Sexisme i formació inicial del professorat
Resum
El present treball de recerca pretén conèixer les creences sexistes de la població d’estudiants de Magisteri, perquè les facultats d’educació són les que formen i treballen amb les persones responsables de l’educació i la formació dels nostres menors. L’escola, com a institució, i els docents, com a màxims representants d’aquesta institució, són uns responsables fonamentals en els processos de transmissió cultural i ideològica, en aquest cas, la referida a l’actitud sexista. En l’anàlisi que exposem a continuació, la població d’alumnes de Magisteri presenta creences sexistes en més d’un 75% de la mostra estudiada, la qual cosa significa que més d’un 75% de futurs docents transmetrà aquesta ideologia enfront de les diverses propostes legislatives que persegueixen la igualtat. La població objecte d’estudi presenta actituds sexistes hostils i també benèvoles. Els resultats trobats justifiquen la necessitat de programar accions formatives i educatives concretes i explícites per al col·lectiu de futurs docents, amb la finalitat de canviar aquestes creences i, d’aquesta manera, detenir la perpetuació i la transmissió ideològica del sexisme. Per tant, sembla necessari incloure formació específica en gènere i sexisme, a més de programar i dissenyar els plans d’estudi des de la perspectiva de gènere. Aquests resultats també mostren la necessitat de conèixer les actituds sexistes, o no sexistes, dels ensenyants en actiu, atès que, si es confirmen aquests resultats entre la població docent, les necessitats de formació també s’estendrien al grup de professors que exerceixen actualment.Paraules clau
sexisme, actitud, educació, estudiants, prejudici, estereotipReferències
AYRES, M.M.; FRIEDMAN, C.K. y LEAPER, C. (2009). Individual and situational factors related to young women’s likelihood of confronting sexism in their everyday lives. Sex Roles, 61, 441-460.
BARRETO, M.; ELLEMERS, N.; CIHANGIR, S. y STROEBE, K. (2009a). The self-fulfilling effects of contemporary sexism: How it affects women’s well-being and behavior. En M. BARRETO, M. RYAN y M. SCHMITT (eds.). The glass ceiling in the 21st century: Understanding barriers to gender equality (pp. 99-123). Washington, DC: American Psychological Association.
BARRETO, M.; RYAN, M.K. y SCHMITT, M.T. (2009b). The glass ceiling in the 21st century: Understanding barriers to gender equality. Washington, DC: American Psychological Association.
BLAKEMORE, J.O.; BERENBAUM, S.A. y LIBEN, L.S. (2009). Gender Development. Nueva York: Psychology Press.
CÁRDENAS, M.; LAY, S.-L.; GONZÁLEZ, C.; CALDERÓN, C. y ALEGRÍA, I. (2010). Inventario de sexismo ambivalente: Adaptación, validación y relación con variables psicosociales. Salud y Sociedad, 2(1), 125-127.
CARRETERO, R. (2011). Sexo, sexismo y acoso escolar entre iguales. Complutense Educación, 22(1), 27-43.
DÍAZ-AGUADO, M.J. (2006). Sexismo, violencia de género y acoso escolar. Revista de Estudios de la Juventud, 73, 38-57.
DÍAZ-AGUADO, M.J.; MARTÍNEZ, R. y MARTÍN, J. (2010). Estudio sobre la convivencia escolar en la educación secundaria obligatoria. Madrid: Ministerio de Educación.
EAGLY, A. y SCZESNY, S. (2009). Stereotypes about women, men, and leaders: Have times changed? En M. BARRETO, M.K. RYAN y M.T. SCHMITT (eds.). The glass ceiling in the 21st century: Understanding barriers to gender equality (pp. 21-47). Washington, DC: American Psychological Association.
EXPÓSITO, F. y HERRERA, M.C. (2009). Social percepction of violence against women: Individual and psychosocial characteristics of victims and abusers. European Journal of Psychology Applied to the Legal Context, 1(1), 123-145.
EXPÓSITO, F. y MOYA, M. (2005). Violencia de género. En F. EXPÓSITO y M. MOYA (eds.). Aplicando la psicología social (pp. 2001-227). Madrid: Pirámide.
EXPÓSITO, F.; MOYA, M. y GLICK, P. (1998). Sexismo ambivalente: Medición y correlatos. Revista de Psicología Social, 13(2), 159-169.
FERRAGUT, M.; BLANCA, M.J. y ORTIZ-TALLO, M. (2013). Psychological values as protective factors against sexist attitudes in preadolescents. Psicothema, 25(1), 38-42.
GARAIGORDOBIL, M. (2013). Sexism and alexithymia: Correlations and differences as a function of gender, age, and educational level. Anales de Psicología, 29(2), 368-377.
GARAIGORDOBIL, M. y ALIRI, J. (2013). Relaciones del sexismo con justificación de violencia y con otras formas de prejuicio como la dominancia social y el autoritarismo. Estudios de Psicología, 34(2), 127-139.
