Els alumnes volen aprendre amb videojocs? L’opinió dels usuaris del potencial educatiu d’aquest mitjà

Autors/ores

  • Salvador Gómez-García Universidad de Valladolid
  • Antonio José Planells de la Maza Universitat Pompeu Fabra
  • Mar Chicharro-Merayo Universidad de Burgos

Resum

Els videojocs han revelat la seva capacitat interactiva i la seva proximitat als públics juvenils. Així, s’han convertit en una eina metodològica vàlida per vehicular continguts docents molt valorada per experts i educadors. Ara bé, què opinen els alumnes dels videojocs? Quina relació hi mantenen? Quina capacitat educativa els concedeixen?

En aquesta investigació realitzem, en primer lloc, una aproximació als principals arguments acadèmics sobre el potencial educatiu del videojoc. En segon lloc, partirem de la hipòtesi que els universitaris en fan un consum lúdic i hedonista que s’allunya d’aquesta suposada funció docent. Des d’aquí, utilitzarem una metodologia qualitativa (entrevista en profunditat) que aplicarem a una mostra vinculada a la cultura audiovisual: estudiants del grau de Comunicació Audiovisual, Mitjans Audiovisuals i Periodisme.

Es pretén recollir els models discursius de l’alumnat, que defineixen la seva relació extracurricular amb el joc. En aquest sentit, la informació recollida permet analitzar variables com la «valoració del videojoc com a recurs d’aprenentatge», la seva «utilitat per al desenvolupament d’habilitats manuals i intel·lectuals», o el seu «rol en la motivació pedagògica », amb un especial interès en les manifestacions en funció del gènere.

Paraules clau

videojocs, educació, joves, ludificació

Referències

Bartle, R. (1990). Hearts, clubs, diamonds, spades: players who suit MUDs. Journal of MUD Research, 1(1), 1-19.

Bourdieu, P. (1999). La distinción. Criterio y bases sociales del gusto. México: Taurus.

Carrillo, J. A. (2015). La dimensión social de los videojuegos ‘online’: de las comunidades de jugadores a los ‘e-sports’. Index. Comunicación, 1(5), 39-51.

Cassel, J. y Jenkins, H. (2000). From Barbie to Mortal Kombat. Gender and computer games. Cambridge (Massachusetts): MIT Press.

Chaplin H. y Ruby, A. (2005). Smartbomb: the quest for art, Entertainment, and big bucks in the videogames revolution. Chapel Hill (Carolina del Norte): Algonquin Books.

Children Now (2001). Fair Play: Violence, Gender and Race in Video Games. http://eric.ed.gov/?id=ED463092 [Consulta: 10 de diciembre de 2015]

Cuadrado, A. y Planells, A. J. (2013). Jugar el film: cutscenes y la génesis del modelo fílmico interactivo. Archivos de la Filmoteca, 72, 91-103.

Dietz, T. L. (1998). An examination of violence and gender role portrayals in video games: Implications for gender socialization and aggressive behavior. Sex Roles, 5/6(38), 425-442.

Eisenberg, R. L. (1998). Girl Games: Adventures in Lip Gloss, Gamasutra, 13/02/1998. http://www.gamasutra.com/view/feature/131660/girl_games_adventures_in_lip_gloss.php [Consulta: 10 de diciembre de 2015]

ELSPA (2004). Videogames continue to grow. Entertainment and Leisure Software Publishers Association. http://www.elspa.com [Consulta: 9 de diciembre de 2015]

ESA (2015). Essential facts about the computer and video game industry. Entertainment Software Association. http://www.theesa.com/wp-content/uploads/ 2015/04/ESA-Essential-Facts-2015.pdf [Consulta: 11 de diciembre de 2015]

Fiske, J. (1998). Understanding Popular Culture. Londres: Unwin Hyman.

Friedberg, J. (2015). Gender games: a content analysis of gender portrayals in modern, narrative video games. Sociology theses Georgia State University. http://scholarworks.gsu.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1052&context=sociology_theses [Consulta: 11 de diciembre de 2015]

Graner, S. (2004). Gender inclusive game design: expanding the market. Boston: Cengage Learning.

Gros, B. (2014). Análisis de las prestaciones de los juegos digitales para la docencia universitaria. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 79, 115-128.

Guerra, J. y Revuelta, F. I. (2015). Visión y tratamiento educativo de los roles masculinos y femenino desde el punto de vista de los videojugadores: Tecnologías emergentes favorecedoras de la igualdad de género. Qurriculum: Revista de Teoría, Investigación y Práctica Educativa. 28, 142-160.

Jenkins, H. (2001). From Barbie to Mortal Kombat: further reflections. Playing by the rules conference. https://culturalpolicy.uchicago.edu/sites/culturalpolicy.uchicago.edu/files/jenkins.pdf [Consulta: 11 de diciembre de 2015]

Juul, J. (2009). A casual revolution: reinventing video games and their players. Cambridge (Massachusetts): MIT Press.

Kasumovic, M. M., Blake, K., Dixon B. J. y Denson, T. F. (2015). Why do people play violent video games? Demographic, status related, and mating-related correlates in men and women. Personality and Individual Differences, 86, 204-211. http://dx.doi.org/10.1016/j.paid.2015.06.018

Lasen, A. (2006). Lo social como movilidad: usos y presencia del teléfono móvil. Política y Sociedad 43(2), 153-167.

Miller, M. y Summers, A. (2007). Gender Differences in Video Game Characters’ Roles, Appearances, and Attire as Portrayed in Video Game Magazines. Sex Roles, 57(9/10), 733-742. http://dx.doi.org/10.1007/s11199-007-9307-0

Parker, N. (2004). ISFE Yearbook. Screen Digest.

Pedrera, I. y Revuelta, F. I. (2015). Mobile learning: Una propuesta de intervención para la igualdad de género en Educación Secundaria. Qurriculum: Revista de Teoría, Investigación y Práctica Educativa. 28, 126-140.

Provenzo, E. F. (1991). Video kids: making sense of Nintendo. Boston: Harvard University Press.

Raz, J. G. (2015). Make room for Video Games: Exergames and the “Ideal Woman”. Phd. Dissertation. http://deepblue.lib.umich.edu/handle/2027.42/111350 [Consulta: 11 de diciembre de 2015]

Rodríguez-Ferrándiz, R. (2011). De industrias culturales a industrias del ocio y creativas: los límites del «campo» cultural. Comunicar, 36, 149-156. http://dx.doi.org/10.3916/c36-2011-03-06

Sabater, M. y Fernández, J. (2015). No, sin mi móvil. Diferencias de género y uso de las nuevas tecnologías. Icono 14, 1(13), 208-246. http://dx.doi.org/10.7195/ri14.v13i1.722

Strauss, A. (1987). Qualitative Analysis for Social Scientists. Cambridge: Cambridge University Press.

Strauss, A. y Corbin, J. (1990). Basics of Qualitative Research. Grounded Theory Procedures and Techniques. Londres: Sage.

Tomkinson, S. (2015). The position of women in video game culture: Perez and Day’s Twitter incident. Continuum: Journal of Media & Cultural Studies, 29(4), 617-634. http://dx.doi.org/10.1080/10304312.2015.1025362

Vacas, F. (2007). Telefonía móvil: la cuarta ventana. Zer, 23, 199-217.

Vallés, M. S. (1997). Técnicas cualitativas de investigación social. Madrid: Síntesis.

Publicades

23-12-2016

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.