Percepcions dels professors d’idiomes en formació sobre l’aprenentatge i el desenvolupament professional a través de pràctiques en l’ensenyament de la llengua grega com a llengua estrangera
Resum
La recerca sobre la formació de professorat d’idiomes ha demostrat que les pràctiques docents poden funcionar com una oportunitat perquè els professors en formació connectin els coneixements teòrics adquirits a la universitat amb les pràctiques reals a l’aula. Malgrat l’extens cos de recerca empírica que s’ha generat en diferents contextos d’educació en llengües estrangeres, el context grec encara roman poc investigat. L’objectiu del present estudi qualitatiu i longitudinal —emmarcat en l’anàlisi fenomenològica interpretativa (AFI)— és explorar com set professors en formació del grec com a llengua estrangera (L2) reflexionen sobre el seu aprenentatge, desenvolupament i creixement professional com a resultat de les seves pràctiques en un centre d’idiomes a Barcelona, Espanya. Les seves percepcions es van recollir abans i després de les seves pràctiques mitjançant qüestionaris i entrevistes. Els resultats van mostrar que els participants van percebre les seves pràctiques com una experiència crucial per al seu aprenentatge i desenvolupament professional. L’estudi conclou discutint algunes implicacions per al disseny i desenvolupament de programes de formació de professorat del grec com a L2.
Paraules clau
professors de pràctiques, formació de professorat, desenvolupament profesional, professorat d’idiomes, formació de professors d’idiomes, pràctiquesReferències
ALLEN, D., & RYAN, K. (1969). Microteaching. London: Addison-Wesley.
ALTRICHTER, H., POSCH, P., & SOMEKH, B. (1993). Teachers investigate their work: An introduction to the methods of action research. London: Routledge.
ANDRIA, M. (2020). Learning to teach and teaching Greek as a Second/Foreign Language: A preliminary approach on teachers’ and student-teachers’ perceptions. In MACKAY, J., BIRELLO, M., & XERRI, D. (Eds.), ELT Research in Action: Bringing together two communities of practice (pp. 49-52). Kent, UK: IATEFL.
ANDRIA, M., & IAKOVOU, M. (2021). Δεύτερη ή ξένη; Επαναπροσδιορίζοντας τους όρους στη διδασκαλία της Ελληνικής σε διαφορετικά περιβάλλοντα μάθησης. In MARKOPOULOS, Th., VLACHOS, Ch., ARCHAKIS, A., PAPAZACHARIOU, D., XYDOPOULOS, G.J., & ROUSSOU, A. (Eds.), Proceedings of the 14th International Conference on Greek Linguistics (ICGL14) (pp. 60-69). Patras: University of Patras.
ANDRIA, M., PARÍS, G., & ESCOBAR URMENETA, C. (submitted). Primary education student-teachers’ perceptions towards pre-service school placement in CLIL settings.
BARAHONA, M. (2016). English language teacher education in Chile: A cultural historical activity theory perspective. London: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315689937
BORG, S. (2006). Teacher cognition and language education: Research and practice. London: Continuum.
BRAUN, V. & CLARKE, V. (2013). Successful qualitative research: A practical guide for beginners. London: SAGE.
CARLSON, H.L. (1999). From practice to theory: A social constructivist approach to teacher education. Teaches and Teaching: Theory and Practice, 5(2), 203-218. https://doi.org/10.1080/1354060990050205
CHENG, M. M. H., CHENG, A. Y. N., & TANG, S. Y. F. (2010). Closing the gap between the theory and practice of teaching: Implications for teacher education programmes in Hong Kong. Journal of Education for Teaching, 36(1), 91-104. https://doi.org/10.1080/02607470903462222
COIDURAS, J.L., PARÍS, G., TORRELLES, C., & CARRERA, X. (2014). La evaluación de competencias en una experiencia de formación dual de maestros: Diferencias y semejanzas entre tutores de escuela y de universidad. Estudios Pedagógicos, 40 (special 2014), 29-48. https://doi.org/10.4067/s0718-07052014000200003
COIDURAS, J.L., CORREA MOLINA, E., BOUDJAOUI, M., & CURTO, A. (2017). Formación dual en el grado de educación: claves organizativas y pedagógicas. Qurriculum. Revista de teoría, investigación y práctica educativa, 30, 81-102. Retrieved from https://www.ull.es/revistas/index.php/qurriculum/article/view/38/22.
