El desenvolupament comunitari en línia a les aules i escoles: L’ús d’internet per part del professorat com a extensió de les pràctiques comunitàries no mitjançades per la tecnologia
Resum
Utilitzant una aproximació basada en la desigualtat digital, aquest treball analitza la introducció d’internet a l’activitat quotidiana dels professors per donar suport i millorar el desenvolupament comunitari a les aules i escoles. Es van enquestar dos mil cent seixanta- tres (2.163) professors d’una mostra representativa de 350 escoles i instituts que ofereixen educació obligatòria i postobligatòria a Catalunya (Espanya). Una vegada controlades les característiques dels centres educatius i les característiques sociodemogràfiques dels professors, una regressió múltiple jeràrquica va permetre avaluar els efectes de les pràctiques comunitàries no mitjançades per la tecnologia i l’alfabetització digital. L’article analitza els seus efectes principals i d’interacció, i discuteix les implicacions dels patrons observats en relació amb la introducció d’internet com a extensió de les pràctiques docents i professionals no mitjançades per la tecnologia del professorat. Més enllà de la promesa tecnològica, els nostres resultats suggereixen també l’oportunitat de promoure un acord entre els professors, els equips directius i els responsables polítics sobre la importància d’una perspectiva comunitària que reconegui el valor de la comunicació i la col·laboració com a instruments eficaços per fer front als reptes de l’educació escolar.Paraules clau
internet, interacció social i participació comunitària, pràctiques docents i professionals, desigualtat digital, alfabetització digitalReferències
Aiken, L. S., & West, S. G. (1991). Multiple regression: Testing and interpreting interactions. Newbury Park: Sage.
Baron, R. M., & Kenny, D. A. (1986). The moderator–mediator variable distinction in social psychological research: Conceptual, strategic, and statistical considerations. Journal of Personality and Social Psychology, 51(6),1173-1182. http://dx.doi.org/10.1037/0022-3514.51.6.1173
Carmichael, P., & Procter, R. (2006). Are we there yet? Teachers, schools, and electronic networks. The Curriculum Journal, 17(2), 167-186. http://dx.doi.org/10.1080/09585170600787969
Castells, M., Tubella, I., Sancho, T., Díaz, M. I., & Wellman, B. (2003). La Societat Xarxa a Catalunya. Barcelona: Random House Mondadori.
Champoux, J., & Peters, W. S. (1987). Form, effect size and power in moderated regression analysis. Journal of Occupational Psychology, 60(3), 243-255. http://dx.doi.org/10.1111/j.2044-8325.1987.tb00257.x
Lorenzo-Seva, U., & Ferrando, P. J. (2006). FACTOR: A computer program to fit the exploratory factor analysis model. Behavioral Research Methods, Instruments and Computers, 38(1), 88-91. http://dx.doi.org/10.3758/BF03192753
Matzat, U. (2010). Reducing problems of sociability in online communities: Integrating online communication with offline interaction. American Behavioral Scientist, 53(8), 1170-1193. http://dx.doi.org/10.1177/0002764209356249
Meneses, J., & Mominó, J. M. (2008). La generación de capital social en el sistema educativo no universitario: Un análisis del desarrollo comunitario de las escuelas de Cataluña. Papers: Revista de Sociología, 87, 47-75.
Meneses, J., & Mominó, J. M. (2010). Putting digital literacy in practice: How schools contribute to digital inclusion in the network society. The Information Society, 23(3), 197-208. http://dx.doi.org/10.1080/01972241003712231
Meneses, J., & Mominó, J. M. (2012). Quality schooling in the network society: A community approach through the everyday use of the internet. School Effectiveness and School Improvement, 23(3), 327-348. http://dx.doi.org/10.1080/09243453.2012.662156
Mominó, J. M., Sigalés, C., & Meneses, J. (2008). La escuela en la Sociedad Red. Internet en la educación primaria y secundaria. Barcelona: Ariel.
OECD (2004). Completing the foundation for lifelong learning: An OECD survey of upper secondary schools. Paris: OECD.
OECD (2010). Inspired by technology, driven by pedagogy. A systemic approach to technology-based school innovation. Paris: OECD.
OECD (2011). PISA 2009 results: Students on line. Digital technologies and performance (Volume VI). Paris: OECD.
