La transició dels estudis de màster: motivacions i expectatives d’estudiants de dues universitats brasileres

Autors/ores

Resum

Aquest article té com a objectiu investigar el procés de transició acadèmica i laboral dels estudiants del màster en Educació de dues universitats brasileres —la Universitat de Desenvolupament de Santa Catarina i la Universitat de la Vall d’Itajaí— quant al perfil de l’alumnat, els factors motivadors per a l’elecció del màster i les expectatives dels estudiants quant a la formació i les oportunitats laborals. La recollida de dades es va realitzar mitjançant l’aplicació d’un qüestionari. Per a l’elecció dels estudis de màster es van identificar com a factors de motivació els requisits del mercat laboral i la persecució d’una carrera acadèmica, així com la millora i la redirecció de la trajectòria professional. El text conclou dient que el principal benefici de la realització del màster per als estudiants és la relació establerta amb els companys i l’ascens professional aconseguit per obtenir el títol corresponent. No obstant això, la majoria d’aquests alumnes ha pensat abandonar els estudis alguna vegada, a causa de la demanda i la pressió per producció acadèmica. Tot i així, els enquestats assenyalen que el màster és una etapa fonamental per a la seva formació i també un mitjà per realitzar-se professionalment.

Paraules clau

transició acadèmica i laboral, màster en Educació, motivació, expectatives

Referències

ALFARO, I. (2009). Diagnóstico para las transiciones académico-profesionales. En L.M. SOBRADO y A. CORTÉZ (coords.). Orientación Profesional: Nuevos escenarios y perspectivas (pp. 221-241). Madrid: Editorial Biblioteca Nueva.

BARDIN, L. (2010). Análise de conteúdo. São Paulo: Editora 70.

BENDASSOLLI, P.F. (2007). Trabalho e identidade em tempos sombrios: Insegurança ontológica na experiência atual com o trabalho. Aparecida: Ideias & Letras.

BENITES, L.C. y NETO, S.S. (2011). Educação física, professores e estudantes: A escolha da docência como profissão e os saberes que lhe são constitutivos. Pensar a Prática, 14(2), 1-11. https://doi.org/10.5216/rpp.v14i2.12111

BENITES, L.C.; SARTI, F.M. y NETO, S.S. (2015). De mestres de ensino a formadores de campo no estágio supervisionado. Cadernos de Pesquisa, 45(155), 100-117. http://dx.doi.org/10.1590/198053142928

CAPES (2010). Ministério da Educação: Plano Nacional de Pós-Graduação – PNPG (2011-2020). Brasilia: CAPES. Recuperado de http://capes.gov.br/sala-de-imprensa?catid=0&id=4439

FIGUERA, M.P. (1996). La inserción del universitario en el mercado de trabajo. Barcelona: Ediciones Universidad de Barcelona.

FIGUERA, M.P.; BUXARRAIS, M.R.; LLANES, J. y VENCESLAO, M. (2018). Perfil, motivación y satisfacción académica en los estudiantes de máster: El caso de Ciencias Sociales y Jurídicas. Estudios sobre Educación, 34, 219-237. https://doi.org/10.15581/004.34.219-237

HAUSCHILDT, K. (2018). How are students’ study choices related to their social-economic background? Conferencia presentada en el Seminari Internacional de l’Observatori de l’Estudiant «Repensant la formació universitària». Barcelona, 22 de junio de 2018.

HURTADO, S. (2018). From microscope to telescope: Examining students life and university educational practices. Conferencia presentada en el Seminari Internacional de l’Observatori de l’Estudiant «Repensant la formació universitària». Barcelona, 22 de junio de 2018.

ÍÑIGUEZ, T.; ELBOJ, C. y VALERO, D. (2016). La Universidad del Espacio Europeo de Educación Superior ante el abandono de los estudios de grado: Causas y propuestas estratégicas de prevención. Educar, 52(2), 285-313. https://doi.org/10.5565/rev/educar.674

KUNZER, A.Z. (2005). Políticas de inclusão pelo trabalho, cultura e etnia. En UNISINOS. Anais do II Colóquio Internacional da Cátedra UNESCO-UNISINOS (pp. 1-15). São Leopoldo: UNISINOS.

LUNA, I.N.; SANTOS, M.M. y BARDAGI, M.P. (2014). O desafio da orientação profissional com adolescentes no contexto da modernidade líquida. Revista Ciências Humanas, 48(2), 263-281. https://doi.org/10.5007/2178-4582.2014v48n2p303

MÉNDEZ REBOLLEDO, T.J. (2018). La producción académica de los egresados del posgrado de instituciones de educación superior en México. Educar, 54(2), 261-282. https://doi.org/10.5565/rev/educar.897

MOROSINI, M.C. (2009). A pós-graduação no Brasil: formação e desafios. RAES: Revista Argentina de Educación Superior, 1(1), 125-152.

POCHMANN, M. (2006). Educação e rendimento do trabalho. Revista Fórum, 35(1), 35-42.

RODRÍGUEZ-MORENO, M.L. (coord.); ÁLVAREZ, G.M.; FIGUERA GAZO, M.P. y RODRÍGUEZ-ESPINAR, S. (2008). De los estudios universitarios al mundo del trabajo: La construcción del proyecto profesional. Barcelona: Universitat de Barcelona.

SCHULTZ, T. (1963). The economic value of education. Nueva York: Columbia University Press.

SILVA, T.C. y BARDAGI, M.P. (2015). O aluno de pós-graduação stricto sensu no Brasil: Revisão da literatura dos últimos 20 anos. Revista Brasileira de Pós-Graduação, 12(29), 683-714. http://dx.doi.org/10.21713/2358-2332.2015.v12.853

VALÉRIO, C. y SOUZA, S. (2012). Atratividade da carreira docente no curso de pedagogia: Dilemas, escolhas e inserção profissional. Comunicación presentada en el XXIV Congresso de Iniciação Científica da UNESP. São Paulo, 18-19 de septiembre de 2012.

VELLOSO, A. (2014). A pós-graduação no Brasil: Legados e desafios. Almanaque Multidisciplinar de Pesquisa, 1(1), 4-15.

Publicades

15-07-2019

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.