Disseny i validació de contingut del qüestionari de percepcions i pràctiques educatives cap a la inclusió de l’alumnat LGBTIQ+ en educació superior

Autors/ores

Resum

L’objectiu d’aquest treball és presentar els resultats del procés de construcció i validació del Qüestionari de percepcions i pràctiques educatives dels estudiants d’educació cap a la inclusió de l’alumnat LGBTIQ+. Amb aquesta finalitat, s’han considerat diverses dimensions: coneixements, percepcions i actituds, pràctiques educatives i autoeficàcia. La investigació s’inscriu dins dels estudis instrumentals. La població de referència està formada per estudiants dels graus d’educació de facultats de ciències de l’educació espanyoles. La mostra del pilotatge del qüestionari és de 334 persones. En aquest treball s’hi presenten els resultats de la validació de contingut per judici expert (10 experts). Per establir la fiabilitat s’ha fet servir el coeficient Alpha de Cronbach. La validesa de contingut per judici expert ha permès depurar i ajustar el qüestionari inicial a 95 ítems, generant 4 subescales, a més de 12 ítems de dades identificatives sociodemogràfiques. Després del procés de disseny i validació desenvolupat, el qüestionari es constitueix en un instrument robust, fiable i vàlid per conèixer les percepcions i les pràctiques educatives en la formació dels professionals de l’educació en relació amb la diversitat sexogenèrica i la seva inclusió al perfil academicoprofessional.

Paraules clau

percepcions, validesa, fiabilitat, LGBTIQ , educació superior, inclusió, autoeficàcia

Referències

ACOSTA-LEAL, D., PONCE-MARTÍNEZ, E. y GONZÁLEZ-MARTÍNEZ, C. (2020). La educación superior como escenario para la inclusión de la diversidad sexual en el aula de clases. Sinergias Educativas, 5(2), 391-406. https://doi.org/10.37954/se.v6i2.173

AYRE, C. y SCALLY, A. (2014). Critical values for Lawshe’s content validity ratio: Revisiting the original methods of calculation. Measurement and Evaluation in Counseling and Development, 47(1), 79-86. https://doi.org/10.1177/0748175613513808

BOCHICCHIO, V., PERILLO, P., VALENTI, A., CHELLO, F., AMODEO, A. L., VALERIO, P. y SCANDURRA, C. (2019). Pre-service teachers’ approaches to gender-nonconforming children in preschool and primary school: Clinical and educational implications. Journal of Gay & Lesbian Mental Health, 23(2), 117-144. https://doi.org/10.1080/19359705.2019.1565791

BRACHO, C. A. y HAYES, C. (2020). Gay voices without intersectionality is White supremacy: Narratives of gay and lesbian teachers of color on teaching and learning. International Journal of Qualitative Studies in Education. https://doi.org/10.1080/09518398.2020.1751897

BRANT, C. A. R. (2017). How Do I Understand the Term Queer?: Preservice Teachers, LGBTQ Knowledge, and LGBTQ Self-Efficacy. The Educational Forum, 81(1), 35-51. https://doi.org/10.1080/00131725.2016.1243744

CABERO, J. y BARROSO, J. (2013). La utilización del juicio de experto para la evaluación de TIC: El coeficiente de competencia experta. Bordón, 65(2), 25-38.

CARROLL, W. E. (2019). Perceptions of subtle sexism in the higher education workplace [Tesis doctoral]. Temple University.

CORTINA, J. M. (1998). What is coefficient Alpha?: An examination of theory and applications. Journal of Applied Psychology, 78(1), 98-104.

ESCOBAR, J. y CUERVO, A. (2008). Validez de contenido y juicio de expertos: Una aproximación a su utilización. Avances en Medición, 6, 27-26.

ESPINOZA, M. A. (2020). Estudiantes de educación superior y diversidad sexual (re)conociendo la experiencia escolar LGTB+ [Tesis doctoral]. Universidad de Sonora.

ESTEBAN, C., GONZÁLEZ-RIVERA, J. A., FRANCIA-MARTÍNEZ, M. y LESPIER, Z. (2020). Desarrollo y validación de la Escala de distancia social hacia personas Trans. Evaluar, 20(1), 35-48. https://doi.org/10.35670/1667-4545.v20.n1.28477

FIUZA-ASOREY, M., LOSADA-PUENTE, L., SIERRA MARTÍNEZ, S. y BAÑA, M. (2023). Luces y sombras en la percepción del alumnado universitario acerca de la inclusión y la diversidad. Educación XX1, 26(2), 141-164. https://doi.org/10.5944/educxx1.34475

GARCÍA-CANO, M., BUENESTADO, M., GUTIÉRREZ, P., HINOJOSA, E. F. y NARANJO, A. (2018). LGBTI+: Diversidad afectivo-sexual e identidades de género. Servicio de Atención a la Diversidad. UNEI, Universidad de Córdoba.

GARCÍA-MARTÍNEZ, V., AQUINO, S. P., GUZMÁN, A. y MEDINA, A. (2012). El uso del método Delphi como estrategia para la valoración de indicadores de calidad en programas educativos a distancia. Revista CAES, 3(1), 200-222.

