Contraris i aprenentatge: preferències per les diferències sortints entre objectes
Resum
A partir de la hipòtesi que els contraris són un element adient per a les tasques d’aprenentatge, en aquest estudi s’ha investigat la resposta de nens i adults davant una sèrie d’estímuls que s’han agrupat en més oposats i menys oposats. La finalitat d’aquest treball és investigar si els subjectes analitzats se senten més atrets pels objectes que mostren una relació d’oposició major que els que no la mostren. Els resultats mostren que els nens escullen més els contraris que els adults. Aquests resultats es discuteixen a la llum de les principals hipòtesis que intenten explicar la dificultat d’adquisició dels antònims i també de les quals els consideren un element adient per a l’aprenentatge.Paraules clau
antonímia, adquisició del llenguatge, estructura del significat lèxic, adjectius dimensionalsPublicades
01-02-2010
Com citar
Llach, S., & De Ribot, M. D. (2010). Contraris i aprenentatge: preferències per les diferències sortints entre objectes. EDUCAR, 46, 107–121. https://doi.org/10.5565/rev/educar.87
Descàrregues
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Drets d'autor (c) 2010 Sílvia Llach, M. Dolors De Ribot

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.