El repte dels professors de secundària davant les xarxes socials
Resum
En el context educatiu, la integració de la tecnologia genera posicions ambivalents: es percep com una oportunitat per innovar, però també com un element disruptiu que suscita preocupació. Aquesta doble visió es posa de manifest quan el professorat s’enfronta al repte de les xarxes socials i en valora la utilitat a les aules. El propòsit d’aquesta recerca ha estat analitzar les percepcions del professorat sobre l’ús de les xarxes socials per part de l’alumnat de secundària i identificar els requisits materials i formatius dels docents perquè puguin incorporar-les a la seva tasca educativa. S’ha realitzat un estudi qualitatiu i la tècnica utilitzada ha estat l’entrevista grupal. Els resultats mostren que els docents consideren que l’ús de les xarxes socials en l’ensenyament pot resultar motivador, però alerten dels riscos que pot implicar entre els joves. Les conclusions es plantegen a tres nivells: el professorat està disposat a integrar aquests recursos en l’àmbit educatiu, però per a això es requereix un canvi a nivell professional, sobretot quant a una millor formació en competències digitals, i també reclama un augment dels recursos disponibles als centres docents.Paraules clau
xarxes socials, professorat, adolescència, educació secundàriaReferències
ASTERHAN, C. y ROSENBERG, H. (2015). The promise, reality and dilemmas of secondary school teacher-student interactions in Facebook: The teacher perspective. Computers & Education, 85, 134-148. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2015.02.003
BALLESTEROS, J.C. y PICAZO, L. (2018). Las TIC y su influencia en la socialización de los adolescentes. Madrid: Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud.
CARTAGENA, M. (2016). Uso pedagógico de Facebook y su contribución en la autoeficacia docente. Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa, 15(1), 115-129. https://doi.org/10.17398/1695-288X.15.1.115
DENZIN, N. y LINCOLN, Y. (2012). El campo de la investigación cualitativa. Barcelona: Gedisa.
DÍAZ-LÓPEZ, A.; MAQUILÓN, J. y MIRETE, A. (2020). Uso desadaptativo de las TIC en adolescentes: Perfiles, supervisión y estrés tecnológico. Comunicar: Revista Científica Iberoamericana de Comunicación y Educación, 64, 29-38. https://doi.org/10.3916/C64-2020-03
FENTRY, R.; BOYKIN, T. y VICKERY, K. (2017). Establishing a Framework for Successful Social Network Site Use in the Community College. Community College Journal of Research and Practice, 41(12), 881-896. https://doi.org/10.1080/10668926.2016.1242440
FERNÁNDEZ, A. A. y SHAW, G. P. (2020). Academic leadership in a time of crisis: The coronavirus and COVID-19. Journal of Leadership Studies, 14(1), 39-45. https://doi.org/10.1002/jls.21684
FLICK, U. (2004). Introducción a la investigación cualitativa. Madrid: Morata.
FUENTES, J.; ALBERTOS, J. y TORRANO, F. (2019). Hacia el Mobile-Learning en la escuela: Análisis de factores críticos en el uso de las tablets en centros educativos españoles. Education in the Knowledge Society, 20. http://dx.doi.org/10.14201/eks2019_20_a3
GAMITO, R.; ARISTIZABAL, P.; VIZCARRA, M. y LEÓN, I. (2020). Seguridad y protección digital de la infancia: Retos de la escuela del siglo XXI. Educar, 56(1), 219-237. https://doi.org/10.5565/rev/educar.1113
GARCÍA-MARTÍN, S. y CANTÓN-MAYO, I. (2019). Uso de tecnologías y rendimiento académico en estudiantes adolescentes. Comunicar: Revista Científica de Comunicación y Educación, 27(59), 73-81.
GARRIDO, M.; BUSQUET, J. y MUNTÉ, R. (2016). De las TIC a las TRIC: Estudio sobre el uso de las TIC y la brecha digital entre adultos y adolescentes en España. Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura, 54, 44-57. https://doi.org/10.7238/a.v0i54.2953
GIBBS, G. (2012). El análisis de datos cualitativos en investigación cualitativa. Madrid: Morata.
GOETZ, J.P. y LECOMPTE, M.D. (1988). Etnografía y diseño cualitativo en investigación educativa. Madrid: Morata.
GONZÁLEZ, M.; MUÑOZ, P. y DANS, I. (2017). Factors which motivate the use of social networks by students. Psicothema, 29(2), 204-210. https://doi.org/10.7334/psicothema2016.127
GREENHOW, C. y BURTON, L. (2011). Help from my «Friends» Social Capital in the Social Networks Site of Low-Income Students. Journal Educational Computing Research, 45(2), 223-245. https://doi.org/10.2190/EC.45.2.f
HOLSTEIN, J. y GUBRIUM, J. (2012). Práctica interpretativa y acción social. En N. DENZIN y Y. LINCOLN (ed.). El campo de la investigación cualitativa (pp. 228-269). Barcelona: Gedisa.
