Elements organitzatius per la millora del temps educatiu del migdia en l’educació primària
Resum
Els infants aprenen a les escoles a conviure, a participar en activitats i a desenvolupar hàbits saludables en llocs i moments dins dels centres en els quals no es desenvolupa el currículum formal. Al present article s’hi mostra una investigació sobre el temps educatiu del migdia —la franja interlectiva dedicada al dinar i al lleure—, en la qual s’analitzen aquells elements organitzatius que poden millorar aquest espai i afavorir el benestar de l’alumnat que utilitza aquest servei. S’hi realitza una investigació de tipus qualitatiu a través de la implementació de grups de discussió amb professionals que gestionen aquests serveis i Photovoice amb nens i nenes de quart i cinquè d’educació primària d’escoles públiques de Catalunya. Els resultats incideixen en la millora de cinc elements: la formació de professionals; les relacions a la comunitat educativa; la gestió pròpia del servei; el foment de la participació i la presa de decisions de la infància, i la millora dels espais físics i la infraestructura escolar en la qual es desenvolupen les activitats del temps educatiu del migdia. L’article conclou amb un conjunt de recomanacions que ofereixen pautes organitzatives i pedagògiques per millorar aquest espaitemps.
Paraules clau
educació primària, organització escolar, activitats escolars, temps lliure, infànciaReferències
ANDERSEN, S. S., BAARTS, C. y HOLM, L. (2017). Contrasting approaches to food education and school meals. Food, Culture and Society, 20(4), 609-629. https://doi.org/10.1080/15528014.2017.1357948
ARANCETA, J., RODRIGO, C. P., SERRA, J. D., HERNÁNDEZ, A. G., MORE, R. L., SUÁREZ, V. M. y CORTINA, L. S. (2008). El comedor escolar: Situación actual y guía de recomendaciones. Asociación Española de Pediatría, 69(1), 72-88. https://doi.org/10.1157/13124224
BAINES, E. y BLATCHFORD, P. (2011). Children’s games and playground activities in school and their role in development. En: A. D. PELLEGRINI (ed.), The Oxford Handbook of the development of play (pp. 260-283). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780195393002.013.0020
BAINES, E. y BLATCHFORD, P. (2019). School break and lunch times and young people’s social lives: A follow-up national study [Informe final]. Department of Psychology and Human Development. UCL Institute of Education.
BAINES, E. y MACINTYRE, H. (2019). Children’s social experiences with peers and friends during primary school mealtimes. Educational Review, 74(2), 165-187. https://doi.org/10.1080/00131911.2019.1680534
BENN, J. y CARLSSON, M. (2014). Learning through school meals? Appetite, 78C, 23-31. http://dx.doi.org/10.1016/j.appet.2014.03.008
BERGGREN, L., OLSSON, C., RONNLUND, M. y WALING, M. (2021). Between good intentions and practical constraints: Swedish teachers’ perceptions of school lunch. Cambridge Journal of Education, 51(2), 247-261. https://doi.org/10.1080/0305764X.2020.1826406
BLATCHFORD, P. (1998). Social life in school: Pupils’ experiences of breaktime and recess from 7 to 16 years. Routledge.
BRAUN, V. y CLARKE, V. (2006). Using thematic analysis in psychology. Qualitative Research in Psychology, 3(2), 77-101. https://doi.org/10.1191/1478088706qp063oa
CARIDE, J. A. (2014). Del ocio como educación social a la pedagogía del ocio en el desarrollo humano. Edetania: Estudios y Propuestas Socio-Educativas, 45, 33-54.
