El rol de la supervisió educativa en la gestió de les polítiques públiques

Resum

Actualment estem assistint a un procés una mica paradoxal. D’una banda, són evidents elsavenços meritoris en les polítiques educatives de molts països que tenen com a objectiudesregularitzar, descentralitzar i augmentar l’autonomia de les unitats educatives locals. I,de l’altra, inversament, la funció de control de l’Estat s’està reforçant. En aquest escenaries plantegen diverses alternatives en el camp de l’organització de la supervisió. S’observennoves tendències que tracten d’explicar i resoldre tres grans qüestions: la politització davantla professionalització del col·lectiu d’inspecció; la bretxa entre l’administratiu i el pedagògici l’aparent contradicció entre les tasques de control i les d’assessorament.L’article estudia aquestes tendències, destacant les que estan orientades a reforçar elcaràcter institucional d’aquest servei. Així mateix, assenyala el repte que representen elscanvis en les polítiques públiques i en el paper de la inspecció per passar de la simpleadministració dels sistemes educatius a la de conduir els processos de la millora de la qualitaten totes les unitats escolars.