Els processos d’autoaprenentatge dels docents universitaris de Ciències Socials i Jurídiques
Resum
La formació del professorat universitari constitueix un component fonamental del desenvolupament professional docent. Dintre de les diferents modalitats d’aprenentatge, l’autoformació cobra una rellevància especial en l’actualitat, perquè les barreres entre els diferents contextos d’adquisició de coneixements són difuses gràcies a l’avenç de les TIC. Per conèixer com es configuren els processos d’aprenentatge dels docents universitaris de la branca de Ciències Socials i Jurídiques es va realitzar un estudi de tall qualitatiu amb vuit dels millors docents de la Universitat de la Corunya segons el programa DOCENTIA (ANECA). Per fer-ne la recollida de dades es van emprar dues entrevistes semiestructurades. Els resultats s’organitzen aquí entorn de tres dimensions principals: les percepcions respecte a la necessitat d’autoformar-se, de les quals s’extreuen valoracions i dificultats per a la formació; les influències del passat i del present per part de persones i d’experiències que ens porten a voler autoformar-nos, i els recursos utilitzats per a l’autoaprenentatge. Les dades revelen que un component fonamental de l’actualització docent es basa en la formació contínua autodidacta, especialment en els contextos no formal i informal. La família, uns altres docents i el propi alumnat són figures clau en els processos d’aprenentatge, juntament amb els recursos tecnològics.
Paraules clau
autoaprenentatge, educació superior, ecologies d’aprenentatge, desenvolupament professionalReferències
BARRON, B. (2004). Learning ecologies for technological fluency: Gender and experience differences. Journal of Educational Computing Research, 31(1), 1-36.
BARRON, B. (2006). Interest and self-sustained learning as catalysts of development: A learning ecology perspective. Human Development, 49(4), 193-224. https://doi.org/10.1159/000094368
BAUMAN, Z. (2017). Retropía. Paidós.
BOYER, S. L.; EDMONDSON, D. R.; ARTIS, A. B. y FLEMING, D. (2014). Self-Directed Learning: A Tool for Lifelong Learning. Journal of Marketing Education, 36(1), 20-32. https://doi.org/10.1177/0273475313494010
BRONFENBRENNER, U. (1979). The ecology of human development: Experiments by Nature and Design, 3(2). Harvard University Press. http://repositorio.unan.edu.ni/2986/1/5624.pdf.
BURBULES, N. C.; FANB, G. y REPP, P. (2020). Five trends of education and technology in a sustainable future. Geography and Sustainability, 1(2), 93-97.
CORBIN, J. y STRAUSS, A. L. (2007). Basics of qualitative research: Techniques and procedures for developing grounded theory. SAGE Publications.
DAY, C. (1998). La Formación Permanente del Profesorado en Europa: Temas y Condiciones para su Desarrollo en el Siglo XXI. Revista de Educación, 317, 31-44.
FAURE, E.; HERRERA, F.; KADDOURA, A.-R.; LOPES, H.; PETROVSKI, A. V.; RAHNEMA, M. y WARD, F. C. (1973). Aprender a ser: La educación del futuro. UNESCO.
FEIXAS, M. (2004). The influence of personal, institutional and contextual in the career and educational development of university teachers. Educar, 33, 31-59. https://doi.org/10.5565/rev/educar.260
FERNÁNDEZ COLLADO, C.; HERNÁNDEZ-SAMPIERI, R. y BAPTISTA LUCIO, P. (2010). Metodología de la investigación científica. McGraw-Hill.
FLICK, U. (2013). Introducción a la investigación cualitativa. Morata.
GONZÁLEZ-SANMAMED, M.; SANGRÀ, A.; SOUTO-SEIJO, A. y ESTÉVEZ BLANCO, I. (2018). Ecologías de aprendizaje en la Era Digital: Desafíos para la Educación Superior. Publicaciones, 48(1), 11-38. https://doi.org/10.30827/publicaciones.v48i1.7329
IMBERNÓN, F. (2014). Calidad de la enseñanza y formación del profesorado: Un cambio necesario. Octaedro.
