Ecologies d’aprenentatge de docents d’Enginyeria i Arquitectura. Anàlisi de les empremtes biogràfiques
Resum
La investigació al voltant dels processos de socialització ens permet comprendre com mitjançant la biografia es va configurant el desenvolupament personal i professional dels docents, com també les seves concepcions i pautes d’actuació. Aquest estudi se centra en l’anàlisi de les experiències de vida, i l’objectiu que persegueix és identificar les influències prèvies a la inducció professional en l’àmbit universitari que han contribuït significativament a configurar les ecologies de docents excel·lents d’Enginyeria i Arquitectura. La recerca s’ha basat en l’estratègia metodològica de l’estudi de cas. Mitjançant un mostreig de casos homogenis s’han seleccionat els cinc millors docents d’Enginyeria i Arquitectura de la Universitat de la Corunya. La tècnica de recollida de dades seleccionada ha estat l’entrevista en profunditat. L’anàlisi de contingut realitzada ha permès identificar les influències d’aprenentatge més significatives en la seva trajectòria personal, acadèmica i professional. Els resultats revelen que la imatge del bon docent, construïda al llarg del seu itinerari com a estudiants, a més d’algunes experiències professionals prèvies, ha impulsat significativament l’adquisició de certes competències pedagògiques que formen part de la seva identitat educativa i de la seva tasca professional actual.
Paraules clau
ecologies d’aprenentatge, desenvolupament professional, aprenentatge al llarg de la vida, professorat universitari, estudi de casReferències
BARRON, B.; MARTIN, C. K. y ROBERTS, E. (2007). Sparking self-sustained learning: report on a design experiment to build technological fluency and bridge divides. International Journal of Technology and Design Education, 17(1), 75-105. https://doi.org/10.1007/s10798-006-9002-4
BENGTSSON, M. (2016). How to plan and perform a qualitative study using content analysis. Nursing Plus Open, 2, 8-14. https://doi.org/10.1016/j.npls.2016.01.001
BOLÍVAR, A. (2016). Las historias de vida y construcción de identidades profesionales. En M. H. ABRAHÃO, L. FRISON y C. BARREIRO (eds.). A Nova Aventura (Auto)Biográfica (pp. 251-287). EdiPUCRS.
BOLÍVAR, A.; DOMINGO, J. y FERNÁNDEZ-CRUZ, M. (2001). La investigación biográfico-narrativa en educación. La Muralla.
CONTRERAS, J.; QUILES, E. y PAREDES, A. (2019). Una pedagogía narrativa para la formación del profesorado. Márgenes: Revista de Educación de la Universidad de Málaga, 0(0), 58-75. https://doi.org/10.24310/mgnmar.v0i0.6624
CRESWELL, J. W. y CRESWELL, J. D. (2018). Research Design: Qualitative, Quantitative & Mixed Methods Approaches. Sage Publications.
DUART, J. M. y MENGUAL-ANDRÉS, S. (2014). Impacto de la sociedad del conocimiento en la universidad y en la comunicación científica. RELIEVE: Revista Electrónica de Investigación y Evaluación Educativa, 20(2). https://doi.org/10.7203/relieve.20.2.4343
ESTÉVEZ, I. (2020). Análisis del desarrollo profesional del docente universitario de Ciencias de la Salud a través de las Ecologías de Aprendizaje [Tesis doctoral]. Universidade da Coruña.
EURYDICE (2017). Modernización de la educación superior en Europa: Personal académico 2017. Oficina de Publicaciones de la Unión Europea. http://publications.europa.eu/resource/cellar/40f84414-683f-11e7-b2f2-01aa75ed71a1.0004.01/DOC_1.
FLORES, M. A. y DAY, C. (2006). Contexts which shape and reshape new teachers’ identities: A multi-perspective study. Teaching and Teacher Education, 22(2), 219-232. https://doi.org/10.1016/j.tate.2005.09.002
GARCÍA-VALCÁRCEL, A. y DANERI, M. (2009). La formación del profesorado universitario. En A. GARCÍA-VALCÁRCEL (ed.). La incorporación de las TIC en la docencia universitaria: Recursos para la formación del profesorado (pp. 11-55). Davinci.
GONZÁLEZ-SANMAMED, M. (1995). La formación docente: Perspectivas desde el desarrollo del conocimiento y la socialización profesional. PPU.
GONZÁLEZ-SANMAMED, M.; SANGRÀ, A.; SOUTO-SEIJO, A.; SANTOS, F. y ESTÉVEZ, I. (2018). Learning ecologies oriented to the professional development of university teachers. En J. M. DUART y A. SZŰCS (eds.). Towards Personalized Guidance and Support for Learning: Proceedings of the 10th European Distance and E-Learning Network Research Workshop (pp. 398-407). European Distance and E-Learning Network. https://eden-europe.eu/wp-content/uploads/2018/11/RW10_2018_Barcelona_Proceedings.pdf.
GONZÁLEZ-SANMAMED, M.; SANGRÀ, A.; SOUTO-SEIJO, A. y ESTÉVEZ, I. (2020). Learning ecologies in the digital era: Challenges for higher education. Publicaciones, 50(1), 83-102. https://doi.org/10.30827/publicaciones.v50i1.15671
HARLAND, T. (2017). Enseñanza universitaria: Una guía introductoria. Morata.
HERRERA, L.; FERNÁNDEZ, A.; CABALLERO, K. y TRUJILLO, J. (2011). Competencias docentes del profesorado novel participante en un proyecto de mentorización: Implicaciones para el desarrollo profesional universitario. Profesorado: Revista de Curriculum y Formación del Profesorado, 15(3), 1-29. https://bit.ly/2NpSdul.
