Les trajectòries professionals dels estudiants de màster en Educació: una anàlisi des de les expectatives i la transició

Autors/ores

Resum

L’article descriu la realitat dels estudis de postgrau en el context bolivià, específicament se centra en els màsters en Educació que s’imparteixen a la ciutat de Santa Cruz (Bolívia). Els canvis estructurals de l’educació superior boliviana exigeixen que la formació sigui analitzada des de dos punts de vista: el sociocognitiu i l’estructural. A partir del fonament que permeten establir les teories estructuralistes de Lent, Cabrera, Tinto, Pascarella i Terenzini, entre d’altres, es presenta un postulat centrat en l’anàlisi sobre les trajectòries universitàries, els itineraris de la formació postgradual, les teories sobre la transició i les expectatives dels alumnes. El mètode utilitzat en la recerca és de caràcter quantitatiu i serveix per definir les característiques de l’instrument de recol·lecció de dades i el procediment per aplicar-les. Els resultats permeten visualitzar elements clau com ara la procedència acadèmica, l’elecció d’estudis, el projecte professional i el compliment d’objectius que permeten estructurar processos de trajectòries universitàries.

Paraules clau

expectativa, transició, universitat, motivació per als estudis

Referències

AQU (2003). Educació superior i treball a Catalunya. Barcelona: AQU.

CABRERA, A.; BURKUM, K.R.; LANASA, S.M. y BIBO, E.W. (2016). Pathways to a Four-Year Degree: Determinants of Transfer and Degree Completion among Socioeconomically Disadvantaged Students. En A. SEIDMAN (ed.). College student retention (pp. 35-51). Westport: Praeger Publishers.

CASALS, J. (1996). La inserción social y profesional de los jóvenes. Barcelona: Paidós.

CEUB (2015a). Normas y documentos. Recuperado de .

CEUB (2015b). Estadísticas en Educación Superior. Recuperado de .

CRAWFORD, K. y HARRIS, M. (2008). Differential predictors of persistence between community college adult and traditional aged students. Journal of Research and Practice, 32, 75-100.

COX, A.; JAMENT, J. y TARRY, E. (2011). An investigation into parental expectations of Primary schooling and the support provided by schools to a single Keralite community in an English county. Procedia - Social and Behavioral Sciences, 15, 66-71. https://doi.org/10.1016/j.sbspro.2011.03.052

FIGUERA, P. y TORRADO, M. (2013). El contexto académico como factor diferenciador en la transición a la universidad. Revista Contrapontos, 12(1), 33-41.

FIKE, D. y FIKE, R. (2008). Predictors of First-Year Student Retention in the Community College. Community College Review, 36(2), 68-88.

GALINDO, C. y SHELDON, S. (2012). School and home connections and children’s: The mediating effects of family involvement. Early Childhood Research Quarterly, 27(1), 90-103. https://doi.org/10.1016/j.ecresq.2011.05.004

GLOGOWSKA, M.; YOUNG, P. y LOCKYER, L. (2007). Should I go o should I stay?: A study of factors influencing students’ decisions early leaving. Active Learning in Higher Education, 8(1), 63-77.

HIGHER EDUCATION FUNDING COUNCIL FOR ENGLAND (HEFCE) (2005). Sustainable Development in Higher Education. Recuperado de https://dera.ioe.ac.uk/11513/1/05_28.pdf

INTXAUSTI, N.; ETXEBERRIA, F. y JOARISTI, L. (2014). ¿Coinciden las expectativas de la familia y del profesorado acerca del alumnado de origen inmigrante? Relieve, 20(1), 1-21. https://doi.org/10.7203/relieve.20.1.3804

ISHITANI, T.T. (2008). How to explore timing of intervention for student at risk of departure. En T.T. ISHITANI (ed.). Alternative perspectives in institutional planning: New directions for institutional research (pp. 25-36). San Francisco: Jossey-Bass.

JUSTINIANO, M. (2007). La inserción laboral de los profesionales graduados en Ciencias de la Educación. Tesis doctoral. Barcelona: Universidad de Barcelona.

