Panoràmica de l’educació a Catalunya

Resum

Comprendre la situació actual de l'educació a Catalunya obliga ineludiblement a submergir-se en els antecedents històrics, on s'adverteix la importància d'una tradició de preocupació per l'educació que ha servit de fonament per a la renovació que actualment s'ha emprès. Davant moviments renovadors corporatius, com els grups de mestres públics de Girona, apareixen personatges de marcada rellevància, que després han creat escola: Ferrer i Guàrdia, J. Bardina, Rosa Sensat, Martorell, Mira, etc. Les tres primeres dècades del segle van ser especialment fructíferes en aquest aspecte. La guerra civil va truncar el clímax renovador, per donar pas a un període d'obscurantisme i regressió pedagògica. A la dècada dels setanta van aparèixer dues institucions bàsiques per al rellançament pedagògic: Rosa Sensat i Òmnium Cultural. Encara que en ambdós casos hi va haver plantejaments polítics d'oposició al franquisme, la seva acció es va centrar preferentment en la creació d'una escola permanent de formació de mestres, en el primer cas, i la preparació de professors de català, en el segon. Posteriorment, moltes entitats públiques i privades s'han afegit a aquestes i altres tasques. Amb el traspàs a la Generalitat de la responsabilitat administrativa del sistema educatiu, s'ha iniciat una política d'eficàcia organitzativa i de millora de la qualitat de l'educació, alhora que es prepara adequadament al professorat per fer realitat el compliment d'obligatorietat de la llengua catalana. Encara que el sector privat segueix sent superior a la mitjana de l'Estat, s'adverteix una progressiva disminució de la seva incidència en el conjunt del sistema educatiu català. Les taules estadístiques mostren la tasca realitzada pel que fa al reciclatge de professors, el nombre de centres que donen ensenyament total o parcial en català i les xifres d'alumnat, diferenciades per nivells i províncies.