Recents tendències en la teoria de l’educació comparada

Resum

Abans de realitzar la descripció de les actuals tendències en la teoria de l'Educació Comparada, es recorden les etapes a través de les quals ha arribat al seu estat actual. D'aquesta manera s'esmenten els períodes que Kazamias, Bereday, Noah i Eckstein han indicat en el desenvolupament de l'Educació Comparada, concloent amb les que han indicat Kelly i Altbach. L'autor no es mostra conforme amb aquesta costum de diferenciar etapes ja que creu que l'evolució de l'Educació Comparada ha estat efecte, més aviat d'unes doctrines epistemològiques concretes que d'uns moviments globals. A continuació descriu els tres principis d'aquestes doctrines, que han marcat unes tendències en la manera de concebre i realitzar l'Educació Comparada. 1) El pensament neopositivista busca una explicació funcional de la realitat, tractant de descobrir les lleis que expliquen els seus fenòmens. Durkheim aplica aquesta manera de veure la Sociologia, i Anderson ho ha fet a l'Educació Comparada. Es tracta d'aïllar diferents variables i de descobrir les relacions constants que uneixen unes a altres. Dins d'aquesta línia Anderson utilitza el mètode hologeístico, que mesura les variables teòriques en àmplies mostres (d'abast mundial) de cultures humanes. Es pot aplicar aquest mètode també a l'educació, com ha fet Zern, defensant la idea que la bona educació suposa exigir al nen un esforç i una submissió disciplinada, el cual millora la seva socialització i el seu rendiment intel·lectual. La investigació hologeística ha estat poc explotada i, si se superen les dificultats metodològiques que li són pròpies, promet arribar a ser l'instrument positivista més important en Educació Comparada. 2) El neomarxisme es troba present també en els enfocaments de l'Educació Comparada, aportant les mateixes idees que va repetint a tot arreu: que als països capitalistes l'educació està dirigida per una minoria privilegiada que busca, a través d'ella, establir la divisió de classes i explotar els treballadors. El principal representant d'aquesta tendència és Carnoy, alguns, com Wallert, pretenen que les anàlisis s'han de fer a nivell no nacional, sinó mundial. 3) El neorrelativisme està representat per Brian Holmes. Desconfiant del concepte de mesura absoluta i de la validesa incondicional de lleis generals, i afirmant la relativitat de les Ciències Naturals, es pretén una aproximació al "problema". Segons això, les Ciències Socials i l'Educació Comparada han d'abandonar la investigació pura i realitzar una recerca de generalitzacions contextuals que ajudin a resoldre els problemes pràctics. També estan en aquesta línia els autors pertanyents a la "nova sociologia de l'educació" i a l’etnometodologia. Una realitat que aquesta tendència no pot explicar són certes necessitats i exigències humanes que revelen una tendència invariable i universal, en el més profund de la persona humana.