La integració de la competència digital en educació superior: un estudi de cas d’una universitat catalana
Resum
La competència digital és un element clau per als alumnes del segle xxi. El present estudi consisteix en l’anàlisi, en una institució d’educació superior, del nivell d’integració de la competència digital en els plans d’estudi d’una universitat espanyola integrada per 11.362 estudiants. Per obtenir les dades es van realitzar: (1) una anàlisi del contingut a partir dels plans d’estudis per competències de la universitat amb els indicadors de la competència digital de 40 títols de grau; una discussió de grup amb 11 experts per validar els resultats obtinguts en el pas anterior. A partir d’aquí s’observa que les titulacions més tècniques integren més els indicadors propis de l’alfabetització tecnològica. En canvi, les altres àrees de coneixement desenvolupen més els indicadors propis de l’alfabetització informacional. En aquest sentit, les institucions d’educació superior han d’ajudar els alumnes a desenvolupar aquesta competència i, per tant, els resultats obtinguts a partir de l’anàlisi institucional permeten disposar d’una visió global de la institució i poden ser útils per a la millora de la universitat i els plans d’estudi.Paraules clau
competència digital, educació superior, plans d’estudi, anàlisi de contingutReferències
ALI, W. (2019). The efficacy of evolving technology in conceptualizing pedagogy and practice in higher education. Higher Education Studies, 9(2), 81-95.
BARNETT, R. (2000). Supercomplexity and the curriculum. Studies in Higher Education, 25(3), 255-265.
BAWDEN, D. (2008). Origins and concepts of digital literacy. In C. LANKSHEAR & M. KNOBEL (eds.). Digital literacies: Concepts, policies and practices (pp. 17-32). New York: Peter Lang.
BRITISH COLUMBIA (2013). BC’s Digital Literacy Framework. Retrieved from https://www2.gov.bc.ca/assets/gov/education/kindergarten-to-grade-12/teach/teaching-tools/digital-literacy-framework.pdf
BRECHNER, M.; LUACES, M.; MORAES, E. & BORCHARDT, M. (2017). 10 años de Plan Ceibal. Uruguay: Gerencia de Comunicación de Plan Ceibal
CARRETERO, S.; VUORIKARI, R. & PUNIE, Y. (2017). DigComp 2.1: The digital competence framework for citizens. Luxembourg: Publications Office of the European Union.
CELA, J. M. & GISBERT, M. (2010). La URV hacia el EEES: Proceso de adaptación de las titulaciones de la URV al EEES [The URV towards the EHEA: Process of adapting URV qualifications to the EHEA]. Tarragona: Publicacions URV.
ERSTAD, O. (2010). Educating the digital generation. Nordic Journal of Digital Literacy, 5(01), 56-71.
ESHET-ALKALAI, Y. (2004). Digital literacy: A conceptual framework for survival skills in the digital era. Journal of Educational Multimedia and Hypermedia, 13(1), 93.
ESTEVE, F. (2015). La competencia digital docente Análisis de la autopercepción y evaluación del desempeño de los estudiantes universitarios de educación por medio de un entorno 3D [Digital teaching competence: Analysis of self-perception and performance evaluation of university education students in a 3D environment] (doctoral dissertation). Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.
EUROPEAN COMMISSION (2018). Council Recommendation of 22 May 2018 on key competences for lifelong learning (2018/C 189/01). Official Journal of the European Union.
FANG, M. L.; CANHAM, S. L.; BATTERSBY, L.; SIXSMITH, J.; WADA, M. & SIXSMITH, A. (2018). Exploring privilege in the digital divide: implications for theory, policy, and practice. The Gerontologist, 59(1), 1-15.
FERNÁNDEZ-MÁRQUEZ, E.; VÁZQUEZ-CANO, E.; LÓPEZ-MENESES, E. & SIRIGIANO, F. (2020). La competencia digital del alumnado universitario de diferentes universidades europeas [The digital competence of university students from different European universities]. Espacios, 41, 1-15.
FERRARI, A. (2012). Digital competence in practice: An analysis of frameworks. Sevilla: European Commission, Joint Research Centre (JRC).
FULLAN, M. (2007). The new meaning of educational change. New York: Teachers College.
GILSTER, P. (1997). Digital literacy. New York: Wiley Computer.
GONZÁLEZ, N.; SEDEÑO, A. & GONZÁLVEZ, V. (2012). Diseño de un focus group para valorar la competencia mediática en escenarios familiares [Design of a focus group to assess media competence in family settings]. ICONO 14, Revista de comunicación y tecnologías emergentes, 10(3), 116-133.
