El teatre: comunicació i educació

Resum

Cada cop és més gran la força que pren el teatre com a metodologia de formació personal i social. Les potencialitats que, en aquest sentit, presenta han fet que, en aquests darrers anys, fos més i més present en els programes i plans de formació i educació sota la forma de dramatitzacions i de teatre infantil. Tanmateix, altres fenòmens com ara el teatre popular, el teatre de barri o el "teatro campesino", mostren la seva funcionalitat respecte l'aprenentatge personal i interactiu en el si de les comunitats. El teatre constitueix una experiència que permet viure impulsos, emocions, sentiments i conductes que, a la vida quotidiana, normalment són reprimits. Tot allò prohibit a la realitat pot ésser viscut al teatre sense cap perill. Estem en el camp de la simulació, de la comunicació, i en l'àmbit de la "catarsi". La finalitat que hauria de guiar i orientar qualsevol tipus d'intervenció escolar i/o socioeducativa que utilitzés el teatre com a metodologia de treball, independement la tipologia de destinataris als que vagi adreçada i les determinacions de l'ambient, seria la d'ampliar o implementar els registres comunicatius de les persones.