Alteritat i relació educativa en entorns vulnerables
Resum
L’article sorgeix d’un procés de formació realitzat en dos centres escolars que acullen alumnes que provenen d’entorns familiars vulnerables a nivell social. Els objectius eren diversos: saber què acosta els docents a aquests centres; fins a quin punt s’hi senten implicats i què els ajuda a fer front als reptes que hi van sorgint. Hem considerat tres espais per obtenir-ne les dades: les converses amb l’equip directiu, les sessions de formació amb els mestres i la producció de textos reflexius. En aquest treball ens centrem en els resultats obtinguts després d’analitzar els textos reflexius escrits pels mestres tot seguint categories de l’anàlisi del discurs. Els resultats posen en evidència dues qüestions. La primera és que la relació educativa es construeix partint d’una obertura cap a la diversitat de gramàtiques presents a les aules. La segona és que els reptes que presenten els centres que acullen una població vulnerable es poden afrontar quan hi ha una implicació col·lectiva. La nostra conclusió és que, per tal de conèixer com es construeix la relació educativa, és necessari saber què fan els docents i, a més, acostar-se a la disposició afectiva que mantenen envers l’experiència en la qual es troben implicats.Paraules clau
text reflexiu, identitat professional, formació de mestres, contingència, hermenèutica, vulnerabilitatReferències
APPIAH, K.A. (2007). La ética de la identidad. Buenos Aires: Katz Editores.
AUSTIN, J.L. (1962). How to do things with words. Cambridge: Harvard University Press.
BERTAUX, D. (1999). El enfoque biográfico: Su validez metodológica, sus potencialidades. Proposiciones, 29, 1-22.
BUTLER, J. (2006). Vida precaria: El poder del duelo y la violencia. Buenos Aires: Paidós.
DUCH, L. (2002). La substància de l’efímer: Assaigs d’antropologia. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
ESQUIROL, J.M. (2015). La resistència íntima: Assaig d’una filosofia de la proximitat. Barcelona: Quaderns Crema.
FERREIRO, E. (2002). Pasado y presente de los verbos leer y escribir. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
FONS, M. i PALOU, J. (2013). Relats de vida lingüística. Articles, 61, 5-8.
GADAMER, H.-G. (1977). Verdad y método. Salamanca: Sígueme.
GÓMEZ, A. (2015). Sí mismo como nadie: Para una filosofia de la subjetividad. Madrid: Libros de la Catarata.
HAN, Byung-Chul (2013). La Sociedad de la transparència. Barcelona: Herder.
HEIDEGGER, M. (2003). Ser y tiempo. Madrid: Trotta.
KAUFMANN, J.-C. (2005). L’invention de soi: Une théorie de l’identité. France: Armand Colin.
— (2014). Identités, la bombe à retardament. París: Textuel.
LEVINAS, E. (2014). Alteridad y trascendencia. Madrid: Arena Libros.
LLEDÓ, E. (2005). Elogio de la infelicidad. Valladolid: Cuatro Ediciones.
MARTUCCELLI, D. (2013). Solidaridad, individuación y globalización. Documentos CIDOB, 17, 1-13.
MÈLICH, J.-C. (2003). La sabiduría de lo incierto: Sobre ética y educación desde un punto de vista literario. Educar, 31, 33-45.
— (2010). Ética de la compasión. Barcelona: Herder.
PALOU, J. (2011). Un horizonte en el espejo. Cuadernos de Pedagogía, 416, 64-67.
RICOEUR, P. (1996). Sí mismo como otro. Madrid: Siglo XXI.
STEINER, G. (1997). Errata: El examen de una vida. Madrid: Siruela.
WOODS, D. (1996). Teacher cognition in language teaching: Beliefs, decision-making and classroom practice. Cambridge: Cambridge University Press.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2018 Juli Palou Sangrà, Montserrat Fons Esteve
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
