Entre la necessitat i el sentit: Reflexions des de l'Antropologia pedagògica

Resum

En aquest article l'autor comença subratllant el drama de l'home actual, mancat de sentit existencial amb què orientar les àmplies possibilitats de satisfer tota índole de necessitats humanes, així com els èxits eficaços de la tècnica. Es fa èmfasi especial en l'anàlisi antropològic de la problemàtica, ressaltant -en fi- que l'home és irreductible a simple subjectivitat bio-psicosocial (amb la mera aspiració a realitzar-se mitjançant satisfacció de necessitats vitals), apuntant que és també "una cosa més ", en concret: una tensió del subjecte cap a l'univers axiològic, a la realització de tasques significatives, amb sentit. Es finalitza aquest treball apuntant alguns corol·laris pedagògics. Potser el més rellevant sigui el canvi de direcció d'una pedagogia bolcada en les vivències, interessos, etc. del subjecte educant. . . a una altra que harmonitzi l'acceptació i adaptació psicològica amb la proposta de metes carregades de sentit. Es proposa, en definitiva, una educació per a la responsabilitat personal.