Competències socioemocionals dels educadors socials
Resum
El context educatiu i laboral actual ha situat el concepte de competència com una peça clau i tema de debat rellevant per a les diferents professions. L'objectiu del present estudi va ser descriure la valoració que fan els educadors socials sobre el grau de domini d'un conjunt de competències socioemocionals i analitzar la relació d'aquesta percepció amb altres variables laborals. També es van analitzar les diferències en el domini d'aquestes competències en el moment actual amb relació a la incorporació al primer treball com a educador social. La mostra d'estudi va estar formada per 158 professionals als quals es va aplicar un qüestionari dissenyat ad hoc. Es van utilitzar tècniques d'anàlisi descriptiva i estadística inferencial no paramètrica. Els resultats van mostrar que els professionals perceben un domini elevat de les competències analitzades en la seva activitat laboral actual. Es van trobar diferències en les valoracions d'algunes competències en funció de variables com ara el tipus de recurs o l'experiència laboral. El grau de domini expressat, en el moment actual, és més gran que l'expressat en la incorporació al mercat de treball. Es presenten implicacions d‟aquests resultats per al‟educació social.
Paraules clau
educació social, competències socioemocionals, condicions laborals, aprenentatge professional, motivacióReferències
AGUILAR, P.; LOPEZ-COBO, I.; CUADRADO, F. y BENÍTEZ, I. (2019). Social and Emotional Competences in Spain: A Comparative Evaluation Between Spanish Needs and an International Framework Based on the Experiences of Researchers, Teachers, and Policymakers. Frontiers in Psychology, 10, 1-12. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2019.02127
BAÑOS, R.; BAENA-EXTREMERA, A.; ORTIZ CAMACHO, M.M.; ABERLADO, J. y JUVERA, J.L. (2019). Influencia de las competencias del profesorado de secundaria en los comportamientos disruptivos en el aula. Espiral: Cuadernos del Profesorado, 12(24), 3-10. https://doi.org/10.25115/ecp.v12i24.2141
BAR-ON, R. y PARKER, J. (2000). The Bar-On Emotional Quotient Inventory: Youth version (EQ-i:YV) technical manual. Multi-Health Systems, Inc.
BARRIENTOS-FERNÁNDEZ, A.; PERICHANO-GÓMEZ, F. y SÁNCHEZ-CABRERO, R. (2020). Competencias sociales y emocionales del profesorado de Educación Infantil y su relación con la gestión del clima de aula. Estudios sobre Educación, 38, 59-78. https://doi.org/10.15581/004.38.59-78
BISQUERRA, R. y PÉREZ, N. (2007). Las competencias emocionales. Educación XXI, 10, 61-82. https://doi.org/10.5944/educxx1.1.10.297
CIPD (CHARTERED INSTITUTE OF PERSONNEL AND DEVELOPMENT) (2019). Health and well-being at work. CIPD. https://www.cipd.co.uk/knowledge/culture/well-being/health-well-being-work.
COBOS-SANCHIZ, R. (2014). El paraguas de la vocación: Apuntes sobre la salud laboral del/a educador/a social. Revista de Educación Social, 24, 143-148. https://eduso.net/res/wp-content/uploads/documentos/846.pdf.
COHEN, J. (1988). Statistical Power Analysis for the Behavioral Sciences. Hillsdate.
COSTA, A. y FARIA, L. (2017). Educación social y emocional revisitada: Perspectivas sobre la práctica en la escuela portuguesa. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 88(31.1), 65-76. https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=27450136011.
ESLAVA-SUANES, M.; GONZÁLEZ-LÓPEZ, I. y DE LÉON-HUERTAS, C. (2018). La identidad profesional del educador social a través de su perfil competencial. Education in the Knowledge Society (EKS), 19(1), 53-76. http://dx.doi.org/10.14201/eks20181915376
FERNANDES, R.; SARGENTO, J.; MARTINS, E. y MENDES, F. (2020). Employability in a portuguese social educators sample. ICH&HPSY 2020, 5th International Conference on Health and Health Psychology. European Proceedings of Health. https://doi.org/10.15405/eph.20101.12
FERRÁNDIZ, C.; ALMEIDA, L.; SAINZ GÓMEZ, M.; FERNÁNDEZ, M.C.; SOTO, G. y FERRANDO, M. (2011). Competencias socio-emocionales y creatividad según el nivel de inteligencia. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 14(3), 97-106. https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=217022109008.