INJUVE/CIS (2011). Jóvenes y diversidad. INJUVE

JONES, M. H., HERSHBERGER, M. A., GOODRICH, K. M., HACKEL, T. S. y LOVE, A. (2021). Preservice Teachers’ Self-Efficacy for Teaching LGBTQ Youth. The Teacher Educator, 56(4), 427-444. https://doi.org/10.1080/08878730.2021.1927275

LAWSHE, C. H. (1975). A quantitative approach to content validity. Personnel Psychology, 28(4), 563-575. https://doi.org/10.1111/j.1744-6570.1975.tb01393.x

LISCANO, D. C. (2016). Educación para la diversidad: Las representaciones sociales y prácticas frente a la población LGBTI en la universidad [Tesis doctoral]. Departament de Pedagogia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona

LISCANO, D. C. y JURADO, P. (2016). Representaciones sociales sobre las personas LGBTI en la universidad. Revista de Educación Inclusiva, 9(3), 231-249.

MARÍN, F., PÉREZ-GONZÁLEZ, J., SENIOR, A. y GARCÍA-GULIANY, J. (2021). Validación del diseño de una red de cooperación científico-tecnológica utilizando el coeficiente K para la selección de expertos. Información Tecnológica, 32(2), 79-88. https://doi.org/10.4067/S0718-07642021000200079

MÁRQUEZ, Y., PÉREZ-JORGE, D. y RODRÍGUEZ-JIMÉNEZ, M. C. (Dirs.) (2019). Heteropercepción y autopercepción hacia la población sexual y genéricamente diversa en el municipio de Santa Cruz de Tenerife [Memoria de investigación]. Servicio de Igualdad, Participación Ciudadana y Servicio Administrativo a Distritos. Ayuntamiento de Santa Cruz de Tenerife.

MIRALLES-CARDONA, C., CARDONA-MOLTO, M. C. y CHINER, E. (2020). La perspectiva de género en la formación inicial docente: Estudio descriptivo de las percepciones del alumnado. Educación XX1, 23(2), 231-257. https://doi.org/10.5944/educXX1.23899

MORALES-RODRÍGUEZ, F. M., RODRÍGUEZ-CLARES, R. y GARCÍA-MUÑOZ, M. R. (2020). Influence of Resilience, Everyday Stress, Self-Efficacy, Self-Esteem, Emotional Intelligence, and Empathy on Attitudes toward Sexual and Gender Diversity Rights. International Journal of Environmental Research and Public Health, 17(17), 6219. https://doi.org/10.3390/ijerph17176219

NUNNALLY, J. y BERNSTEIN, I. (1994). Psychometric theory. (3.ª ed.). McGraw-Hill.

PENNA, M. (2012). Formación del profesorado en la atención a la diversidad afectivo-sexual [Tesis doctoral]. Universidad Complutense de Madrid.

PENNA, M. (2015). Homofobia en las aulas universitarias: Un metaanálisis. REDU: Revista de Docencia Universitaria, 13(1), 181-202. https://doi.org/10.4995/redu.2015.6445

PÉREZ-JORGE, D. et al. (2020). Knowledge and perception of trainee teachers towards the LGBTQ+Community. International Journal of Education and Practice, 8(2), 207-220. https://doi.org/10.18488/journal.61.2020.82.207.220

PICHARDO, J. I., DE STÉFANO, M., FAURE, J., SÁENZ, M. y WILLIAMS, J. (2015). Abrazar la diversidad. Instituto de la Mujer para la Igualdad de Oportunidades.

RAMOS SANTANA, G., PÉREZ CARBONELL, A., CHIVA SANCHIS, I. y MORAL MORA, A. (2021). Validation of a scale of attention to diversity for university teachers. Educación XX1, 24(2), 121-142. https://doi.org/10.5944/educXX1.28518

SÁNCHEZ TORREJÓN, B. (2021). La formación del profesorado de Educación Primaria en diversidad sexo-genérica. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 24(1), 253-266. https://doi.org/10.6018/reifop.393781

TEJADA, J. (2022). Ficha técnica: La validez de contenido por juicio experto. En J. TEJADA (Coord.) et al., Evaluación de aprendizajes en educación superior (pp. 357-368). McGraw-Hill Interamericana.

TORO, E., MOYA, P. y POBLETE, R. (2020). Representaciones sociales de profesores y estudiantes sobre las personas LGBTI: Un estudio de caso en un Liceo Católico y Laico. Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva, 14(1), 37-51. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-73782020000100037

UNESCO (2016). Abiertamente: Respuestas del sector de educación a la violencia basada en la orientación sexual y la identidad/expresión de género: Informe resumido. UNESCO.

UNESCO (2017). La UNESCO Avanza La Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible.

UNESCO-ONU MUJERES (2019). Orientaciones internacionales para abordar la violencia de género en el ámbito escolar.

VAQUERO, C. (2021). Actitud de los jóvenes universitarios ante la diversidad sexual y de género [Trabajo de fin de grado]. Universidad de Valladolid.

VERDEJO-MUÑOZ, M. (2020). Conocimientos y actitudes de estudiantes universitarios hacia la diversidad de género y la diversidad sexual en un contexto multicultural. MODULEMA: Revista Científica sobre Diversidad Cultural, 4, 42-65. http://dx.doi.org/10.30827/modulema.v4i0.15866

Publicades

01-10-2024

Com citar

Tejada Fernández, J., Jurado de los Santos, P., & Navío Gámez, A. (2024). Disseny i validació de contingut del qüestionari de percepcions i pràctiques educatives cap a la inclusió de l’alumnat LGBTIQ+ en educació superior. EDUCAR, 61(1), 69–90. https://doi.org/10.5565/rev/educar.2082

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Funding data