GUZMÁN-SIMÓN, F.; GARCÍA-JIMÉNEZ, E. & LÓPEZ-COBO, I. (2017). Undergraduate students’ perspectives on digital competence and academic literacy in a Spanish University. Computers in Human Behavior, 74, 196-204. https://doi.org/10.1016/j.chb.2017.04.040
HOLSTI, O. (1969). Content analysis for the social sciences and humanities. Reading, MA: Editorial Addison Wesley.
KATIC, E. (2008). Preservice teachers' conceptions about computers: An ongoing search for transformative appropriations of modern technologies. Teachers and Teaching, 14(2), 157-179. https://doi.org/10.1080/13540600801983344
KRIPPENDORFF, K. (2004). Content analysis: An introduction to its methodology. United States of America: Sage.
LARRAZ, V. (2013). La competència digital a la universitat [Digital competence in the university] (doctoral dissertation). Universitat d’Andorra, Sant Julià de Lòria.
LÓPEZ, F. (2002). El análisis de contenido como método de investigación [Content analysis as a research method]. XXI Revista de Educación, 4, 167-179.
MINISTRY OF EDUCATION OF CHILE (2013). Resultados SIMCE TD 2013 [SIMCE TD results 2013], Enlaces. Retrieved from http://www.enlaces.cl/wp-content/uploads/informe-resultados-final-16-12-2014.pdf
NAWAZ, A. & KUNDI, G. M. (2010). From objectivism to social constructivism: The impacts of information and communication technologies (ICTs) on higher education. International Journal of Science and Technology Education Research, 1(2), 30-36.
OECD (2005). La definición y selección de competencias clave. Resumen ejecutivo [The definition and selection of key competencies. Executive summary]. Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico.
OECD (2018) The future of education and skills: Education 2030. France: Directorate for Education and Skills-OECD.
OLIVARES, K. M.; ANGULO, J.; PRIETO, M. E. & TORRES, C. A. (2018). EDUCATIC: implementación de una estrategia tecnoeducativa para la formación de la competencia digital universitaria [EDUCATIC: implementation of a techno-educational strategy for the formation of digital university competence]. Pixel-Bit: Revista de Medios y Educación, 53, 27-40.
PARK, Y. (2019). DQ Global Standards Report 2019: Common Framework for Digital Literacy, Skills and Readiness. DQ Institute.
PONS, J. P. (2005). El espacio europeo de educación superior. Un reto para la Universidad [The European Higher Education Area. A challenge for the University]. Revista Fuentes, 6.
RODRÍGUEZ-GARCÍA, A. M.; SÁNCHEZ, F. R. & RUIZ-PALMERO, J. (2019). Competencia digital, educación superior y formación del profesorado: un estudio de meta-análisis en la web of science [Digital literacy, higher education and teacher training: a meta-analysis study on the web of science]. Píxel-Bit. Revista de Medios y Educación, (54), 65-82.
ROMÁN, M. & SERRANO, J.L. (2018). Ciudadanía digital como marco para el posicionamiento crítico ante los cambios de la sociedad [Digital citizenship as a framework for critical positioning in the face of changes in society]. Paper presented at the XXVI Jornadas de Tecnología Educativa, Universidad del País Vasco, San Sebastián.
SANCHEZ-CABALLE, A.; GISBERT-CERVERA, M. & ESTEVE-MON, F. (2019). La competencia digital de los estudiantes universitarios de primer curso de grado [The digital competence of first-year university students]. INNOEDUCA. International Journal of Technology and Educational Innovation, 5(2), 104-113.
UK DEPARTMENT FOR EDUCATION (2018). Essential digital skills framework. UK: Crown Copyright.
UK DEPARTMENT FOR EDUCATION (2019). Essential digital skills framework, Updated. UK: Crown Copyright.
UKWUEZE, F. N. (2011). Influence of home media technologies on academic performance of undergraduates. Journal of Home Economics Research, 14, 255-262.
UNESCO (2018). A global framework of reference on digital literacy skills for indicator 4.4.2. Canada: UNESCO Institute for Statistics.
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI (2007). La URV davant de l’espai europeu d’educació Superior [The URV in the European Higher Education Area]. Tarragona: Publicacions URV.
VÁZQUEZ-CANO, E.; LEÓN-URRUTIA, M.; PARRA-GONZÁLEZ, M. & LÓPEZ-MENESES, E. (2020). Analysis of interpersonal competences in the use of ICT in the Spanish University Context. Sustainability, 12(2), 476.
VUORIKARI, R.; PUNIE, Y.; CARRETERO, S. & VAN DEN BRANDE, L. (2016). DigComp 2.0: The digital competence framework for citizens. Update phase 1: The conceptual reference model. Luxembourg: European Commission.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2021 Anna Sánchez-Caballé, Mercè Gisbert-Cervera, Francesc Esteve-Món
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
