Influència del context escolar en les tasques que calia realitzar a casa durant la covid-19: percepció familiar
Resum
Davant del nou escenari ocasionat pel període de confinament, els centres i els docents van haver de reconduir els seus models educatius des de diferents aspectes, entre els quals hi havia les tasques escolars. Aquest estudi descriptivoinferencial, transversal, no experimental i de tall quantitatiu té com a objectiu principal identificar la quantitat, la dificultat i les tipologies de les tasques escolars desenvolupades en període de confinament en funció del tipus de centre, de l’etapa educativa i de la presència de necessitats educatives comptant amb una mostra de 1.787 famílies. Els resultats revelen que, segons la percepció dels progenitors, durant el confinament els deures escolars s’han caracteritzat per una quantitat, una dificultat, una individualització i una tecnologització més grans. Pel que fa a les variables escolars l’etapa educativa hi té una significació important amb la percepció de la dificultat, la quantitat i les modalitats de tasques escolars. A més, la presència de necessitats educatives especials influeix en la dificultat i la titularitat del centre en l’exercici de tasques individuals o grupals. Com a conclusió, es remarca la necessitat d’assessorar les famílies d’educació secundària i dotar els docents d’una millor formació quant a l’ús de deures escolars amb l’alumnat que presenta necessitats educatives.
Paraules clau
deures, aprenentatge a distància, família, relació entre professor i alumneReferències
ÁLVAREZ-ÁLVAREZ, M. C. y GARCÍA-PRIETO, F. J. (2021). Brecha digital y nuevas formas académicas en la escuela rural española durante el confinamiento. Educar, 57(2), 397-411. https://doi.org/10.5565/rev/educar.1250
AMADOR-SALINAS, J. G.; RIVERA, V. G. y OJEDA, P. L. (2020). Incremento en la entrega de tareas escolares por medio de la economía de fichas grupal. Revista Digital Internacional de Psicología y Ciencia Social, 6(2), 372-387. https://doi.org/10.22402/j.rdipycs.unam.6.2.2020.282.372-387
AZNAR-SALA, F. J. (2020). La Educación Secundaria en España en medio de la crisis del COVID-19. International Journal of Sociology of Education, número especial, 53-78. http://doi.org/10.17583/rise.2020.5749
BAILÉN, E. y POLO-MARTÍNEZ, I. (2016). Deberes escolares: El reflejo de un sistema educativo. Avances en Supervisión Educativa, 25, 1-36. https://doi.org/10.23824/ase.v0i25.543
BAZÁN-RAMÍREZ, A.; MÁRQUEZ-IBARRA, L. y GUADALUPE, E. (2022). Apoyo familiar en el estudio de escolares en un contexto de vulnerabilidad. Revista Educación, 46(1), 33-49. https://doi.org/10.15517/revedu.v46i1.44903
CARR, N. S. (2013). Increasing the effectiveness of homework for all learners in the inclusive classroom. School Community Journal, 23(1), 169-182. https://eric.ed.gov/?id=EJ1004337
CHAO-REBOLLEDO, C. (2022). Educación emocional en tiempos de crisis: De la pedagogía de la emergencia a la pedagogía del cuidado para el bienestar integral. Revista Internacional de Educación Emocional y Bienestar, 2(1), 9-12. https://rieeb.ibero.mx/index.php/rieeb/article/view/33
CIFUENTES-FAURA, J. (2020). Consecuencias en los niños del cierre de escuelas por Covid-19: El papel del gobier¬no, profesores y padres. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social, 9(3), 1-12. https://revistas.uam.es/riejs/article/view/12216
CLAUSEN, J. M.; BUNTE, B. y ROBERTSON, E. T. (2020). Professional development to improve communication and reduce the homework gap in grades 7-12 during COVID-19 transition to remote learning. Journal of Technology and Teacher Education, 28(2), 443-451. https://www.learntechlib.org/primary/p/216289/
COHEN, J. (1988). Statistical Power Analysis for the Behavioral Sciences. Hillsdate.
DEVELLIS, R. F. (2003). Scale development: Theory and applications. Sage Publications.
