Anàlisi d’actituds i autoeficàcia percebuda del professorat davant l’educació inclusiva
Resum
La formació i l’actitud del professorat davant la inclusió educativa és un aspecte clau que ha de ser estudiat tenint en compte l’elevada heterogeneïtat d’alumnat que actualment es troba escolaritzat a les aules ordinàries. L’objectiu d’aquest estudi consisteix a examinar les actituds dels docents cap a la inclusió d’estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu en diferents etapes educatives, a més d’analitzar el nivell d’autoeficàcia percebuda per part dels mateixos ensenyants. Tenint en compte aquest objectiu, es van administrar dues escales, una per avaluar actituds i una altra per avaluar l’autoeficàcia percebuda de 75 mestres. A més, també es van realitzar entrevistes a alguns dels participants, amb la finalitat d’obtenir informació qualitativa sobre la seva percepció dels processos d’inclusió. Els resultats van mostrar diferències entre el professorat d’infantil i de primària enfront del de secundària, i l’actitud dels docents dels dos primers nivells va ser més positiva que la dels de l’ensenyament mitjà. També es van obtenir diferències entre els docents de primària i secundària en referència a l’autoeficàcia percebuda, sent els mestres de primària aquells que es consideren més preparats per atendre les necessitats d’aquest tipus d’alumnat. Els resultats obtinguts mostren la necessitat de crear xarxes de suport col·laboratiu, a més del desenvolupament de programes de formació docent.Paraules clau
actituds, autoeficàcia, educació especial, educació inclusiva, formació del professorat, necessitats específiques de suport educatiuReferències
AKALIN, S.; DEMIR, S.; SUCUOGLU, B.; BAKKALOGLU, H. e ISCEN, F. (2014). The Needs of Inclusive Preschool Teachers about Inclusive Practices. Eurasian Journal of Educational Research, 54, 39-60.
AVISSAR, G.; REITER, S. y LEYSER, Y. (2003). Principals’ views and practices regarding inclusion: The case of Israeli elementary school principals. European Journal of Special Needs Education, 18(3), 355-369. http://dx.doi.org/10.1080/0885625032000120233
AVRAMIDIS, E. y KALYVA, E. (2007). The influence of teaching experience and professional development on Greek teachers’ attitudes towards inclusion. European Journal of Special Needs Education, 22(4), 367-389. http://dx.doi.org/10.1080/08856250701649989
BANDURA, A. (1987). Pensamiento y acción: Fundamentos sociales. Barcelona: Martínez Roca. Original de 1986: Social foundations of thought and action: A social cognitive theory. Englewood Cliffs (NJ): Prentice-Hall.
BANDURA, A. (1997). Self-efficacy: The exercise of control. Nueva York: Freeman.
BARBA-MARTÍN, R.A.; GONZÁLEZ-CALVO, G. y MARTÍNEZ-SCOTT, S. (2018). El papel de una maestra en la inclusión de una alumna sordociega en la comunidad educativa. Educar, 54(1), 83-99. https://doi.org/10.5565/rev/educar.915
BLOTNICKY-GALLANT, P.; MARTIN, C.; MCGONNELL, M. y CORKUM, P. (2015). Nova Scotia Teachers’ ADHD Knowledge, Beliefs, and Classroom Management Practices. Canadian Journal of School Psychology, 30(1), 3-21.
CARDONA, C.M. (2009). Teacher Education Students’ Beliefs of Inclusion and Perceived Competence to Teach Students with Disabilities in Spain. Journal of the International Association of Special Education, 10(1), 33-41.
CHINER, E. y CARDONA, M.C. (2013). Inclusive education in Spain: How do skills, resources, and supports affect regular education teachers’ perceptions of inclusion? International Journal of Inclusive Education, 17(5), 526-541. http://dx.doi.org/10.1080/13603116.2012.689864
DARRETXE, L.; GOIKOETXEA, J. y FERNÁNDEZ, A. (2013). Analysis of inclusive and exclusive practices in two schools in the basque country. Actualidades Investigativas en Educación, 13(2), 105-134. http://dx.doi.org/10.15517/aie.v13i2.11734
ECHEITA, G. y DUK, C. (2008). Inclusión educativa. REICE: Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 6(2), 1-8.
