Desenvolupament professional de docents universitaris en línia: una anàlisi des de les ecologies de l’aprenentatge
Resum
La formació i el desenvolupament professional docent són els pilars sobre els quals descansa la qualitat pedagògica a l’educació superior. La pandèmia ha accelerat l’impuls de l’educació en línia i ha posat de manifest la importància de la formació i l’actualització del professorat que exerceix la seva docència en aquesta modalitat. El present article mostra un estudi qualitatiu per determinar quins són els mecanismes habituals d’actualització del professorat universitari que exerceix la seva tasca en models educatius virtuals. La metodologia de recerca s’ha basat en 12 entrevistes en profunditat a 6 ensenyants universitaris en línia, estructurades a partir del marc d’anàlisi de les ecologies d’aprenentatge. Els resultats indiquen que el professorat que treballa a través d’Internet tendeix a optar per fórmules d’autoaprenentatge dirigit, prioritzant mecanismes de formació no formal, d’intercanvi i participació en comunitats de pràctiques entre iguals i de consum de recursos digitals de referència disponibles a la xarxa. El concepte d’ecologies d’aprenentatge aplicat al desenvolupament professional i a l’actualització del professorat universitari en línia ha demostrat que és un mecanisme útil per ser analitzat.
Paraules clau
desenvolupament professional docent, educació superior, docència en línia, ecologies d'aprenentatgeReferències
ADEDOYIN, B. O. y SOYKAN, E. (2020). Covid-19 pandemic and online learning: The challenges and opportunities. Interactive Learning Environments. https://doi.org/10.1080/10494820.2020.1813180
BARAN, E.; CORREIA, A.P. y THOMPSON, A. (2011). Transforming online teaching practice: Critical analysis of the literature on the roles and competencies of online teachers. Distance Education, 32(3), 421-439. https://doi.org/10.1080/01587919.2011.610293
BARRON, B. (2004). Learning ecologies for technological fluency in a technology-rich community. Journal of Educational Computing Research, 31(1), 1-36. https://doi.org/10.2190/1N20-VV12-4RB5-33VA
BOZKURT, A. y SHARMA, R. C. (2020). Emergency Remote Teaching in a Time of Global Crisis Due to Coronavirus Pandemic. Asian Journal of Distance Education, 15, 1-6. http://www.asianjde.com/ojs/index.php/AsianJDE/article/view/447.
BROWN, J. S. (2000). Growing up Digital: How the web changes work, education, and the ways people learn. Change: The Magazine of Higher Learning, 32(2), 11-20. http://dx.doi.org/10.1080/00091380009601719
DARLING-HAMMOND, L. y RICHARDSON, N. (2009). Research Review: Teacher Learning: What Matters? Educational Leadership, 66(5), 46-53.
ESPOSITO, A.; SANGRÀ, A. y MAINA, M. (2015). Emerging Learning Ecologies as a new challenge and essence for e-learning: The case of doctoral e-researchers. En M. ALLY y B. KHAN (eds.). International Handbook of E-learning, vol. 1 (pp. 331-342). Routledge.
ESTÉVEZ, I.; SOUTO-SEIJO, A.; GONZÁLEZ-SANMAMED, M. y VALLE, A. (2021). Ecologías de aprendizaje y motivación del profesorado universitario de Ciencias de la Salud. Educación XX1, 24(2), 19-42. https://doi.org/10.5944/educxx1.28660
FERRARI, A. (2012). Digital Competence in Practice: An Analysis of Frameworks. Institute for Prospective Technological Studies.
GARCÍA-PEÑALVO, F. J. (2018). Digital identity as researchers: The evidence and transparency of scientific production. Education in the Knowledge Society, 19(2), 7-28. https://doi.org/10.14201/eks2018192728
GARCÍA-PEÑALVO, F. J. y CORELL, A. (2020). La COVID-19: ¿enzima de la transformación digital de la docencia o reflejo de una crisis metodológica y competencial en la educación superior? Campus Virtuales, 9(2), 83-98. http://hdl.handle.net/10366/144140
GLASER, B. G. y STRAUSS, A. L. (1967). The Discovery of Grounded Theory. Aldine.
GONZÁLEZ-SANMAMED, M.; ESTÉVEZ, I.; SOUTO-SEIJO, A. y MUÑOZ-CARRIL, P. C. (2020). Ecologías digitales de aprendizaje y desarrollo profesional del docente universitario. Comunicar, 62, 9-18. https://doi.org/10.3916/C62-2020-01
GONZÁLEZ-SANMAMED, M.; SANTOS, F. y MUÑOZ-CARRIL, P. (2016). Teacher Education & Professional Development: A Learning Perspective. Lifewide Magazine, 16, 13-16. https://www.lifewideeducation.uk/uploads/1/3/5/4/13542890/lifewide_magazine_16.pdf.
GUÀRDIA, L.; ROMERO, M. y RAFFAGHELLI, J. (2022). Desarrollo profesional docente más allá de la pandemia: Un estudio Delphi sobre el potencial del concepto de ecologías de aprendizaje. Educación, 31(60), 1-13. https://doi.org/10.18800/educacion.202201.004
HIGH LEVEL GROUP ON THE MODERNISATION OF HIGHER EDUCATION (2013). Report to the European Commission on Improving the Quality of Teaching and Learning in Europe’s higher education institutions. Publications Office of the European Union.