DÍAZ-MASMUTA, A. M. y VARGAS-ROSERO, S. P. (2022). Concepciones del desarrollo de la tarea escolar, para un aprendizaje significativo. Revista Unimar, 40(1), 76-91. https://doi.org/10.31948/Rev.unimar/unimar40-1-art4
DÍEZ-GUTIÉRREZ, E. y GAJARDO-ESPINOZA, K. (2020). Educar y evaluar en tiempos de coronavirus: La situación en España. Multidisciplinary Journal of Educational Research, 10(2), 102-134. https://doi.org/10.17583/remie.2020.5604
ERBIL, D. G. (2020). A review of flipped classroom and cooperative learning method within the context of Vygotsky theory. Frontiers in Psychology, 11, 1157. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2020.01157
FERNÁNDEZ, A. D. (2018). La competencia digital del alumnado de educación secundaria en el marco de un proyecto educativo TIC (1:1). Edutec: Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 63, 60-72. https://www.edutec.es/revista/index.php/edutec-e/article/view/1027
FERNÁNDEZ-FREIRE, L.; RODRÍGUEZ-RUIZ, B. y MARTÍNEZ-GONZÁLEZ, R. A. (2019). Padres y madres ante las tareas escolares: La visión del profesorado. Aula Abierta, 48(1), 77-84. https://doi.org/10.17811/rifie.48.1.2019.77-84
GAIRÍN, J. y MERCADER, C. (2017). Usos y abusos de las TIC en los adolescentes. Revista de Investigación Educativa, 36(1), 125-140. https://doi.org/10.6018/rie.36.1.284001
HERNÁNDEZ-PRADOS, M. Á. y ÁLVAREZ-MUÑOZ, J. S. (2021). Familia-escuela-COVID19: Una triada emergente. En M. Á. HERNÁNDEZ-PRADOS y M. L. BELMONTE (coords.). La nueva normalidad educativa: Educando en tiempos de pandemia (pp. 26-38). Dykinson.
HERNÁNDEZ-PRADOS, M. A. y GIL-NOGUERA, J. A. (2022). Parent Involvement in Homework. Revista Electrónica Educare, 26(2), 1-18. https://doi.org/10.15359/ree.26-2.16
HODGSON, N. y RAMAEKERS, S. (2021). La escuela común y sus zoquetes: Padres, deberes y la herencia de la «vie collective». Revista de Educación, 395, 187-210. https://doi.org/10.4438/1988-592X-RE-2022-395-522
HORNBY, G. y LAFAELE, R. (2011). Barriers to parental involvement in education: An explanatory model. Educational Review, 63, 37-52. https://doi.org/10.1080/00131911.2010.488049
HORTIGÜELA-ALCALÁ, D.; PÉREZ-PUEYO, Á.; LÓPEZ-AGUADO, M.; MANSO-AYUSO, J. y FERNÁNDEZ-RÍO, J. (2020). Familias y docentes: Garantes del aprendizaje durante el confinamiento. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social, 9(3), 353-370. https://doi.org/10.15366/riejs2020.9.3.019
JIMÉNEZ, J. C. (2020). Polémicas educativas en confinamiento. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social, 9(3), 1-5. https://revistas.uam.es/riejs/article/view/12084
KOHN, A. (2013). El mito de los deberes: ¿Por qué son perjudiciales para el aprendizaje y la convivencia? Kaleida.
