L’activitat lingüística com a objecte impartit en una classe de matemàtiques a l’Escola Primària

Resum

El propòsit d’aquest treball és conèixer els obstacles dels alumnes i les característiques lingüístiques de les seves produccions en una classe de 6è curs d’Educació Primària, en què s’articulen els continguts de matemàtiques i llengua, en un context on la meitat de l’alumnat fa el currículum en la L2 (èuscara). Per aquest motiu, s’analitzen les interaccions entre la mestra i els alumnes, centrades en els obstacles dels alumnes i l’ajuda que la mestra els proporciona. Es parteix de la hipòtesi que dóna suport a la idea que la llengua s’aprèn en contextos socials situats i que les tasques d’aprenentatge que l’alumne fa en aquest context poden abastar dues dimensions d’ensenyament/aprenentatge: «dimensió matèria» i «dimensió lingüística» (Snow, Met y Genesse, 1989; Navés i Muñoz, 2011). Compartim amb Bakthine (1982) la hipòtesi que les diferents àrees de coneixement han construït històricament gèneres socials relativament específics. Els resultats mostren que els alumnes tenen dificultats per donar una resposta reflexiva i també per argumentar, i que el perfil de l’ensenyant i els instruments de mediació que utilitza serveixen per ajudar l’alumne a superar alguns obstacles de les dues àrees articulades.