HUTCHINGS, P. y SHULMAN, L. S. (1999). The Scholarship of Teaching: New Elaborations, New Developments. Change: The Magazine of Higher Learning, 31(5), 10-15. https://doi.org/10.1080/00091389909604218
JACKSON, N. (2013). The Concept of Learning Ecologies. En Lifewide Learning, Education & Personal Development [Libro electrónico]. http://www.lifewideebook.co.uk/uploads/1/0/8/4/10842717/chapter_a5.pdf.
JONES, W. M. y DEXTER, S. (2014). How teachers learn: The roles of formal, informal, and independent learning. Educational Technology Research & Development, 62, 367-384. https://doi.org/10.1007/s11423-014-9337-6
KNOWLES, M. S. (1975). Self-Directed Learning: A Guide for Learners and Teachers. Cambridge.
MARSICK, V. J. y WATKINS, K. E. (2015). Informal and incidental learning in the workplace. Routledge.
MAZUR, E. (2009). Farewell, lecture? Science, 323, 50-51. https://doi.org/10.1126/science.1168927
NIEHAUS, E. y O’MEARA, K. (2014). Invisible but essential: The role of professional networks in promoting faculty agency in career advancement. Innovative Higher Education, 40(2). https://doi.org/10.1007/s10755-014-9302-7
OLESON, A. y HORA, M. T. (2013). Teaching the way they were taught?: Revisiting the sources of teaching knowledge and the role of prior experience in shaping faculty teaching practices. Higher Education, 68(1), 29-45. https://doi.org/10.1007/s10734-013-9678-9
PATTON, K. y PARKER, M. (2017). Teacher education communities of practice: More than a culture of collaboration. Teaching and Teacher Education, 67, 351-360. https://doi.org/10.1016/j.tate.2017.06.013
PRENGER, R.; POORTMAN, C. L. y HANDELZALTS, A. (2018). The Effects of Networked Professional Learning Communities. Journal of Teacher Education, 70(5), 441-452. https://doi.org/10.1177/0022487117753574
DEL RINCÓN, D. (1997). Metodologies qualitatives orientades a la comprensió. Editorial UOC. Universitat Oberta de Catalunya.
DEL RINCÓN, D.; ARNAL, J.; LATORRE, A. y SANS, A. (1995). Técnicas de investigaciones en Ciencias Sociales. Dykinson.
ROMEU-FONTANILLAS, T.; GUITERT-CATASÚS, M.; RAFFAGHELLI, J. y SANGRÀ, A. (2020). Mirroring learning ecologies of outstanding teachers to integrate ICTs in the classroom. [Ecologías de aprendizaje para usar las TIC inspirándose en docentes referentes]. Comunicar, 62, 31-42. https://doi.org/10.3916/C62-2020-03
SANGRÀ, A.; GONZÁLEZ-SANMAMED, M. y GUITERT, M. (2013). Learning Ecologies: Informal Professional Development Opportunities for Teachers. 63th International Conference on Educational Media (ICEM). Singapur, del 1 al 4 de octubre.
SANGRÀ, A.; RAFFAGHELLI, J. y GUITERT, M. (2019). Learning ecologies through a lens: Ontological, methodological and applicative issues. A systematic review of the literature. British Journal of Educational Technology, 50(4), 1619-1638. https://doi.org/10.1111/bjet.12795
SCHÖN, D. (1987). La formación de profesionales reflexivos: Hacia un nuevo diseño de la enseñanza y el aprendizaje en las profesiones. Paidós.
TORRA, I.; DEL CORRAL, I.; PÉREZ, M. J.; PAGÈS, T.; VALDERRAMA, E.; MÁRQUEZ, M. D.; SABATÉ, S.; SOLÀ, P.; HERNÁNDEZ, C.; SANGRÀ, A.; GUÀRDIA, L.; ESTEBANELL, M.; PATIÑO, J.; GONZÁLEZ-SOTO, A.; FANDOS, M.; RUIZ, N.; IGLESIAS, M. C.; TENA, A. y TRIADÓ, X. (2012). Identificación de competencias docentes que orienten el desarrollo de planes de formación dirigidos a profesorado universitario. Revista de Docencia Universitaria, 10(2), 21-56. https://doi.org/10.4995/redu.2012.6096
VAN DEN BEEMT, A. y DIEPSTRATEN, I. (2016). Teacher Perspectives on ICT: A Learning Ecology Approach. Computers & Education, 92-93, 161-170. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2015.10.017
WYNANTS, S. y DENNIS, J. (2018). Professional Development in an Online Context: Opportunities and Challenges from the Voices of College Faculty. Journal of Educators Online, 15(1). https://www.thejeo.com/archive/archive/2018_151/wynants_dennispdf.
ZIMMERMAN, B. J. (2008). Theories of Self-Regulated Learning and Academic Achievement: An Overview and Analysis. En B. J. ZIMMERMAN y D. H. SCHUNK (eds.). Self-Regulated Learning and Academic Achievement (pp. 1-37) (2.ª ed.). Lawrence Erlbaum Associates.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 Nati Cabrera Lanzo, Lourdes Guàrdia Ortiz, Albert Sangrà
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