FULLANA, J.; PALLISERA, M. y PLANAS, A. (2011). Las competencias profesionales de los educadores sociales como punto de partida para el diseño curricular de la formación universitaria: Un estudio mediante el método Delphi. Revista Iberoamericana de Educación, 56(1), 1-13. https://doi.org/10.35362/rie5611541
GARAIGORDOBIL, M. y MARTINEZ-VALDERREY, V. (2015). The Effectiveness of Cyberprogram 2.0 on conflict resolution strategies and self-esteem. Journal of Adolescent Health, 57(2), 229-234. https://doi.org/10.1016/j.jadohealth.2015.04.007
GARRIDO, P. y GAETA, M.L. (2016). La competencia socioemocional docente en el logro del aprendizaje de las competencias genéricas del perfil de egreso de educación media superior. Vivat Academia, 137, 108-123. https://doi.org/10.15178/va.2016.137.108-123
GOODBOY, A.K. y MARTIN, M.M. (2020). Omega over alpha for reliability estimation of unidimensional communication measures. Annals of the International Communication Association, 44(4), 422-439. https://doi.org/10.1080/23808985.2020.1846135
GRACZYK, P.A.; MATJASKO, J.L.; WEISBERG, R.P.; GREENBERG, M.T. y ZINS, J.E. (2000). The role of the Collaborative to Advance Social and Emotional Learning (CASEL) in supporting the implementation of quality school-based prevention programs. Journal of Educational and Psychological Consultation, 11(1), 3-6. https://doi.org/10.1207/s1532768xjepc1101_02
GUAY, S.; LEMYRE, A. y GEOFFRION, S. (2022). Work-related predictors of mental health, presenteeism, and professional quality of life following exposure to a potentially traumatic event in child protection workers. European Journal of Psychotraumatology, 13(1), 2037904. https://doi.org/10.1080/20008198.2022.2037904
HERNÁNDEZ SAMPIEIRI, R. (2018). Metodología de la investigación: Las rutas cuantitativa, cualitativa y mixta. McGraw-Hill.
JENARO-RÍO, C.; FLORES-ROBAINA, N. y GONZÁLEZ-GIL, F. (2007). Síndrome de burnout y afrontamiento en trabajadores de acogimiento residencial de menores. International Journal of Clinical and Health Psychology, 7(1), 107-121. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2251764.
LE BOTERF, G. (2001). Ingeniería de las competencias. Gestión 2000.
LIZARTE, E. y FERNÁNDEZ, M. (2018). Competencias profesionales del educador social: Comparación de las percepciones de estudiantes de grado y de profesionales en activo. Publicaciones, 48(2), 257-277. https://doi.org/10.30827/publicaciones.v48i2.8343
LLORENT, V.; ZYCH, I. y VARO-MILLÁN, J.C. (2020). Competencias socioemocionales autopercibidas en el profesorado universitario en España. Educación XX1, 23(1), 297-318. https://doi.org/10.5944/educXX1.23687
LÓPEZ-JIMÉNEZ, P. (2017). Competencias socioemocionales y salud en educación social. Educació Social: Revista d’Intervenció Socioeducativa, 66, 51-69. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7056978.
MARTÍNEZ PÉREZ, A. y LEZCANO BARBERO, F. (2020). Satisfacción profesional de los educadores sociales: Factores de influencia. Bordón: Revista de Pedagogía, 72(2), 99-118. https://doi.org/10.13042/Bordon.2020.72172
MAURIZ, E.; CALOCA-AMBER, S.; CÓRDOBA-MURGA, L. y VÁZQUEZ-CASARES, A.M. (2021). Effect of Psychophysiological Stress and Socio-Emotional Competencies on the Clinical Performance of Nursing Students during a Simulation Practice. Int. J. Environ. Res. Public Health, 18, 5448. https://doi.org/10.3390/ijerph18105448
MCCLELLAND, D.C. (1973). Testing for competence rather for “intelligence”. American Psychologist, 28(1), 1-14. https://doi.org/10.1037/h0034092
MIKULIC, I.; CRESPI, M. y RADUSKY, P. (2015). Construcción y validación del Inventario de Competencias Socioemocionales para Adultos (ICSE). Interdisciplinaria, 32(2), 307-330. https://doi.org/10.16888/interd.2015.32.2.7
MILLÁN-FRANCO, M.; ORGAMBÍDEZ, A.; DOMÍNGUEZ DE LA ROSA, L. y MARTÍNEZ-MARTÍNEZ, L. (2021). La competencia emocional como predictora de la felicidad en trabajadores sociales. Interdisciplinaria: Revista de Psicología y Ciencias Afines, 38(2), 259-274. https://doi.org/10.16888/interd.2021.38.2.17
MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y FORMACIÓN PROFESIONAL (2019). Igualdad en cifras. http://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:957c29bb-ebd1-4e5b-9417-3d163cc32def/cifrasweb.pdf.