IMBERNÓN, F. y GUERRERO, C. (2017). ¿Existe en la universidad una profesionalización docente? Revista de Educación a Distancia (RED), 56(11), 1-12. https://doi.org/10.6018/red/56/11
JACKSON, N. (2013). The Concept of Learning Ecologies. En N. J. JACKSON y G.B. COOPER (eds.). Lifewide Learning, Education and Personal Development (chapter A5). https://www.lifewideeducation.uk/uploads/1/3/5/4/13542890/a5._norman_jackson.pdf.
JACKSON, N. y BARNETT, R. (2020). Introduction: Steps to ecologies for learning and practice. En N. JACKSON y R. BARNETT (eds.). Ecologies for Learning and Practice. Routledge.
JANNE, H. (1973). Pour une politique communautaire de l’éducation. Boletín Comisión Europea, suplemento, 10(73), 6-56.
KALENTZIS, M. y COPE, B. (2017). e-Learning Ecologies: Principles for New Learning and Assessment. Routledge.
KALZ, M. (2015). Lifelong Learning and Its Support with New Technologies. En N. J. SMELSER y P. B. BALTES (eds.). International Encyclopedia of the Social y Behavioral Sciences: Second Edition. Pergamon. https://doi.org/10.1016/B978-0-08-097086-8.92006-3
KVALE, S. (2014). Las entrevistas en investigación educativa. Morata. https://elibro-net.accedys.udc.es/es/ereader/bibliotecaudc/51837.
LI, N.; HUIJSER, H.; XI, Y.; LIMNIOU, M.; ZHANG, X. y KEK, M. (2022). Disrupting the Disruption: A Digital Learning HeXie Ecology Model. Education Sciences, 12(2). https://doi.org/10.3390/educsci12020063
MACFARLANE, A. E. (2019). Devices and desires: Competing visions of a good education in the digital age. British Journal of Educational Technology, 50(3), 1125-1136. https://doi.org/10.1111/bjet.12764
MAXWELL, J. A. (2019). Diseño de investigación cualitativa. Gedisa. https://elibro-net.accedys.udc.es/es/ereader/bibliotecaudc/127783.
RANIERI, M.; GIAMPAOLO, M. y BRUNI, I. (2019). Exploring educators’ professional learning ecologies in a blended learning environment. British Journal of Educational Technology, 50(4), 1673-1686. https://doi.org/10.1111/bjet.12793
SAADATMAND, M. y KUMPULAINEN, K. (2012). Emerging Technologies and New Learning Ecologies: Learners’ Perceptions of Learning in Open and Networked Environments. 8th International Conference on Networked Learning 2012, 266-275.
SANGRÁ, A.; RAFFAGHELLI, J-E y GUITERT-CATASÚS, M. (2019). Learning ecologies through a lens: Ontological, methodological and applicative issues. A systematic review of the literature. British Journal of Educational Technology, 50(4), 1619-1638. https://doi.org/10.1111/bjet.12795
SANTOS-CAAMAÑO, F.-J.; VÁZQUEZ-CANCELO, M.-J. y RODRÍGUEZ-MACHADO, E.-R. (2021). Tecnologías digitales y ecologías de aprendizaje: Desafíos y oportunidades. Educatio Siglo XXI, 39(2), 19-40. https://doi.org/10.6018/educatio.466091
STAKE, R. E. (2010). Estudios de casos cualitativos. En K. DENZIN e Y. LINCOLN (eds.). Manual de investigación cualitativa, vol. 3 (pp. 154-197). Gedisa.
VÁSQUES HERNÁNDEZ, R. B.; ESPINOSA MATOS, O. A.; FÉLIZ GÓMEZ, W. R. y MARTÍNEZ RIVAS, S. (2019). La tecnología de la información y comunicación para fortalecer las competencias tecnológicas de los docentes. Educación Superior, 28, 59-83.
YIN, R. K. (2011). Qualitative research from start to finish. The Guilford Press.
ZEIDNER, M. y STOEGER, H. (2019). Self-regulated learning (SRL): A guide for the perplexed. High Ability Studies, 30(1-2), 9-51. https://doi.org/10.1080/13598139.2019.1589369
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 Sara López-Calvo, Isabel Dans Álvarez de Sotomayor, Pablo-César Muñoz-Carril
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