IMBERNÓN, F. (2017). Ser docente en una sociedad compleja: La difícil tarea de enseñar. Graó.
JACKSON, N. (2013). The concept of learning ecologies. En N. JACKSON y B. COOPER (eds.). Lifewide Learning, Education & Personal Development, capítulo 5. http://www.lifewideebook.co.uk/uploads/1/0/8/4/10842717/chapter_a5.pdf
JACKSON, N. (2016). Exploring Learning Ecologies. Chalk Mountain.
JARAUTA, B. (2013). Saberes pedagógicos para una didáctica reflexiva. En J. L. MEDINA, B. JARAUTA, F. IMBERNÓN y A. BARTOLOMÉ (Eds.). Enseñanza y aprendizaje en la educación superior (pp. 85-122). Síntesis.
JEREZ, Ó.; ORSINI, C. y HASBÚN, B. (2016). Atributos de una docencia de calidad en la educación superior: Una revisión sistemática. Estudios Pedagógicos, 42(3), 483-506. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-07052016000400026
KNOWLES, J. G. (2013). Models for understanding pre-service and beginning teachers’ biographies: Illustrations from case studies. En I. F. GOODISON (ed.). Studying teachers’ lives (pp. 111-164). Routledge.
MAINA, M. y GARCÍA, I. (2016). Articulating personal pedagogies through learning ecologies. En B. GROS, KINDSHUK y M. MAINA (eds.). The future of ubiquitous learning: Learning designs for emerging pedagogies (pp. 73-94). Lecture Notes in Educational Technology. Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-662-47724-3_5
MARCELO, C. y GALLEGO-DOMÍNGUEZ, C. (2018). ¿Quién soy yo como maestro?: Construcción de la identidad profesional en docentes principiantes. En I. CANTÓN y M. TARDIFF (eds.). Identidad profesional docente (pp. 45-56). Narcea.
MAYOR, C. (2009). Nuevos retos para una universidad en proceso de cambio: ¿Pueden ser los profesores (principiantes) los protagonistas? Profesorado: Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 13(1), 1-17. https://www.ugr.es/~recfpro/rev131ART4.pdf.
MILES, M. B.; HUBERMAN, A. M. y SALDAÑA, J. (2014). Qualitative Data Analysis: A Methods Sourcebook (3.ª ed.). Sage Publications.
MISHRA, P. y KOEHLER, M. J. (2006). Technological pedagogical content knowledge: A framework for integrating technology in teacher knowledge. Teachers College Record, 108(6), 1017-1054. https://doi.org/10.1111/j.1467-9620.2006.00684.x
NORAMBUENA, S. P. y GARCÍA, E. R. (2021). Análisis de la construcción de identidad profesional en profesores excelentes: Encontrando al SER formador de docentes. Foro Educacional, 36, 79-100.
NYGREN, H.; NISSINEN, K.; HÄMÄLÄINEN, R. y WEVER, B. (2019). Lifelong learning: Formal, non‐formal and informal learning in the context of the use of problem‐solving skills in technology‐rich environments. British Journal of Educational Technology, 50(4), 1759-1770. https://doi.org/10.1111/bjet.12807
PASSARINHO, L. (2019). Leituras de si: Saberes docentes e história de vida de formadores de profesores. Educar em Revista, 74, 291-308.
PATTON, M. (2002). Qualitative research and evaluation methods (3.ª ed.). Sage Publications.
PÉREZ-CABANÍ, M. L.; JUANDÓ, J. y PALMA, M. (2014). La formación del profesorado universitario en los parámetros europeos: Afrontar un cambio de estructura, de cultura y de identidad profesional. En C. MONEREO (ed.). Enseñando a enseñar en la Universidad: La formación del profesorado basada en incidentes críticos (pp. 15-38). Octaedro.
RANIERI, M.; GIAMPAOLO, M. y BRUNI, I. (2019). Exploring educators’ professional learning ecologies in a blended learning environment. British Journal of Educational Technology, 50(4), 1673-1686. https://doi.org/10.1111/bjet.12793
SALDAÑA, J. (2016). The Coding Manual for Qualitative Researchers (3.ª ed.). Sage Publications.
SANGRÀ, A.; RAFFAGHELLI, J. E. y VELETSIANOS, G. (2019). Lifelong learning Ecologies: Linking formal and informal contexts of learning in the digital era. British Journal of Educational Technology, 50(4). https://doi.org/10.1111/bjet.12828
SHULMAN, L. (1987). Knowledge and Teaching: Foundations of the New Reform. Harvard Educational Review, 57(1), 1-23. https://doi.org/10.17763/haer.57.1.j463w79r56455411
SIEMENS, G. (2006). Knowing knowledge. https://cutt.ly/Pe3db5I.
SUSACASA, S. (2013). Pedagogía médica: Soporte de la formación docente específica para la enseñanza de las Ciencias de la Salud [Tesis doctoral]. Universidad Nacional de la Plata.
TEJADA, J. (2018). La búsqueda de la identidad laboral del profesorado. En I. CANTÓN y M. TARDIFF (eds.). Identidad profesional docente (pp. 75-94). Narcea.
VAN DEN BEEMT, A. y DIEPSTRATEN, I. (2016). Teacher perspectives on ICT: A learning ecology approach. Computers & Education, 92, 161-170. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2015.10.017
YIN, R. K. (2018). Case Study Research and Applications: Design and Methods (6.ª ed.). Sage.
ZABALZA, M. A. y ZABALZA, M. A. (2012). Profesores y profesión docente: Entre el “ser” y el “estar”. Narcea.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 Alba Souto-Seijo, Iris Estévez, Mercedes González-Sanmamed

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.