HUGHES, J.E.; KO, Y.; LIM, M. y LIU, S. (2015). Preservice Teachers’ Social Networking Use, Concerns, and Educational Possibilities: Trends from 2008-2012. Journal of Technology and Teacher Education, 23(2), 185-212. Recuperado de https://www.learntechlib.org/p/130448/
IAB (2017). Estudio anual redes sociales 2017. Recuperado de http://iabspain.es/wp-content/uploads/iab_estudioredessociales_2017_vreducida.pdf
INJUVE. INSTITUTO DE LA JUVENTUD (2017). Informe de la juventud 2016. Recuperado de http://www.injuve.es/observatorio/demografia-e-informacion-general/informe-juventud-en-espana-2016
JIMÉNEZ, E.; GARMENDIA. M. y CASADO, M. (2018). Entre selfies y whatsapps: Oportunidades y riesgos para la infancia y la adolescencia conectada. Barcelona: Gedisa.
JUNCO, R. (2015). Student class standing: Facebook use and academic performance. Journal of Applied Developmental Psychology, 36, 18-29. https://doi.org/10.1016/j.appdev.2014.11.001
KIM, J.; HOLMAN, D. y GOODREAU, S. (2015). Using Social Network Methods to Test for Assortment of Prosociality among Korean High School Students. PLoS ONE, 10(4), 1-14. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0125333
LÓPEZ, S.; CIVÍS, M. y MOLINA, J.L. (2018). La influencia del capital social en el desarrollo profesional de maestros noveles: Una aproximación con métodos mixtos desde el análisis de redes sociales. Revista de Currículum y Profesorado, 22(2), 89-110. Recuperado de https://revistaseug.ugr.es/index.php/profesorado/article/view/7717
MANCA, S. y RANIERI, M. (2015). Implications of social network sites for teaching and learning: Where we are and where we want to go. Education and Information Technologies, 22(2), 605-622. https://doi.org/10.1007/s10639-015-9429-x
MILES, M.B. y HUBERMAN, A.M. (1994). Qualitative Data Analysis: An expanded sourcebook. California: SAGE.
MUÑOZ-CARRIL, P.C.; DANS-ÁLVAREZ-DE-SOTOMAYOR, I. y GONZÁLEZ-SANMAMED, M. (2019). Social Networks and Their Uses in The Field Of Secondary Education. En N. DEY, S. BORAH, R. BABO y A. ASHOUR (eds.). Social Network Analytics. Computational Research Methods and Techniques (pp. 203-226). London: Academic Press. Elsevier Inc. https://doi.org/10.1016/B978-0-12-815458-8.00011-6
MURILLO, S. y MENA, L. (2006). Detectives y camaleones: el grupo de discusión: Una propuesta para la investigación cualitativa. Madrid: TALASA.
PABLOS PONS, J. de; COLÁS BRAVO, P.; CONDE JIMÉNEZ, J. y REYES DE CÓZAR, S. (2017). La competencia digital de los estudiantes de educación no universitaria: Variables predictivas. Bordón: Revista de Pedagogía, 69(1), 169-185.
PEDRO, L.; BARBOSA, C. y SANTOS, C. (2018). A critical review of mobile learning integration in formal educational contexts. International Journal of Educational Technology in Higher Education, 15(1), 1-10. https://doi.org/10.1186/s41239-018-0091-4
PLAZA DE LA HOZ, J. (2018). Ventajas y desventajas del uso adolescente de las TIC: Visión de los estudiantes. Revista Complutense de Educación, 29(2), 491-508. https://doi.org/10.5209/RCED.53428
PRENSKY, M. (2011). Enseñar a nativos digitales. Madrid: SM.
SAID, M. y TAHIR, L. (2013). Towards Identification of Students’ Holistic Learning Process through Facebook in Higher Education. Social and Behavioral Sciences, 97, 307313. https://doi.org/10.1016/j.sbspro.2013.10.238
SHIN, W. y KANG, H. (2016). Adolescents’ privacy concerns and information disclosure online: The role of parents and the Internet. Computers in Human Behavior, 54, 114-123. http://doi.org/10.1016/j.chb.2015.07.062
SMAHEL, D.; MACHACKOVA, H.; MASCHERONI, G.; DEDKOVA, L.; STAKSRUD, E.; OLAFSSON, K.; LIVINGSTONE, S. y HASEBRINK, U. (2020). EU Kids Online 2020: Survey results from 19 countries. Londres: London School of Economics and Political Science.
<https://doi.org/10.21953/lse.47fdeqj01ofo>
TOPALOGLU, M.; CALDIBI, E. y OGE, G. (2016). The scale for the individual and social impact of students’ social network use: The validity and reliability studies. Computers in Human Behavior, 61, 350-356. https://doi.org/10.1016/j.chb.2016.03.036
ZULKANAIN, N.; MISKON, S.; ABDULLAH, N.; ALI, N. y BAHARI, M. (2019). Social Network Sites (SNS) Utilization in Learning Landscape – Systematic Literature Review. En SAEED, F.; GAZEM, N.; MOHAMMED, F. y BUSALIM, A. (eds.). Recent Trends in Data Science and Soft Computing. IRICT 2018. Advances in Intelligent Systems and Computing, 843. Cham. Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-99007-1_89
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2021 Isabel Dans Álvarez de Sotomayor, Eduardo José Fuentes Abeledo, Mercedes González Sanmamed, Pablo César Muñoz Carril

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.