Comunicació, instruments d'observació i diferències de gènere en la participació a les classes

Resum

El curs passat vaig portar a terme, per a l'Institut de la Dona, una investigació sobre la incidència del gènere en les interrelacions que s'estableixen en les aules dels centres d'ensenyament secundari. Hi havia despertat el meu interès pel tema el fet que en les meves classes de Dinàmica de Grup a la Universitat, en les quals les noies representen mes del 80% del total, el més freqüent era que fossin els nois els portaveus dels subgrups que constituïen i que fossin també els nois els que participaven més en les discussions que tenien lloc a les clascs: tant en les que es referien als continguts o temes d'estudi com en les anàlisis d'exercicis, jocs o simulacions realitzades pel grup-classe. Per dur a terme aquesta investigació vaig utilitzar diverses tècniques entre les quals destaco les entrevistes individuals, els mètodes grupals i l'observació directa de la comunicació a les aules de centres d'ensenyament secundari. Per tal de realitzar les observacions de la comunicació a les aules vaig crear un quadre d'observació derivat directarnente l'E M. P. (Existential Mapping Process) del professor HOROWITZ, els fundamcntos del cua1 explico en aquest article. Els meus objectius són: a) donar a conèixer els treballs sobre comunicació dels invcstigadores que han inspirat el E. M. P. , B) explicar el E. M. P. i el quadre d'observació de processos comunicacionals que se'n deriva. Amb això pretenc proporcionar elements dc reflexió i anàlisi al professorat: tant als professionals que treballen amb alumnes d'ensenyament primari, secundari o terciària com als que treballem cn "formació de formadors", ja que aquest instrument proporciona un tipus de infomació doblement útil: afavoreix la reflexió sobre els processos comunicacionals i promou i facilita el canvi.