Plomp, T., Anderson, R. E., Law, N., & Quale, A. (2009). Cross-national information and communication technology policies (2 ed.). Greenwich: Information Age Publishing.
Reiser, R. A. (2001). A history of instructional design and technology: Part I: A history of instructional media. Educational Technology Research and Development, 49(1), 53-64. http://dx.doi.org/10.1007/BF02504506
Robinson, J. P., DiMaggio, P. & Hargittai, E. (2003). New social survey perspectives on the digital divide. IT&Society, 1(5), 1-22.
Saettler, P. E. (1990). The evolution of American educational technology. Englewood: Libraries Unlimited.
Scheuermann, F., & Pedró, F. (2009). Assessing the effects of ICT in education: Indicators, criteria, and benchmarks for international comparisons. Luxembourg: European Union / OECD.
Schuck, S. (2003). Getting help from the outside: Developing a support network for beginning teachers. Journal of Educational Enquiry, 4(1), 49-67.
Soper, D. S. (2013). Interaction (Version 1.7) [Software]. Available from http://www.danielsoper.com/Interaction/
Steyaert, J. (2002). Inequality and the digital divide: Myths and realities. In S. Hick & J. McNutt (Eds.), Advocacy, activism and the internet (pp. 199-211). Chicago: Lyceum Press.
Suntisukwongchote, P. (2006). Testing models of collaboration among high school science teachers in an electronic environment. High School Journal, 89(3), 22-33. http://dx.doi.org/10.1353/hsj.2006.0001
Tichenor, P. J., Donohue, G. A., & Olien, C. N. (1970). Mass media flow and differential growth in knowledge. Public Opinion Quarterly, 34(2), 159-170. http://dx.doi.org/10.1086/267786
Tomai, M., Rosa, V., Mebane, M., D’Acunti, A., Benedetti, M., & Francescato, D. (2010). Virtual communities in schools as tools to promote social capital with high schools students. Computers & Education, 54, 265-274. http://dx.doi.org/10.1016/j.compedu.2009.08.009
Trucano, M. (2005). Knowledge maps: ICT in education. Washington: InfoDev / World Bank.
Tsai, I., Laffey, J. M., & Hanuscin, D. (2010). Effectiveness of an online community of practice for learning to teach elementary science. Journal of Educational Computing Research, 43(2), 225-258. http://dx.doi.org/10.2190/EC.43.2.e
Turcotte, S. (2008). Computer-supported collaborative inquiry in remote networked schools. (Doctoral dissertation). McGill University, Montreal. Retrieved from http://www.ibrarian.net/navon/paper/Computer_Supported_Collaborative_Inquiry_in_Remot.pdf?paperid=14173147
UNESCO (2011). Transforming education: The power of ICT policies. Paris: UNESCO.
van Dijk, J. (2005). The deepening divide. Inequality in the information society. Thousand Oaks: Sage.
van Dijk, J. (2013). Inequalities in the network society. In K. Orton-Johnson & N. Prior (Eds.), Digital sociology: Critical perspectives (pp. 105-124). Basingstoke: Palgrave MacMillan.
van Dijk, J., & Hacker, K. (2003). The digital divide as a complex and dynamic phenomenon. The Information Society, 19(4), 315-326. http://dx.doi.org/10.1080/01972240309487
Voogt, J., Knezek, G., Cox, M., Knezek, D., & ten Brummelhuis, A. (2013). Under which conditions does ICT have a positive effect on teaching and learning? A call to action. Journal of Computer Assisted Learning, 29(1), 4-14. http://dx.doi.org/10.1111/j.1365-2729.2011.00453.x
Voogt, J., & Plomp, T. (2010). Innovative ICT-supported pedagogical practices: Results from the international study of information technology in education. Journal of Computer Assisted Learning, 26(6), 449-586. http://dx.doi.org/10.1111/j.1365-2729.2010.00375.x
Warschauer, M. (1995). E-mail for English teaching: Bringing the internet and computer learning networks into the language classroom. Alexandria: TESOL Publications.
Warschauer, M. (2003). Technology and social inclusion. Rethinking the digital divide. London: The MIT Press.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2015 Julio Meneses, Josep M. Mominó
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
