Anàlisi videogràfica per avaluar els aprenentatges en les pràctiques externes de la formació inicial de docents de secundària
Resum
Les tecnologies emergents del vídeo digital (ontologies, reconeixement de veu i imatge, anotacions, etc.) permeten establir interaccions noves entre usuaris i atorguen possibilitats innovadores als coneguts avantatges del vídeo a l’ensenyament universitari, com poden ser la documentació d’evidències multimèdia en els portafolis electrònics de l’estudiant de les pràctiques externes. En aquest treball en mostrem el model d’ús, alhora que assenyalem línies d’investigació per millorar la docència, amb exemples d’anàlisi de continguts i reflexions pedagògiques abocades en les anotacions d’un grup de 21 estudiants del màster de secundària en el moment de dissenyar les seves unitats didàctiques en les pràctiques. Entre les conclusions, podem avançar que s’ha considerat que la utilització del vídeo ha estat útil especialment per a aquells estudiants que no provenen d’una formació de grau en educació, perquè la teorització pedagògica amb l’anàlisi d’imatges i d’evidències visuals facilita les exemplificacions metodològiques, la discussió, l’argumentació i la interiorització de models teòrics i pràctics. Per tant, es demostra com documentar els portafolis electrònics i analitzar les pràctiques amb evidències de vídeo és una metodologia, una línia de recerca innovadora i una competència professional en la formació del docent de secundària.Paraules clau
pràctiques externes, formació docent, TIC, vídeo educatiu, anotacions de vídeo i portafolis electrònicsReferències
AGRA, J.; GEWERC, A. y MONTERO, L. (2015). El portafolios como herramienta de análisis en experiencias de formación on line y presenciales. Recuperado el 26 de febrero de 2016, de http://goo.gl/eZxarG
AMBROSE, G.A. y CHEN, H.L. (2015). 360° folio networking: Enhancing advising interactions and expanding mentoring opportunities with ePortfolios. Theory into Practice, 54(4), 317-325. https://doi.org/10.1080/00405841.2015.1077612
ARYA, P.; CHRIST, T. y CHIU, M.M. (2014). Facilitation and teacher behaviors an analysis of literacy teachers’ video-case discussions. Journal of Teacher Education, 65(2), 111-127. https://doi.org/10.1177/0022487113511644
BARBERÁ, E.; GEWERC BARUJEL, A. y RODRÍGUEZ ILLERA, J.L. (2009). Portafolios electrónicos y educación superior en España: Situación y tendencias. REDU: Revista de Docencia Universitaria, 7(1), 1-13.
BARRETT, H. (2016). K-12 ePortfolios with GoogleApps. ASEE Annual Conference www.asee.org. Recuperado el 26 de febrero de 2016, de https://sites.google.com/site/k12eportfolioapps/
BAYRAM, L. (2012). Use of online video cases in teacher training. Procedia-Social and Behavioral Sciences, 47, 1007-1011. https://doi.org/10.1016/j.sbspro.2012.06.770
BISHOP, J. y VERLEGER, M. (2013). The flipped classroom: A survey of the research. ASEE Annual Conference www.asee.org. Recuperado el 16 de febrero de 2016, de https://www.asee.org/public/conferences/20/papers/6219/view
BLOMBERG, G.; RENKL, A.; SHERIN, M.G.; BORKO, H. y SEIDEL, T. (2013). Five research-based heuristics for using video in pre-service teacher education. Journal for Educational Research Online / Journal Für Bildungsforschung Online, 5(1), 90-114.
BUENDÍA EISMAN, L.; COLÁS BRAVO, P. y HERNÁNDEZ PINA, F. (1998). Métodos de investigación en psicopedagogía. Madrid: McGraw-Hill.
CÁCERES GARCÍA, M.J. (2010). Las reflexiones que los maestros en formación incluyen en su portafolios sobre su aprendizaje didáctico matemático en el aula universitaria. Recuperado el 16 de febrero de 2016, de http://gredos.usal.es/jspui/handle/10366/76373
CEBRIÁN DE LA SERNA, M.; BARTOLOMÉ PINA, A.; CEBRIÁN ROBLES, D. y RUIZ TORRES, M. (2015). Estudio de los portafolios en el practicum: Análisis de un PLE-portafolios. RELIEVE: Revista Electrónica de Investigación y Evaluación Educativa, 21(2). https://doi.org/10.7203/relieve.21.2.7479
CEBRIÁN ROBLES, D. (2015). Design of instruments to measure usability, satisfaction and technical aspects on the web tools for educational evaluation. Málaga: Universidad de Málaga. Tesis doctoral. Recuperado de http://hdl.handle.net/10630/10205
ES, E.A.V.; TUNNEY, J.; GOLDSMITH, L.T. y SEAGO, N. (2014). A framework for the facilitation of teachers’ analysis of video. Journal of Teacher Education, 65(4), 340-356. https://doi.org/10.1177/0022487114534266
GALLEGO ARRUFAT, M. y DÍAZ MARTÍN, C. (2015). Actitud del alumnado hacia la investigación en educación: Trabajando con vídeos en estudios de grado. Universitas Tarraconensis: Revista de Ciències de l’Educació, 1(1), 8-29.
GARCÍA CABRERO, B.; LOREDO ENRÍQUEZ, J. y CARRANZA PEÑA, G. (2008). Análisis de la práctica educativa de los docentes: Pensamiento, interacción y reflexión. Revista Electrónica de Investigación Educativa, 10, 1-15.