OECD (2001). The Definition and Selection of Key Competencies. OECD. https://www.oecd.org/pisa/35070367.pdf.
PARKER, J.; CREQUE, R.; BARNHART, D.; HARRIS, J.; MAJESTI, S.; WOOD, L.; BOND, B. y HOGAN, M. (2004). Academic achievement in high school: Does emotional intelligence matter? Personality and Individual Differences, 37(7), 1321-1330. https://doi.org/10.1016/j.paid.2004.01.002
PEÑA, M. y REPETTO, E. (2008). Estado de la investigación en España sobre inteligencia emocional (IE) en el ámbito educativo. Electronic Journal of Research in Educational Psychology, 15(2), 400-420. https://doi.org/10.25115/ejrep.v6i15.1284
RUEDA AGUILAR, E. (2021). Competencias para realizar una labor socioeducativa de calidad con menores: Especial atención a la empatía. Educació Social: Revista d’Intervenció Socioeducativa, 77, 101-123. https://redined.mecd.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/210547/Art.%205.pdf?sequence=1&isAllowed=y.
RUVALCABA-ROMERO, N.; MURRIETA-CUMMINGSY, P. y ARTEAGA-VELÁZQUEZ, A. (2016). Competencias socioemocionales y percepción de la comunidad ante la conducta agresiva en adolescentes que viven en entornos de riesgo. Acción Psicológica, 13(2), 79-88. https://doi.org/10.5944/ap.13.2.17816
SAARNI, C. (2008). The interface of emotional development with social context. En M. LEWIS, J. HAVILAND-JONES y L. FELDMAN BARRETT (eds.). Handbook of emotions. 3.ª ed. (pp. 332-347). Guilford Press.
SANZ DE ACEDO-LIZARRAGA, M.L.; SANZ DE ACEDO-BAQUEDANO, M.T. y CARDELLE-ELAWAR, M. (2007). Factors that affect decision making gender and age differences. International Journal of Psychology and Psychological Therapy, 7(3), 381-391. https://psycnet.apa.org/record/2007-19592-006.
TARÍN CAYUELA, M. (2017). El perfil formativo de los educadores/as sociales en los centros de menores de la Comunidad Valenciana. RES: Revista de Educación Social, 24, 371-379. https://eduso.net/res/wp-content/uploads/documentos/963.pdf.
TORRES, E. (2018). Competencias socioemocionales y creencias de autoeficacia como predictores del burnout en docentes mexicanos. REXE: Revista de Estudios y Experiencias en Educación, 17(35), 15-27. https://doi.org/10.21703/rexe.20181735torres1
TUNING PROJECT (2009). Una introducción a Tuning Educational Structures in Europe; La contribución de las universidades al proceso de Bolonia. Publicaciones de la Universidad de Deusto. http://www.unideusto.org/tuningeu/images/stories/Publications/Tuning_brochure_en_espanol_listo.pdf.
VAELLO ORTS, J. y VAELLO PECINO, O. (2018). Competencias socioemocionales del profesorado. Participación Educativa, 5(8), 93-104. https://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:6a41c4e1-7957-45c8-aa2c-3ac22c74c19e/pe-n8_09art_vaello.pdf.
VALENTE, S. (2021). Social-emotional skills in social educator activity: Implications for school inclusion. Revista Ibero-Americana de Estudos em Educação, 15(3), 2332-2349. https://doi.org/10.21723/riaee.v15iesp3.14441
ZÁRATE-ALVA, N. y SALA-ROCA, J. (2019). Socio-emotional skills of girls and young mothers in foster care. Children and Youth Services Review, 100, 50-56. https://doi.org/10.1016/j.childyouth.2019.02.036
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 José María López-Arias, Agustín Rodríguez-Esteban

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.