CARIDE, J. A.; LORENZO, J. J. y RODRÍGUEZ, M. A. (2012). Educar cotidianamente: El tiempo como escenario pedagógico y social en la adolescencia escolarizada. Pedagogía Social: Revista Interuniversitaria, 20, 19-60. https://doi.org/10.7179/PSRI_2012.20.01
CLARKE, T. y PLATT, R. (2023). Children’s Lived Experiences of Wellbeing at School in England: A Phenomenological Inquiry. Child Indicators Research, 16, 963-996. https://doi.org/10.1007/s12187-023-10016-2
DERQUI, B., FERNANDEZ, V. y FAYOS, T. (2018). Towards more sustainable food system: Addressing food waste at school canteens. Appetite, 129, 1-11. https://doi.org/10.1016/j.appet.2018.06.022
DESTAW, Z., WENCHEKO, E., KIDANE, S., ENDALE, M., CHALLA, Y., TIRUNEH, M., TAMRAT, M., SAMSOON, H., SHALEKA, D. y ASHENAFI, M. (2022). Impact of school meals on educational outcomes in Addis Ababa, Ethiopia. Public Health Nutrition, 25(9), 2614-2624. https://doi.org/10.1017/S1368980022000799
FAVUZZI, N., TREROTOLI, P., FORTE, M. G., BARTOLOMEO, N., SERIO, G., LAGRAVINESE, D. y VINO, F. (2020). Evaluation of an alimentary education intervention on school canteen waste at a primary school in Bari, Italy. International Journal of Environmental Research and Public Health, 17(7), 2558. https://doi.org/10.3390/ijerph17072558
FORNI, P. y GRANDE, P. de (2020). Triangulación y métodos mixtos en las ciencias sociales contemporáneas. Revista Mexicana de Sociología, 82(1), 159-189. https://doi.org/10.22201/iis.01882503p.2020.1.58064
GRUGEON, E. (2005). Listening to learning outside the classroom: Student teachers study playground literacies. Literacy, 39(1), 3-9. https://doi.org/10.1111/j.1741-4350.2005.00391.x
HERNÁNDEZ-RANGEL, S. y PÁRAMO-BERNAL, P. (2023). El comedor escolar como un escenario de aprendizaje: Una revisión sistemática. Cultura, Educación y Sociedad, 14(2), 49-72. https://doi.org/10.17981/cultedusoc.14.2.2023.03
KIMMEL, M. (2019). Hombres blancos cabreados: La masculinidad al final de una era. Barlin Libros.
KLINENBERG, E. (2021). Palacios del pueblo: Políticas para una sociedad más igualitaria. Capitán Swing.
LOSADA-PUENTE, L., MENDIRI, P. y REBOLLO-QUINTELA, N. (2022). Del bienestar general al bienestar escolar: Una revisión sistemática. Relieve, 28(1). https://doi.org/10.30827/relieve.v28i1.23956
MACÍAS, A. I., GORDILLO, L. G. y CAMACHO, E. J. (2012). Hábitos alimentarios de niños en edad escolar y el papel de la educación para la salud. Revista Chilena de Nutrición, 39(3), 40-43. http://dx.doi.org/10.4067/S0717-75182012000300006
MASON, A. E. (2020). Children’s perspectives on lunchtime practices: Connecting with others. Journal of Occupational Science, 28(3), 1-13. https://doi.org/10.1080/14427591.2020.1771407
MCNAMARA, L., GIBSON, J., LAKMAN, Y., SPADAFORA, N., LODEWYK, K. y WALKER, M. (2018). The Influence of a Recess Intervention on Children’s Sense of Belonging and Enjoyment. Journal of Contemporary Issues in Education, 13(2), 37-54. http://dx.doi.org/10.20355/jcie29343
MENDIRI, P., REBOLLO-QUINTELA, N. y LOSADA-PUENTE, L. (2024). El bienestar escolar desde la experiencia del alumnado de Educación Primaria. Educar, 60(1), 237-254. https://doi.org/10.5565/rev/educar.1818
RODRÍGUEZ-TADEO, A., PATIÑO, B., URQUÍDEZ-ROMERO, R., VIDAÑA-GAYTÁN, M. E., PERIAGO-CASTÓN, M. J., ROS-BERRUEZO, G. y GONZÁLEZ, E. (2015). Neofobia alimentaria: Impacto sobre los hábitos alimentarios y aceptación de alimentos saludables en usuarios de comedores escolares. Nutrición Hospitalaria, 31(1), 260-268. https://dx.doi.org/10.3305/nh.2015.31.1.7481
SOARES, P. y DAVÓ-BLANES, M. C. (2019). Comedores escolares en España: Una oportunidad para fomentar sistemas alimentarios más sostenibles y saludables. Gaceta Sanitaria, 33(3), 213-215. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2018.12.005
SOARES, P., MARTINELLI, S. S., MELGAREJO, L., CAVALLI, S. B. y DAVÓ-BLANES, M. C. (2017). Using local family farm products for school feeding programmes: Effect on school menus. British Food Journal, 119(6), 1289-1300. https://doi.org/10.1108/BFJ-08-2016-0377
ÚCAR, X. (2015). L’aprenentatge informal i la pedagogia dels canvis de fase. Fòrum: Revista d’Organització i Gestió Educativa, 36, 1-6.
VAQUÉ-CRUSELLAS, C., GARCÍA-ÁLVAREZ, A., COLL-ARENAS, M. D., BLANQUER, M. y SALVADOR-CASTELL, G. (2022). Comedores escolares: Adherencia a las recomendaciones alimentarias de los menús escolares en Osona, Cataluña. Revista Española de Nutrición Comunitaria, 28(1), 1-13.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2025 Héctor Nuñez, Núria Fabra-Fres, Isabel Pellicer-Cardona, Rubén David Fernández-Carrasco
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
