La tecnologia com a variable influent en el desenvolupament de l’aprenentatge dialògic
Resum
Les escoles tenen la responsabilitat de preparar les noves generacions que neixen en un món globalitzat i interconnectat. L’objectiu principal d’aquest treball és analitzar el paper de la tecnologia en el desenvolupament de l’aprenentatge dialògic en les comunitats d’aprenentatge. Intentem comprendre la influència que té la tecnologia per afavorir la comunicació i la interacció en un projecte educatiu que presenta la interacció i les paraules com a eines bàsiques d’aprenentatge. S’aplica un estudi de cas instrumental, interpretatiu i incrustat, sobre el qual es desenvolupa la metodologia comunicativa a partir d’entrevistes i dos grups de discussió. El cas singular és una escola rural, constituïda com una comunitat d’aprenentatge, que es divideix geogràficament en dos llogarets; cada poble té la seva pròpia sala de conferències, una amb immersió tecnològica (A) i una altra amb incorporació progressiva de tecnologia (B). Els resultats mostren la influència del factor tecnològic en el desenvolupament de l’aprenentatge en facilitar la creació de significat, principi pedagògic que desenvolupen les comunitats d’aprenentatge per promoure l’aprenentatge dialògic.
Paraules clau
aprenentatge dialògic, comunitats d’aprenentatge, tecnologies de la informació i la comunicació, metodologia comunicativa, tecnologies d’aprenentatge i coneixementReferències
BARBERÁ, E. (2016). Technological contributions to e-assessment. Revista de Educación a Distancia, 50. http://dx.doi.org/10.6018/red/50/4
BLAU, I., & SHAMIR-INBAL, T. (2017). Digital competences and long-term ICT integration in school culture: The perspective of elementary school leaders. Education and Information Technologies, 22, 769-787. https://doi.org/10.1007/s10639-015-9456-7
CORREA, A., ESCARBAJAL, A., & IZQUIERDO, T. (2012). La formación del profesorado desde una perspectiva interdisciplinar [Teacher training from an interdisciplinary perspective]. REIFOP, 14(1), 27-42.
DECOITO, I., & RICHARDSON, T. (2018). Teachers and technology: Present practice and future directions. Contemporary Issues in Technology and Teacher Education, 18(2), 362-378.
DILLENBOURG, P., JÄRVELA, S., & FISCHER, F. (2009). The evolution of research on computer-supported collaborative learning. In N. BALACHEFF, S. LUDVIGSEN, T. DE JONG, A. LAZONDER, & S. BARNES (Eds.). Technology-enhanced learning: Principles and products (pp. 3-20). Cham: Springer.
DOYLE, T. (2017). Weapons of math destruction: How big data increases inequality and threatens democracy by Cathy O’Neil. The Information Society, 33(5), 301-302. https://doi.org/10.1080/01972243.2017.1354593
FLECHA, R., & PUIGVERT, L. (1998). Aportaciones de Paulo Freire a la educación y las ciencias sociales [Paulo Freire’s contributions to education and social sciences]. REIFOP, 33(12), 21-28.
FREIRE, P. (1973). La educación como práctica de libertad [Education as a practice of freedom]. Montevideo: Tierra Nueva.
GÓMEZ, A. (2006). Metodología comunicativa-crítica [Communicative-critical methodology]. Barcelona: Roure.
GROS, B., & SUÁREZ-GUERRERO, C. (Eds.) (2016). Pedagogía red. Una educación para tiempos de internet [Network pedagogy: Education for the Internet era]. Octahedron/ICE-UB.
HABERMAS, J. (2018). Teoría de la acción comunicativa (M. Jiménez Redondo, Trans.). Madrid: Trotta Editorial. (Original work published ca. 1987).
HERNANN, A. (2014). El uso de ordenadores y tecnologías digitales en los procesos de aprendizaje en la era digital [The use of computers and digital technologies in the learning process in the digital era]. Congreso Iberoamericano de Ciencia, Tecnología, Innovación y Educación. 12-14 November, Buenos Aires, Centro Singular e-learning.
JANG, H., KIM, E. J., & REEVE, J. (2016). Why students become more engaged or more disengaged during the semester: A self-determination theory dual-process model. Learning and Instruction, 43, 27-38. https://doi.org/10.1016/j.learninstruc.2016.01.002
LAI, J., & WIDMAR, N. O. (2020). Revisiting the digital divide in the COVID-19 era. Applied Economic Perspectives and Policy, 43(1), 458-464. https://doi.org/10.1002/aepp.13104
LÓPEZ, M., SÁNCHEZ, M., & ALTOPIEDI, J. (2011). Comunidades profesionales de práctica que logran sostener procesos de mejora institucional en las escuelas [Professional communities of practice that succeed in sustaining institutional improvement processes in schools]. Revista de Educación, 356, 109-131.
PALOMARES-MONTERO, D., GARCÍA-ARACIL, A., & CASTRO-MARTÍNEZ, E. (2012). Misiones actuales de las universidades públicas: Una perspectiva sociológica [Current missions of public universities: A sociological perspective]. ARBOR, 188(753), 171-192. https://doi.org/10.3989/arbor.2012.753n1011
RODRÍGUEZ, F. P., & POZUELOS, F. J. (2009). Aportaciones sobre el desarrollo de la formación del profesorado en centros TIC. Estudio de caso [Contributions on the development of teacher training in ICT centers: Case study]. Pixel-Bit, Revista de Medios y Educación, 35, 33-43.
SELWYN, N. (2013). Rethinking education in the digital age. In K. ORTON-JOHNSON & N. PRIOR (Eds.). Digital sociology: Critical perspectives (pp. 197-212). Basingstoke: Palgrave Macmillan.
SUÁREZ-GUERRERO, C. (2013). Comunidad y alfabetización múltiple como condiciones de aprendizaje en red [Community and multiple literacies as conditions for networked learning]. In M. J. CHIVERT-TARAZONA, A. ROS-GARRIDO & V. HORCAS LÓPEZ (Coords.). A propósito de la inclusión educativa. Una mirada ampliada de lo escolar (pp. 250-271). Barcelona: Octaedro.
SUÁREZ-GUERRERO, C., LLORET-CATALÁ, C., & MENGUAL-ANDRÉS, S. (2016). Teachers’ perceptions of the digital transformation of the classroom through the use of tablets: A study in Spain. Comunicar, 49(XXIV), 81-89. https://doi.org/10.3916/C49-2016-08
YACUZZI, E. (2005). El estudio de caso como metodología de investigación: teoría, mecanismos causales, validación [The case study as a research methodology: Theory, causal mechanisms, validation]. Universidad del CEMA. Working Paper, no. 296.
YIN, A. (2003). Applications of case study research. London: SAGE Publications.
YUDES-GÓMEZ, C., BARIDON-CHAUVIE, D., & GONZÁLEZ-CABRERA, J. M. (2018). Cyberbylling and problematic Internet use in Colombia, Uruguay and Spain: Cross-cultural study. Comunicar, 56(XXVI), 49-58. https://doi.org/10.3916/C56-2018-05
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2021 Davinia Palomares-Montero, M.ª José Chisvert-Tarazona, Cristóbal del Campo Ponz
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
