Didàctica i educació preescolar

Resum

L'educació preescolar ha suscitat un progressiu interès en els àmbits pedagògics a causa, sens dubte, de la seva ràpida generalització i implantació en la majoria de països. Succeeix, però, que la pressió de la demanda ha suposat sovint la transposició mecànica de models escolars a l'esfera preescolar, convertint aquesta etapa en un apèndix de l'educació bàsica. Convé una delimitació de competències que clarifiqui funcions i estableixi els límits d'una respecte a l'altra, observant, per descomptat, la necessària coordinació entre les dues etapes. En el terreny didàctic apareixen disparitats que permeten parlar d'una didàctica diferencial de l'etapa preescolar. Aquesta didàctica té però uns condicionants característics que, si bé continuen existint en l'ensenyament bàsic, són aquí de major importància si cap. Les característiques grupals en l'etapa preescolar vénen marcades per la poca homogeneïtat dels subjectes quant a la seva maduració, requisit aquest indispensable per abordar l'ensenyament dels rudiments lectors, escrivans i numèrics. La maduració és, doncs, tema central, però en sí mateix, no és objecte d'ensenyament, és prerequisit perquè aquesta pugui donar-se. L'emergència d'aptituds al llarg de l'etapa preescolar caracteritza l'actuació docent la missió de la qual serà facilitar, esperar i, en el seu moment, ensenyar. La major part dels èxits que aconsegueix el nen al llarg d'aquesta etapa són susceptibles de ser adquirits en l'àmbit familiar, per mitjà d'una educació espontània, no intencional ni sistemàtica, sense l'actuació d'un docent que s'erigeixi com a tal. Els processos de discriminació sensorial i motora s'adquireixen independentment del context cultural, són comuns a tots els països, a tota l'espècie. Cal, doncs, una única alternativa: la utilització de tàctiques didàctiques encaminades a la experimentació, a la vivència de situacions, ambients i entorns que facilitin aquests processos maduratius abandonant les temptacions d'instrucció -en el sentit de transmissió de continguts culturals- fins a l'emergència de l'aptitud o aptituds que conformen la possibilitat d'aprendre'ls. L'etapa preescolar es caracteritza, doncs, per la intervenció de l'educador en l'ambient, potenciant la seva riquesa i afavorint les experiències del nen, sempre dins del camp dels seus interessos. Distingim, doncs, tres grans moments en aquest període preescolar: l'aprenentatge, en interacció amb l'ambient i per mitjà de la vivència, dels rudiments psicomotors, la experimentació d'aquests aprenentatges amb vista a la seva posterior utilització en l'adquisició de continguts específicament culturals, i els inicis d'aprenentatge instrumental dins dels àmbits d'escriptura, lectura i matemàtiques.