El fonament de la metodologia comparativa en educació

Resum

El que es pretén en aquest estudi és establir el fonament de la metodologia comparativa en educació. S'aconsegueix presentant un conjunt de dotze característiques que constitueixen un ampli sistema de relacions i interrelacions que defineixen la metodologia comparativa. La idea dominant és que per establir una comparació entre dos fets o fenòmens cal que tinguin alguna cosa en comú, i han de ser vistos així per l'aplicació d’un criteri comparatiu que permeti ordenar i relacionar les diferents variables objecte d'estudi. La comparació té per objecte descobrir les semblances, les diferències i les diverses relacions que es poden establir. Comparar és pensar relacionant. S'insisteix en la importància de les coordenades espai i temps en la comparació, ja que aquesta suposa una afinitat o proximitat geogràfica i històrica. La comparació sol tendir cap a una unificació o generalització. Es parteix d'un estat de desigualtat o diferència entre dues o més realitats, però s'acaba per descobrir entre elles algun principi d'unitat, alguna llei comuna. Fins i tot en la pràctica, la Pedagogia Comparada expressa sovint el seu desig de servir a l'ideal d'unitat entre els diferents pobles, a través d'una unitat establerta en els seus sistemes educatius. Amb els pronòstics educatius que intenta ajudar a formar, vol donar una base a les polítiques educatives perquè funcionin el més correctament possible. En enumerar les etapes de l'anàlisi comparatiu es reprodueix l'esquema de F. Hilker i G. Bereday, per considerar el que ja és clàssic en Pedagogia Comparada. En el comentari de cadascuna de les quatre fases s'explica àmpliament en què consisteixen aquestes i es, assenyalen modalitats originals d'aplicació de les mateixes. S'insisteix que el mètode comparatiu no s'ha de limitar als anomenats estudis d'àrea (o sistemes educatius nacionals i regionals), sinó que s'ha d'aplicar també a altres sectors pedagògics. Finalment s'assenyalen unes vies que poden ajudar a un avanç de la Pedagogia Comparada, tot reconeixent les limitacions pròpies d'aquesta, que és qualificada com una disciplina més aclaridora i orientadora que normativa.