GARTZIA, L. (2011). Nuevos modelos de gestión: De pensar en masculino a pensar en andrógino. Boletín de Estudios Económicos, 203, 299-314.
GARTZIA, L.; ARITZETA, A. y BALLUERKA, N. (2012). Inteligencia emocional y género: Más allá de las diferencias sexuales. Introducción. Anales de Psicología, 28, 567-575.
GLICK, P. y FISKE, S.T. (1996). The ambivalent sexism inventory: Differentiating and Hostil Benevolent sexism. Journal of Personality and Social Psychology, 70, 491-512.
— (1999). Hostil and benevolent sexism: Measuring ambivalent sexist attitudes. Psychology of Women Quarterly, 21, 119-135.
GOROSTIAGA, A.; BALLUERKA, N. y SOROA, G. (2014). Evaluación de la empatía en el ámbito educativo y su relación con la inteligencia emocional. Revista de Educación, 364, 43-61.
LAMEIRAS, M. (2004). El sexismo y sus caras: De la hostilidad a la ambivalencia. Anuario de Sexología, 8, 91-102.
LAMEIRAS, M.; LÓPEZ, W.; RODRÍGUEZ, Y.; ÁVILA, M. d’; LUGO, I.; SALVADOR, C. y GRANEJO, M. (2002). La ideología de rol sexual en Iberoamérica. Avances en Psicología Clínica Latinoamericana, 20, 37-44.
LAMEIRAS, M. y RODRÍGUEZ, A. (2004). Evolution of hostil sexism and benevolent sexism in a Spanish sample. Social Indicators Research, 66, 197-201.
LEA, H. (2011). The role of gender, affectivity and parenting in the course of eating disorders: A 4-year prospective case-control study among adolescents. International Journal of Nursing Studies, 48, 959-972.
Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de educación (LOE). Boletín Oficial del Estado, 106 (4 mayo 2006).
Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa. Boletín Oficial del Estado, 295 (10 diciembre 2013).
LÓPEZ-CEPERO, J.; RODRÍGUEZ-FRANCO, L.; RODRÍGUEZ-DÍAZ, F. y BRINGAS, C. (2013). Validación de la versión corta del Social Roles Questionnaire (SRQ-R) con una muestra adolescente y juvenil española. Revista Electrónica de Metodología Aplicada, 18(1), 1-16.
MERINO, E.; MARTÍNEZ, M. y DÍAZ-AGUADO, M.J. (2010). Sexismo, inteligencia emocional y adolescencia. Revista de Psicología Educativa, 16(1), 77-88.
MOYA, M. (2004). Actitudes sexistas y nuevas formas de sexismo. En E. BARBERA e I. MARTÍNEZ-BENLLOCH (eds.). Psicología y Género (pp. 271-294). Madrid: Pearson.
— (2006). Revisión de las propiedades psicométricas de las versiones larga y reducida de la Escala sobre Ideología de Género 1. International Journal of Clinical and Health Psychology, 6, 709-727.
MOYA, M. y EXPÓSITO, F. (2001). Nuevas formas, viejos intereses: Neosexismo en varones españoles. Psicothema, 13, 668-674.
MOYA, M.; GLICK, P.; EXPÓSITO, F.; LEMUS, S. de y HART, J. (2007). Its for your own good: Benevolent sexism and women’s reactions to proetectively justified restrictions. Personality and Social Psychology Bulletin, 33(10), 1421-1434.
OVEJERO, A.; YUBERO, S.; LARRAÑAGA, E. y NAVARRO, R. (2013). Sexismo y comportamiento de acoso escolar en adolescentes. Psicología Conductual, 21(1), 157-171.
RODRÍGUEZ, M.J.; LAMEIRAS, M.; CARRERA, M.V. y FAÍLDE, J.M. (2009). Aproximación conceptual al sexismo ambivalente: Estado de la cuestión. SUMMA Psicológica UST, 6(2), 131-142.
ROETS, A.; VAN HIEL, A. y DHONT, K. (2012). Is sexism a gender issue?: A motivated social cognition perspective on men’s and women’s sexist attitudes toward the own and other gender. European Journal of Personality, 26, 350-359.
RUDMAN, L.A. y GLICK, P. (2001). Prescriptive gender stereotypes and backlash toward agentic women. Journal of Social Issues, 57, 743-762.
VAAMONDE, J.D. (2010). Valores y sexismo en adolescentes argentinos. Revista Salud y Sociedad, 1, 113-124.
ZAKRISSON, I.; ADERZÉN, M.; LENELL, F. y SANDELIN, H. (2012). Ambivalent sexism: A tool for understanding and improving gender relations in organizations. Scandinavian Journal of Psychology, 53, 64-70.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2017 Raúl Carretero Bermejo, Alberto Nolasco Hernández

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.