Experiència d’aprenentatge amb tecnologies digitals i influència en la competència científica d’estudiants de secundària
Resum
Estudis previs relacionen l’ús educatiu de les tecnologies digitals amb l’alfabetització científica, però hi ha molt pocs estudis que se centrin en l’impacte de l’experiència d’aprenentatge amb tecnologies a la competència científica. A més, en relació amb el gènere, la literatura científica és inconsistent. La investigació que presentem és quantitativa i segueix un mètode descriptiu amb dissenys comparatiu i predictiu. Es busca la influència de l’experiència d’aprenentatge amb tecnologies digitals en la competència científica (autopercebuda i observada) en les ciències naturals de 160 estudiants (80 nois i 80 noies) d’educació bàsica secundària a Bogotà (Colòmbia). Les troballes mostren que no hi ha diferències significatives entre els gèneres en la competència científica, i l’experiència d’aprenentatge amb tecnologies digitals prediu la competència científica autopercebuda. Els resultats es discuteixen amb estudis recents entorn d’una formació científica mediada per tecnologies.
Paraules clau
estudis de gènere, alfabetització científica, educació secundària, alfabetització tecnològica, experiència d’aprenentatgeReferències
HARDINATA, A.; PUTRI, R.E. y PERMANASARI, A. (2019). Gender difference and scientific literacy level of secondary student: A study on global warming theme. Journal of Physics: Conference Series, 1157(2), 022016.
HILLMAYR, D.; ZIERNWALD, L.; REINHOLD, F.; HOFER, S.I. y REISS, K.M. (2020). The potential of digital tools to enhance mathematics and science learning in secondary schools: A context-specific meta-analysis. Computers & Education, 153, 103897.
HU, X.; GONG, Y.; LAI, Ch. y LEUNG, F. (2018). The relationship between ICT and student literacy in mathematics, reading, and science across 44 countries: A multilevel analisis. Computers & Education, 125, 1-13.
INSTITUTO COLOMBIANO PARA LA EVALUACIÓN DE LA EDUCACIÓN (ICFES) (2016). Saber 9º: Lineamientos para la aplicación muestral 2016. Recuperado de www.icfes.gov.co/docman/…y…/pruebas-saber…9-lineamientos…2016/file.
KOLB, A.Y. y KOLB, D.A. (2017). Experiential learning theory as a guide for experiential educators in higher education. Experiential Learning & Teaching in Higher Education, 1(1), 7-44.
KRISTYASARI, M.L.; YAMTINAH, S.; UTOMO, S.B. e INDRIYANTI, N.Y. (2018). Gender differences in students’ science literacy towards learning on integrated science subject. Journal of Physics: Conference Series, 1097(1), 012002.
LUU, K. y FREEMAN, J. (2011). An analysis of the relationship between information and communication technology (ICT) and scientific literacy in Canada and Australia. Computers & Education, 56(4), 1072-1082.
MEN (2004). Estándares Básicos de Competencias en Ciencias Naturales y Ciencias Sociales. Formar en ciencias: ¡El desafío! Lo que necesitamos saber y saber hacer. Recuperado de https://www.mineducacion.gov.co/1759/articles-81033_archivo_pdf.pdf.
MEN (2013). Estándares Básicos de Competencias en Ciencias Sociales y Ciencias Naturales. Recuperado de https://www.mineducacion.gov.co/1621/articles-116042_archivo_pdf3.pdf.
MEN (2017). Derechos Básicos de Aprendizaje-DBA: Ciencias Naturales. Recuperado de http://aprende.colombiaaprende.edu.co/sites/default/files/naspublic/DBA_C.Naturales.pdf.
NAGANUMA, S. (2017). An assessment of civic scientific literacy in Japan: Development of a more authentic assessment task and scoring rubric. International Journal of Science Education, 7(4), 301-322.