HSIEH, W.Y.; HSIEH, C.M.; OSTROSKY, M. y MCCOLLUM, J. (2012). Taiwanese first-grade teachers’ perceptions of inclusive education. International Journal of Inclusive Education, 16(1), 71-88. https://doi.org/10.1080/13603111003592283
«Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa». Boletín Oficial del Estado, 295 (10 de diciembre). Recuperado de .
LEYSER, Y.; ZEIGER, T. y ROMI, S. (2011). Changes in self-efficacy of prospective special and general education teachers: Implication for inclusive education. International Journal of Disability, Development and Education, 58(3), 241-255. https://doi.org/10.1080/1034912X.2011.598397
LÓPEZ, M.P.; ALMAGRO, M.L.B. y NICOLÁS, B.G. (2017). Evaluación de las actuaciones generales del Plan de Atención a la Diversidad según la perspectiva del profesorado. Revista de Educación Inclusiva, 10(1), 147-160.
LÓPEZ-TORRIJO, M. y MENGUAL-ANDRÉS, S. (2015). An Attack on Inclusive Education in Secondary Education: Limitations in Initial Teacher Training in Spain. Journal of New Approaches in Educational Research, 4(1), 9. https://doi.org/10.7821/naer.2015.1.100
MARIN, E. (2014). Are Today’s General Education Teachers Prepared to Face Inclusion in the Classroom? Procedia-Social and Behavioral Sciences, 142, 702-707. https://doi.org/10.1016/j.sbspro.2014.07.601
NYE, E.; GARDNER, F.; HANSFORD, L.; EDWARDS, V.; HAYES, R. y FORD, T. (2016). Classroom behaviour management strategies in response to problematic behaviours of primary school children with special educational needs: Views of special educational needs coordinators. Emotional and Behavioural Difficulties, 21(1), 43-60. https://doi.org/10.1080/13632752.2015.1120048
PEEBLES, J.L. y MENDAGLIO, S. (2014). The impact of direct experience on preservice teachers’ self-efficacy for teaching in inclusive classrooms. International Journal of Inclusive Education, 18(12), 1321-1336. https://doi.org/10.1080/13603116.2014.899635
PEGALAJAR, M.C. y COLMENERO, M.J. (2017). Actitudes y formación docente hacia la inclusión en Educación Secundaria Obligatoria. Revista Electrónica de Investigación Educativa, 19(1), 84-97. https://doi.org/10.24320/redie.2017.19.1.765
SAVOLAINEN, H.; ENGELBRECHT, P.; NEL, M. y MALINEN, O.P. (2012). Understanding teachers’ attitudes and self-efficacy in inclusive education: Implications for pre-service and in-service teacher education. European Journal of Special Needs Education, 27(1), 51-68. https://doi.org/10.1080/08856257.2011.613603
SHANI, M. y HEBEL, O. (2016). Educating towards Inclusive Education: Assessing a Teacher-Training Program for Working with Pupils with Special Educational Needs and Disabilities (SEND) Enrolled in General Education Schools. International Journal of Special Education, 31(3), 3.
ŠTEMBERGER, T. y KISWARDAY, V.R. (2018). Attitude towards inclusive education: The perspective of Slovenian preschool and primary school teachers. European Journal of Special Needs Education, 33(1), 47-58. https://doi.org/10.1080/08856257.2017.1297573
TÁRRAGA, R.; GRAU, C. y PEIRATS, J. (2013). Actitudes de los estudiantes del Grado de Magisterio y del Máster de Educación Especial hacia la inclusión educativa. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 16(1), 55-72. https://doi.org/10.6018/reifop.16.1.179441
TSAKIRIDOU, H. y POLYZOPOULOU, K. (2014). Greek teachers’ attitudes toward the inclusion of students with special educational needs. American Journal of Educational Research, 2(4), 208-218. https://doi.org/10.12691/education-2-4-6
TSCHANNEN-MORAN, M. y HOY, A.W. (2001). Teacher efficacy: Capturing an elusive construct. Teaching and Teacher Education, 17(7), 783-805. https://doi.org/10.1016/S0742-051X(01)00036-1
UNESCO (2005). Guidelines for Inclusion: Ensuring Acces to Education for All. Paris: UNESCO.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Alba Collado-Sanchis, Raúl Tárraga-Mínguez, Irene Lacruz-Pérez, Pilar Sanz-Cervera
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