KARP, M.M. (2011). How non-academic supports work: Four mechanisms for improving student outcomes. CCRC, Columbia University.

KRAUSE, K. y COATES, H. (2008). Students’ engagement in first-year university. Assessment and Evaluation in Higher Education, 33(5), 1-15.

LAZARUS, R.S. y FOLKMAN, S. (1996). Estrés y procesos cognitivos. Barcelona: Martínez Roca.

LENT, R.W. (2004). Toward a Unifying Theoretical and Practical Perspective on Well-Being and Psychosocial Adjustment. Journal of Counseling Psychology, 51(4), 482-509.

LENT, R.W.; TAVEIRA, M.D.; SHEU, H. y SINGLEY, D. (2009). Social cognitive predictors of academic adjustment and life satisfaction in portuguese college students: A longitudinal analysis. Journal of Vocational Behavior, 74, 190-198.

«Ley de la Educación N. 70 “Avelino Siñani – Elizardo Pérez”». Gaceta Oficial del Estado Plurinacional de Bolivia (10 de junio de 2012).

LILLIS, M.P. (2012). Faculty emotional intelligence and student-faculty interactions: Implications for student retention. Journal of College Student Retention: Research, Theory & Practice, 13(2), 155-178.

LOTKOWSKI, V.; ROBBINS, S. y NOETH, R. (2004). The role of academic an non-academic factors in improving college retention. ACT Policy Report. Iowa: ACT, Inc.

NONIS, S.A. y HUDSON, G.I. (2010). Performance of college students: Impact of study time and study habits. Journal of Education for Business, 85(4), 229-238.

OJEDA, L.; NAVARRO, R. y FLORES, L. (2011). Social cognitive predictors of mexican collage students academic and life satisfaction. Journal of Counseling Psychology, 58, 61-71.

PASCARELLA, E. y TERENZINI, P.T. (2005). How college affects students. Vol. 2. A third decade of research. San Francisco: Jossey-Bass.

PERNA, L. y TITUS, M. (2005). The relationship between parental involvement as social capital and college enrollment: An examination of racial/ethnic group differences. Journal of Higher Education, 76(5), 485-518.

RIVERA, M. y MILICIC, N. (2006). Alianza familia-escuela: Percepciones, creencias, expectativas y aspiraciones. Pybie, 15(1), 1-15.

SCOTT-CLAYTON, J. (2011). The shapeless river: Does a lack of structure inhibit students’ progress at community colleges? CCRC working paper, 25.

STRYDOM, J.F. y MENTZ, M. (2010). Focusing the student experience on success through student engagement. Pretoria: Council on Higher Education.

STULL, J. (2013). Family socioeconomic status, parent expectations, and a child’s achievement. Research in Education, 90, 53-67. https://doi.org/10.7227/RIE.90.1.4

TINTO, V. (1988). Stages of Student Departure: Reflections on the Longitudinal Character of Student Leaving. The Journal of Higher Education, 59(4), 438-455. https://doi.org/10.2307/1981920

TORRADO, M. (2012). El fenómeno del abandono en la Universidad de Barcelona: El caso de ciencias experimentales. Tesis doctoral. Universidad de Barcelona.

VROOM, V.H. (1964). Work and motivation. San Francisco, CA: Jossey-Bass.

WEINBERG, L. (2009). Parents’ educational expectations for their young children: SES, race/ethnicity and school feedback. Tesis doctoral. The Florida State University.

YORKE, M. y LONGDEN. B. (2008). The first-year experience of higher education in the UK. York, UK: The Higher Education Academy.

Biografia de l'autor/a

María Delia Justiniano Domínguez, Universidad Católica Boliviana

Doctora en calidad educativa, máster en desarrollo y formación de los recursos humanos y licenciada en psicopedagogía. Ha participado en investigaciones locales e internacinales. Actualmente se desempeña como responsable del área de diseño curricular y formación docente de la Universidad Católica Boliviana.

Publicades

2019-07-15

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.