El paper del «coach» en la formació de directius: anàlisi d’un programa específic
Resum
La complexitat de les tasques de direcció escolar exigeix una formació específica. Els estudis sobre lideratge coincideixen a demanar que aquesta es basi en la reflexió sobre la pràctica afavorida pel coaching. El present article mostra l’anàlisi dels comportaments i de les estratègies d’intervenció dels coaches i la seva relació amb els processos de reflexió-aprenentatge desenvolupats en els grups de discussió per a la formació de directors en el marc d’un programa específic. Els resultats assenyalen que l’exercici del paper de coach necessita una rigorosa formació, tant en relació amb l’exercici del lideratge com també en competències i habilitats socials mitjançant les quals es pugui construir una relació de confiança. Un funcionament grupal que afavoreixi la reflexió sobre el propi lideratge requereix oferir síntesis i ampliacions que ajudin a establir relacions entre els fets, evitar valoracions, consells i, en canvi, assumir una escolta activa, la capacitat per gestionar el temps i la de formular preguntes i comentaris desafiants, però no desqualificadors, que resultin claus per a la millora i la qualitat del procés formatiu. Ateses les múltiples exigències perquè la tasca del coach sigui efectiva, s’observa la necessitat de realitzar una apropiada i rigorosa formació en coneixement expert a través de competències i habilitats socials que afavoreixi una relació de confiança amb els participants.Paraules clau
formació de directors, lideratge educatiu, coaching, reflexió sobre la pràctica professionalReferències
AAS, M. y VAVIK, M. (2015). Group coaching: A new way of constructing leadership identity? School Leadership & Management: Formerly School Organisation, 35(3), 251-265.
ANTÚNEZ, S. y GÜELL, M. (2019). La dirección de sí mismo: Orientaciones para directores y directoras escolares. Barcelona: Orsori.
BANIANDRÉS, J.; EIZAGUIRRE, A. y FEIJOO, M.G. (2011). El coaching como herramienta de apoyo en los procesos de aprendizaje. Boletín de Estudios Económicos, 66(20), 263-297.
BLOOM, G.; CASTAGNA, C.; MOIR, E. y WARREN, B. (2005). Blended Coaching: Skills and strategies to support principal development. Thousand Oaks: Corwin Press.
CREASY, J. y PATERSON, F. (2015). Leading Coaching in Schools. Nottingham: National College for School Leadership.
DEWEY, J. (1933). How we think: A restatement of the relation of reflective thinking to the educative process. Chicago, IL: Henry Regnery.
GAIRÍN, J. y CASTRO, D. (coords.) (2011). Competencias para el ejercicio de la dirección de instituciones educativas: Reflexiones y experiencias en Iberoamérica. Santiago de Chile: FIDECAP.
GORROCHOTEGUI, A.; VICENTE, I. y TORRES, G. (2013). Evaluación de un proceso de coaching en directivos y su impacto en el clima escolar. Educación y Educadores, 17(1), 111-131.
GUTIÉRREZ BRITO, J. (2008). Dinámica del grupo de discusión. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
HUBER, S.G. (2013). Multiple Learning Approaches in the Proffesional Development of School Leaders: Theoretical Perspectives and Empirical Findings on Self-assessment and Feedback. Educational Management Administration and Leadership, 41(4), 527-540.
HUFF, J.; PRESTON, C. y GOLDRING, E. (2013). Implementation of a coaching program for school principals: Evaluating coaches’ strategies and results. Management, Administration and Leadership, 14(4), 222-238.
KRAMER, M. (2018). Promoting teachers’ agency: Reflective practice as transformative disposition. Reflective Practice, 19(2), 211-224.
LADEGARD, G. y GJERDE, S. (2014). Leadership coaching, leader role-efficacy, and trust in subordinates: A mixed methods study assessing leadership coaching as a leadership development tool. The Leadership Quarterly, 25(4), 631-646.
LOFTHOUSE, R. (2019). Coaching in education: A professional development process in formation. Professional Development in Education, 45(1), 33-45.
MING YU, W. (2018). Critical incidents as a reflective tool for professional development: An experience with in-service teachers. Reflective Practice, 19(6), 763-776.
NAVA, A. y MENA, M. (2012). Coaching y competencias cognitivas de los directores de escuelas de las universidades públicas binacionales. Gestión y Gerencia, 6(1), 109-137.
NEHRING, J.; LABOY, W.T. y CATARIUS, L. (2010). Connecting reflective practice, dialogic protocols, and professional learning. Professional Development in Education, 36(3), 399-420. https://doi.org/10.1080/19415250903102432
ROBERTSON, J. (2009). Coaching Leadership Learning Through Partnership. School Leadership and Management, 29(1), 39-49.
SÁNCHEZ-TERUEL, D. (2013). El Coaching pedagógico dentro del sistema educativo: Innovando procesos. Revista Intercontinental de Psicología y Educación, 15(2), 171-191.
SILVA, P.; ARCO, I. del y FLORES ALARCIA, O. (2017). La formación de directores escolares en Cataluña: Lecciones aprendidas a cinco años del Decreto de Dirección. Bordón: Revista de Pedagogía, 70(1).
VÉLIZ ROJAS, L. y PARAVIC-KLIJN, T. (2012). Coaching educativo como estrategia para fortalecer el liderazgo. Ciencia y Educación, 18(2), 111-117.
WARD, S. (2010). El Coaching en los colegios del Reino Unido. Educadores, 60(1), 99-105.
WHITMORE, J. (2015). Coaching, el método para mejorar el rendimiento de las personas. México: Paidós.
WILDFLOWER, L. y BRENNAN, D. (2015). The handbook of knowledge-based coaching: From theory to practice. Hoboken: John Wiley & Sons.
WISE, D. y JACOBO, A. (2010). Towards a framework for leadership coaching. School Leadership & Management, 30(2), 159-169.
YOUDE, A. (2018). Andragogy in blended learning contexts: Effective tutoring of adult learners studying part-time, vocationally relevant degrees at a distance. International Journal of Lifelong Education, 37(2), 255-272.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Mariana Altopiedi, Antonio Burgos García
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