CORREA MOLINA, E. (2014). Las prácticas: Primer espacio de profesionalización docente. In I. CORTÉS & C. HIRMAS (Eds.), Vinculación entre el sistema universitario y el sistema escolar (pp. 23-38). Chile: OEI.
DEWEY, J. (1938). Experience and education. New York: Macmillan Company.
ESCOBAR URMENETA, C. (2010). Pre-service CLIL teacher-education in Catalonia: Expert and novice practitioners teaching and reflecting together. In D. LASAGABASTER, & Y. RUIZ DE ZAROBE (Eds.), CLIL in Spain: Implementation, Results and Teacher Training (pp. 189-218). Cambridge: Cambridge Scholars Publishing.
ESCOBAR URMENETA, C. (2013). Learning to become a CLIL teacher: Teaching, reflection and professional development. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(3), 334-353. https://doi.org/10.1080/13670050.2013.777389
FRYDAKI, E., CAVOURA, Th., MILINGOU, E.E., & FOUNTOPOULOU, M.Z. (Eds.) (2013). Εκπαίδευση εκπαιδευτικών, διδακτική και διδακτική άσκηση στο Τμήμα Φιλοσοφίας, Παιδαγωγικής & Ψυχολογίας. Athens: University of Athens.
GIVEN, M. L. (Ed.) (2008). The SAGE encyclopedia of qualitative research methods. London: SAGE.
GOOD, T. L., MCCASLIN, M., TSANG, H. Y., ZHANG, J., WILEY, C. R. H., RABIDUE BOZACK, A., & HESTER, W. (2006). How well do 1 st year teachers teach. Does type of preparation make a difference? Journal of Teacher Education, 57, 410-430. http://dx.doi.org/10.1177/0022487106291566
HASCHER, T., COCARD, Y., & MOSER, P. (2004). Forget about theory—practice is all? Student teachers’ learning in practicum. Teachers and Teaching: Theory and practice, 10(6), 623-637. https://doi.org/10.1080/1354060042000304800
IAKOVOU, M. (2020). Classroom observation in second language classrooms: Bridging the gap between theory and practice for pre-service and in-service teachers of Greek as an L2. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 3(2), 15-36. https://doi.org/10.5565/rev/clil.45
KOLB, D. A. (1984). Experiential learning: Experience as the source of learning and development. London: Prentice-Hall.
LASAGABASTER, D., & SIERRA, J.M. (Eds.) (2004). La observación como instrumento para la mejora de la enseñanza-aprendizaje de lenguas. Barcelona: Horsori.
MATTHEHEOUDAKIS, M. (2007). Tracking changes in pre-service EFL teacher beliefs in Greece: A longitudinal study. Teaching and Teacher Education, 23(8), 1272-1288. https://doi.org/10.1016/j.tate.2006.06.001
RICHARDS, J., & LOCKHART, C. (1996). Reflective teaching in second language classroom. Cambridge: Cambridge University Press.
RUIZ-CORBELLA, M., BAUTISTA-CERRO RUIZ, M. J., GARCÍA-BLANCO, M. (2019). Prácticas profesionales y la formación en competencias para la empleabilidad. Contextos Educativos, 23, 65-82. https://doi.org/10.18172/con.3560
SMITH, J. A., FLOWERS, P., & LARKIN, M. (2009). Interpretative phenomenological analysis: Theory, method, and research. London: SAGE.
SCHÖN, D. A. (1983). The reflective practitioner: How professionals think in action. New York: Basic Books.
YAN, C., & HE, C. (2010). Transforming the existing model of teaching practicum: a study of Chinese EFL student teachers’ perceptions. Journal of Education for Teaching, 36(1), 57-73. https://doi.org/10.1080/02607470903462065
ZEICHNER, K. (1996). Designing educative practicum experiences for prospective teachers. In K. ZEICHNER, S. MELNICK, & M. L. GOMEZ (Eds.), Currents of reform in preservice teacher education (pp. 215-234). New York: Teachers College Press.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 Maria Andria
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