MARTÍN-CRIADO, E. y GÓMEZ-BUENO, C. (2017). El mito de la dimisión parental: Implicación familiar, desigualdad social y éxito escolar. Cuadernos de Relaciones Laborales, 35(2), 305-325. https://doi.org/10.5209/CRLA.56777
MARTÍNEZ-VICENTE, M.; SUÁREZ-RIVEIRO, J. M. y VALIENTE-BARROSO, C. (2020). Implicación estudiantil y parental en los deberes escolares: Diferencias según el curso, género y rendimiento académico. Revista de Psicología y Educación, 15(2), 151-165. http://dx.doi.org/10.23923/rpye2020.02.193
MOLINA-PÉREZ, J. y PULIDO-MONTES, C. (2021). COVID-19 y digitalización «improvisada» en educación secundaria: Tensiones emocionales e identidad profesional cuestionada. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social, 10(1), 181-196. https://doi.org/10.15366/riejs2021.10.1.011
MUÑOZ-MORENO, J. L. y LLUCH-MOLINS, L. (2020). Educación y Covid-19: Colaboración de las familias y tareas escolares. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social, 9(3), 1-17. https://revistas.uam.es/riejs/article/view/12182
PÁEZ RAMÍREZ, I. y ZÚÑIGA ELIZALDE, M. (2021). ¿Paternidades en transformación? Ser padre en Culiacán, Sinaloa, en tiempos de confinamiento y crisis sanitaria. Región y sociedad, 33, e1502. https://doi.org/10.22198/rys2021/33/1502
PAN, I.; REGUEIRO, B.; PONTE, B.; RODRÍGUEZ, S.; PIÑEIRO, I. y VALLE, A. (2013). Motivación, implicación en los deberes escolares y rendimientos académico. Aula Abierta, 41(3), 13-22. http://hdl.handle.net/11162/97375
PETKO, D.; CANTIENI, A. y PRASSE, D. (2017). Perceived Quality of Educational Technology Matters. Journal of Educational Computing Research, 54(8), 1070-1091. https://doi.org/10.1177/0735633116649373
REGUEIRO, B.; SUÁREZ, N.; ESTÉVEZ, I.; RODRÍGUEZ-MARTÍNEZ, S.; PIÑEIRO, I. y VALLE, A. (2018). Deberes escolares y rendimiento académico: Un estudio comparativo entre el alumnado inmigrante y nativo. Revista de Psicología y Educación, 13(2), 92-98. https://doi.org/10.23923/rpye2018.01.160
RIBEIRO, L. M.; CUNHA, R. S.; SILVA, M. C. A. E.; CARVALHO, M. y VITAL, M. L. (2021). Parental involvement during pandemic times: Challenges and opportunities. Education Sciences, 11(6), 302. https://doi.org/10.3390/educsci11060302
RUDMAN, N. (2014). A review of homework literature as a precursor to practitioner-led doctoral research. Research in Education, 91, 12-29. https://doi.org/10.7227/RIE.91.1.2
RUIZ-CUÉLLAR, G. (2020). Covid-19: Pensar la educación en un escenario inédito. Revista Mexicana de Investigación Educativa, 25(85), 229-237. http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=14064761001
TRISTÁN, R.; SERRANO, F. J. y MARTÍNEZ-SEGURA, M. J. (2021). Influencia de la implicación familiar en los deberes escolares en Educación Primaria: Percepción de la comunidad educativa en centros de la Región de Murcia. Revista de Investigación Educativa, 39(2), 335-350. https://doi.org/10.6018/rie.363891
VALLE, A.; PAN, I.; NÚÑEZ, J. C.; ROSÁRIO, P.; RODRÍGUEZ, S. y REGUEIRO, B. (2015). Deberes escolares y rendimiento académico en Educación Primaria. Anales de Psicología, 31(2), 562-569. https://doi.org/10.6018/analesps.31.2.171131
VALLE, A.; RODRÍGUEZ-PRADO, P.; REGUEIRO, B.; ESTÉVEZ, I.; PIÑEIRO, I. y RODRÍGUEZ, S. (2021). Un estudio comparativo de los deberes escolares en el alumnado extranjero y no extranjero. Estudios Pedagógicos (Valdivia), 47(2), 53-78. https://doi.org/10.4067/S0718-07052021000200053
VARELA, A.; FRAGUELA-VALE, R. y LÓPEZ-GÓMEZ, S. (2021). Juego y tareas escolares: El papel de la escuela y la familia en tiempos de confinamiento por la COVID-19. ESE: Estudios sobre Educación, 41, 1-13. https://doi.org/10.15581/004.41.001
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 José Santiago Álvarez Muñoz, M.ª Ángeles Hernández Prados, Juan Antonio Gil Noguera

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.