita a assolir. Depenent dels recursos disponibles es planifica a la marxa cap a aquesta utopia desitjable. El sistema desenvolupista ha donat a la institució educativa l'única funció de formar recursos per a l'aparell productiu i no el paper de millorament global. l'home. Aquest, autèntic eix de desenvolupament, ha estat canviat per una de les seves creacions: la producció d'objectes. Aquest tipus de planificació realista és, així mateix, insuficient a l'hora de fer arribar els nous avenços científics i tècnics a les institucions escolars que continuen perpetuant la pissarra i el guix. Així doncs, l'aprenentatge del segle XXI -tan sols falten dinou anys- exigirà del sistema una major participació en el seu futur: la tecnologia ens facilitarà amb més rapidesa i qualitat la informació, la jornada laboral es veurà disminuïda en funció de l'augment del temps d'oci creatiu, el sistema educatiu recobrarà la seva missió autèntica de servir l'home ajudant en la seva formació, en la capacitat de reflexió i crítica, en l'actitud cooperativa amb els seus iguals; aquesta preparació per al futur de l'home que ha de començar ara i aquí és la que predica la planificació utòpica. "L'única esperança és planificar la utopia i dirigir-se cap a ella amb obsessió".