Canvis familiars i noves polítiques socials a Espanya i a Catalunya. La cura de la vida quotidiana al llarg del cicle de vida

Resum

L’objectiu d’aquest article és presentar las «noves» polítiques socials a Espanya per atendre les necessitats de cura en la vida diària de les persones dependents. L’atenció se centra en la cura com a concepte clau, ja que en la seva realitat de referència supera el marc familiar, encara que l’inclou (Lewis, 1997 i 2007; Letablier, 2007; Brullet, 2010). El focus, per tant, no són les polítiques familiars en relació amb la infantesa, sinó les polítiques socials de proximitat de suport a la cura de les persones i a la qualitat de vida des de la primera infantesa fins a les edats adultes. S’intercedeix a favor de la sostenibilitat del benestar en la nostra societat amb l’augment de la coresponsabilitat privada entre homes i dones i de la coresponsabilitat entre institucions privades i públiques.
En la primera part, es planteja la deslegitimització de la família patriarcal moderna en les societats occidentals, i les oportunitats i els reptes socials que genera a inicis del segle XXI. En la segona, es tracta la relació entre la cura de les persones en la vida quotidiana i el lloc de les famílies en la provisió de cures en els diferents règims de benestar europeus. La comparació de la despesa pública en el suport a les famílies amb fills entre països europeus mostra que Espanya i Catalunya se situen al final rànquing. En tercer lloc, es comenten els discursos a favor d’implementar «noves» polítiques socials que, encara que mantenen diferències ideològiques, tracten de respondre al conflicte creixent a Espanya entre l’ètica de l’atenció i l’ètica del treball remunerat. Es tracta de les anomenades polítiques de «conciliació», polítiques de «temps de vida», polítiques de «cura». El quart apartat és propositiu. Es presenten set tendències de canvi familiar, els riscos que suposen, i les possibles polítiques de proximitat per a la prevenció del risc i el suport a les xarxes familiars i  comunitàries d’atenció. L’article acaba amb els conceptes d’«ètica de l’atenció i coresponsabilitat» que haurien d’estar presents i orientar totes les polítiques socials i educatives.