NEIMAN, A. (2017). El aula extendida y el uso de tecnología digital: Habilidades cognitivas implicadas en contenidos de Biología. Tesis de maestría. Buenos Aires, Argentina. Universidad Nacional de La Plata. https://doi.org/10.35537/10915/62524
NUGRAHENI, N.C. (2020). Scientific literacy profile of X grade students in Gunungkidul on Biology reviewed based on gender. Journal of Physics: Conference Series, 1440(1), 012070.
OCDE (2015). The ABC of Gender Equality in Education: Aptitude, Behaviour, Confidence. París. OECD Publishing.
OCDE (2017). PISA 2015 technical report. París. OECD Publishing.
ODELL, B.; GALOVAN, A.M. y CUTUMISU, M. (2020). The Relation between ICT and Science in PISA 2015 for Bulgarian and Finnish Students. Eurasia Journal of Mathematics, Science and Technology Education, 16(6), em1846. https://doi.org/10.29333/ejmste/7805
PARNO, P.; YULIATI, L.; HERMANTO, F.M. y ALI, M. (2020). A Case Study on Comparison of High School Students’ Scientific Literacy Competencies Domain in Physics with Different Methods: Pbl-Stem Education, Pbl, and Conventional Learning. Journal Pendidikan IPA Indonesia, 9(2), 159-168.
PÉREZ VALVERDE, J. (2015). El uso de las TIC y su incidencia en el interaprendizaje en el área de las ciencias naturales de los estudiantes del séptimo grado de educación general básica de la escuela «Nicolás Martínez» de la parroquia San Bartolomé de Pinllo del Cantón Ambato, de la provincia del Tungurahua. Tesis de pregrado. Ecuador. Universidad Técnica de Ambato.
PETKO, D.; CANTIENI, A. y PRASSE, D. (2017). Perceived quality of educational technology matters a secondary analysis of students’ ICT use, ICT-related attitudes, and PISA 2012 test scores. Journal of Educational Computing Research, 54(8), 1070-1091.
RAMÍREZ, J.M. y DÁVILA, M.A. (2017). Las emociones según el género, en el aprendizaje de la Tecnología del alumnado de primer curso de Educación Secundaria Obligatoria. Ápice: Revista de Educación Científica, 1(2), 18-37. https://doi.org/10.17979/arec.2017.1.2.2091
RINCÓN, F. (2015). Tendencias sobre el uso de TIC en la enseñanza de las ciencias a la luz de las revistas: Computers & Education y Enseñanza de las Ciencias. Tesis de maestría. Bogotá, Colombia. Universidad Distrital Francisco José de Caldas. Recuperado de http://repository.udistrital.edu.co/handle/11349/2160.
ROMERO, M. y QUESADA, A. (2014). Nuevas tecnologías y aprendizaje significativo de las ciencias. Enseñanza de las Ciencias, 32(1), 101-115.
ROSA, G.C.; CARI, C.; AMINAH, N.S. y HANDHIKA, J. (2018). Students’ understand- ing level and scientific literacy competencies related to momentum and impulse. Journal of Physics: Conference Series, 1, 012019.
SIDDIQ, F. y SCHERER, R. (2019). Is there a gender gap?: A meta-analysis of the gender differences in students’ ICT literacy. Educational Research Review, 27, 205-217.
TSAI, Ch.Y. (2018). The effect of online argumentation of socio-scientific issues on students’ scientific competencies and sustainability attitudes. Computers & Education, 116, 14-16.
VOYER, S. y VOYER, D. (2014). Gender differences in scholastic achievement: A meta-analysis. Psychological Bulletin, 140(4), 1174-1204. https://doi.org/10.1037/a0036620
WINARNI, E.W.; HAMBALI, D. y PURWANDARI, E.P. (2020). Analysis of Language and Scientific Literacy Skills for 4th Grade Elementary School Students through Discovery Learning and ICT Media. International Journal of Instruction, 13(2), 213-222. https://doi.org/10.29333/iji.2020.13215a
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2021 Claudia Vela Acero, Rocío Jiménez-Cortés
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.