Adolescència, creixement emocional, procés familiar i expressions humorístiques
Resum
Aquest text és un acostament i, en la mesura del que sigui possible, una mostra de comprensió, una explicació i una reflexió al voltant del procés de l’adolescència. S’hi tracten les relacions de les adolescents i dels adolescents amb el seu entorn social, especialment amb la família, com també els conflictes i les problemàtiques que existeixen en aquesta etapa. L’adolescència és desenvolupament i creixement cognitiu i emocional. L’estudi d’aquest tema es fa a través d’una narrativa social, popular i quotidiana: els acudits i les caricatures. És a dir, per mitjà d’aquests relats, ens aproximem al món adolescent. Es considera que els acudits són una mirada a la vida, a més de reflex i constructors de la realitat social. Els acudits informen dels problemes, però cadascú pot triar si els continua repetint o si els observa i decideix canviar-los. La funció dels acudits és transmetre humor, a més de facilitar l’expressió emocional i la reflexió social.
Paraules clau
adolescència, emocions, família, acudits, caricaturesReferències
Austin, J. (1971). Cómo hacer cosas con palabras: Palabras y acciones. Barcelona: Paidós.
Bayard, R. T. y Bayard, J. (2004). ¡Socorro! Tengo un hijo adolescente: Guía de supervivencia para padres desesperados. Madrid: Temas de Hoy.
Camps, V. (2000). Qué hay que enseñar a los hijos. Barcelona: Plaza y Janés.
Covey, S. (2007). Los 7 hábitos de los adolescentes altamente efectivos. México: Debolsillo.
Erikson, E. (1972). Sociedad y adolescencia. Buenos Aires: Paidós.
— (1974). Identidad, juventud y crisis. Buenos Aires: Paidós.
— (1983). Infancia y sociedad. Buenos Aires: Paidós.
Faber, A. y Mazlish, E. (2006). Cómo hablar para que los adolescentes escuchen y cómo escuchar para que los adolescentes hablen. Nueva York: Harper Collins.
Fernández Poncela, A. M. (2011). «Antropología de las emociones y teoría de los sentimientos». Versión Media [en línea], 1, julio. México: UAM. www.version.xoc.uam.mx [Consulta: 12 diciembre 2012].
— (2012). La violencia del lenguaje o el lenguaje que violenta: Equidad de género y lenguaje. México: ÍTACA/UAM.
— (en prensa). «Río, luego existo»: Humor en la educación, la terapia, para la salud y la vida. México: ÍTACA.
Lizarazo, D. (2004). Íconos, figuraciones y sueños: Hermenéutica de las imágenes. México: Siglo XXI.
Martín, I. (2009). «¿Qué quieres decirme, hijo mío?: Maneras de escuchar y que nos escuchen en esa etapa crucial de sus vidas». AVivir, 225, 26-31.
Mcconville, M. (2009). Adolescentes: El self emergente y la psicoterapia. Madrid: Sociedad de Cultura.
Oaklander, V. (2010). Ventanas a nuestros niños: Terapia gestáltica para niños y adolescentes. Santiago de Chile: Cuatro Vientos.
OMS/OPS (2013). http://publicaciones.ops.org.ar [Consulta: 22 junio 2013].
Papalia, D. E. y Wendkos, S. (2001). Psicología. México: McGrawHill.
Perls, F.; Hefferline, R. y Goodman, P. (2006). Terapia Gestalt: Excitación y crecimiento de la personalidad humana. Madrid: Centro de Terapia y Psicología.
Rogers, C. R. (2007). El proceso de convertirse en persona. Barcelona: Paidós.
Satir, V. (2002). Nuevas relaciones humanas en el núcleo familiar. México: Pax.
Schmill Herrera, V. (2003). Disciplina inteligente: Manual de estrategias actuales para una educación en el hogar basada en valores. México: Produciones Educación Aplicada.
Searle, J. (1980). Actos de habla. Madrid: Cátedra.
Simmel, G. (2010). El conflicto: Sociología del antagonismo. Madrid: Sequitur.
UNICEF (2002). Adolescencia: Una etapa fundamental. Nueva York.
— (2011). Estado mundial de la infancia 2011. Nueva York.
Van Dijk, Teum (2001). «El discurso como interacción en la sociedad». En: Van Dijk, Teum (comp.). El discurso como interacción social. Barcelona: Gedisa.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2014 Anna Maria Fernández Poncela

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.