GATLIN, L. y JACOB, S. (2002). Standards-based digital portfolios: A component of authentic assessment for preservice teachers. Action in Teacher Education, 23(4), 35-42. https://doi.org/10.1080/01626620.2002.10463086
GORDON, J.A. y CAMPBELL, C.M. (2013). The role of ePortfolios in supporting continuing professional development in practice. Medical Teacher, 35(4), 287-294. https://doi.org/10.3109/0142159X.2013.773395
GUASCH, T.; GUÀRDIA, L. y BARBERÀ, E. (2009). Prácticas del portafolio electrónico en el ámbito universitario del estado español. Revista de Educación a Distancia, monográfico VIII.
HARGREAVES, A. (2003). Enseñar en la sociedad del conocimiento. Barcelona: Octaedro.
JAFARI, A. y KAUFMAN, C. (2006). Handbook of research on ePortfolios. Calgary: Idea Group Inc (IGI).
KANG, N. y KANG, N. (2004). Inservice elementary teachers’ learning through video reflection. En Society for Information Technology & Teacher Education International Conference. Atlanta: Association for the Advancement of Computing in Education (AACE).
KLENOWSKI, V. (2004). Desarrollo del portafolios para el aprendizaje y la evaluación: Procesos y principios. Madrid: Narcea.
LU, J. y ZHANG, Z. (2013). Scaffolding argumentation in intact class: Integrating technology and pedagogy. Computers & Education, 69, 189-198. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2013.07.021
MONEDERO MOYA, J.; CEBRIÁN ROBLES, D. y DESENNE, P. (2015). Usability and satisfaction in multimedia annotation tools for MOOCs. Comunicar, 22(44), 55-62. https://doi.org/10.3916/C44-2015-06
MU, X. (2010). Towards effective video annotation: An approach to automatically link notes with video content. Computers & Education, 55(4), 1752-1763. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2010.07.021
NIELSEN, B.L. (2015). Pre-service teachers’ meaning-making when collaboratively analysing video from school practice for the bachelor project at college. European Journal of Teacher Education, 38(3), 341-357. https://doi.org/10.1080/02619768.2014.983066
PEACOCK, S.; GORDON, L.; MURRAY, S.; MORSS, K. y DUNLOP, G. (2010). Tutor response to implementing an ePortfolio to support learning and personal development in further and higher education institutions in Scotland. British Journal of Educational Technology, 41(5), 827-851. https://doi.org/10.1111/j.1467-8535.2009.00986.x
RICH, P.J. y HANNAFIN, M. (2009). Video annotation tools technologies to scaffold, structure, and transform teacher reflection. Journal of Teacher Education, 60(1), 52-67. https://doi.org/10.1177/0022487108328486
ROGERS, R. (2011). Critical discourse analysis in education. Londres: Routledge.
SAYAGO, S. (2014). El análisis del discurso como técnica de investigación cualitativa y cuantitativa en las ciencias sociales. Cinta de Moebio, 49, 1-10. Recuperado el 16 de febrero de 2016, de http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=10131417001
SERRANO ANGULO, J. y CEBRIÁN ROBLES, D. (2014). Usabilidad y satisfacción de la e-rúbrica. REDU: Revista de Docencia Universitaria, 12(1), 177-195. https://doi.org/10.4995/redu.2014.6426
STEFFENS, K. (2008). Technology enhanced learning environments for self‐regulated learning: A framework for research. Technology, Pedagogy and Education, 17(3), 221-232. https://doi.org/10.1080/14759390802383827
STERNBERG, R. J., y GRIGORENKO, E. L. (1997). Are cognitive styles still in style? American psychologist, 52(7), 700-712. http://dx.doi.org/10.1037/0003-066X.52.7.700
TEJADA FERNÁNDEZ, J. (2005). El trabajo por competencias en el prácticum: Cómo organizarlo y cómo evaluarlo. Revista Electrónica de Investigación Educativa, 7(2).
TEJADA FERNÁNDEZ, J. y BUENO, C.R. (2013). Significación del prácticum en la adquisición de competencias profesionales que permiten la transferencia de conocimiento a ámbitos propios de la acción docente. Profesorado: Revista de Curriculum y Formación del Profesorado, 17(3), 91-110.
TOCHEL, C.; HAIG, A.; HESKETH, A.; CADZOW, A.; BEGGS, K.; COLTHART, I. y PEACOCK, H. (2009). The effectiveness of portfolios for post-graduate assessment and education: BEME guide no 12. Medical Teacher, 31(4), 299-318. https://doi.org/10.1080/01421590902883056
VUORIKARI, R.; GAROIA, V.; PUNIE, Y.; CACHIA, R.; REDECKER, C.; CAO, Y.; KLAMMA, R.; COUNG PHAM, M.; RAJAGOPAL, K.; FETTER, S. y SLOEP, P. (2012). Teacher networks: Today’s and tomorrow’s challenges and opportunities for the teaching profession. Bruselas: European Schoolnet.
ZABALZA BERRAZA, M.A. (2013). El practicum y las prácticas en empresas en la formación universitaria. Madrid: Narcea.
ZEICHNER, K. (1990). Changing directions in the practicum: Looking ahead to the 1990s. Journal of Education for Teaching, 16(2), 105-132. https://doi.org/10.1080/0260747900160201
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2018 Daniel David Martínez Romera, Daniel Cebrián Robles
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
