Gènere, afectivitat i sexualitat a l’educació primària: estudi de cas sobre un programa xilè

Autors/ores

Resum

Contribuint a moltes iniciatives arreu del món que fomenten l’educació de gènere a l’escola primària, presentem el cas pioner de Paillaco (Xile). Un programa educatiu sobre «gènere, afectivitat i sexualitat», implementat des de 2014, que destaca perquè afronta la injustícia de gènere a l’educació a la regió i ofereix un model potencial perquè d’altres el puguin replicar. Aquest estudi de cas, emmarcat en la investigació activista feminista, té com a objectiu identificar els discursos teòrics i pedagògics que donen forma al programa, les subjectivitats de les docents designades com a «monitores de gènere» i els efectes i desafiaments percebuts en i per la comunitat. Els resultats mostren que el programa es nodreix de pedagogies critico-feministes, teoria queer i crides a utilitzar una educació integral en sexualitat. La formació de les docents sorgeix com a clau per augmentar la consciència de gènere. Finalment, es perceben canvis positius com a resultat de la implementació del programa, com ara la reducció de la violència de gènere.

Paraules clau

educació afectivo-sexual, pedagogia crítica feminista, educació primària, subjectivitat docent

Referències

AGUD, I., AMAT, M., BERTRAN, M., CARAVACA, A., CHAMORRO, C., EMPAIN, J., FLORES, C., FORADADA, M., GAVALDÀ, X., LLOS, B., LÓPEZ, S., MACIÀ, S., MARBÀ, A., PRAT, M., PUENTE, S., RIFÀ, M., & SÁNCHEZ, A. (2020). Perspectiva de gènere en l’educació. Marc conceptual. Universitat Autònoma de Barcelona.

ATKINSON, C. (2020). They don’t really talk about it ‘cos they don’t think it’s right’: heteronormativity and institutional silence in UK primary education. Gender and Education. https://doi.org/10.1080/09540253.2020.1773410

BIGLIA, B. (2007). Desde la investigación-acción hacia la investigación activista feminista. In J. ROMAY (Ed.). Perspectivas y retrospectivas de la Psicologia Social en los albores del siglo XXI (pp. 415-421). Biblioteca Nuova.

BURNS, S., HENDRIKS, J., MAYBERRY, L., DUNCAN, S., LOBO, R., & PELLICCIONE, L. (2019). Evaluation of the implementation of a relationship and sexuality education project in Western Australian schools: protocol of a multiple, embedded case study. BMJ Open, 9. https://doi.org/10.1136/bmjopen-2018-026657

CARRILLO, I. (2017). Los Nudos del Género. Apuntes para la Formación Ética de Educadoras y Educadores. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social (RIEJS), 6(2), 29-48. https://doi.org/10.15366/riejs2017.6.2.002

CENTRO DE ESTUDIOS Y ANÁLISIS DEL DELITO DE CHILE (2021). Estadísticas delictuales de Violencia intrafamiliar a mujer en Paillaco. http://cead.spd.gov.cl/estadisticas-delictuales/

COLÁS, M. P., & JIMÉNEZ, R. (2006). Tipos de conciencia de género del profesorado en los contextos escolares. Revista de Educación, 340, 415-444. https://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:b3308c51-109f-46f3-b419-88b7fd96471f/re34015-pdf.pdf

FLORES, C. (2016). Pensando la educación no sexista desde la política pública comunitaria y descentralizadora. Los pasos de Paillaco. In S. DEL VALLE BUSTOS (Ed.). Educación no sexista. Hacia una real transformación (pp. 121-133). Red chilena contra la violencia hacia las mujeres. http://www.nomasviolenciacontramujeres.cl/wp-content/uploads/2016/10/36621_RED-2016-WEB.pdf

FINE, M. (1988). Sexuality, Schooling, and Adolescent Females: The Missing Discourse of Desire. Harvard Educational Review, 58(1), 29-54.

GERLACH, A. (2018). Thinking and Researching Relationally: Enacting Decolonizing Methodologies with an Indigenous Early Childhood Program in Canada. International Journal of Qualitative Methods, 17, 1-8. https://doi.org/10.1177/1609406918776075

HARAWAY, D. (1988). Situated Knowledges. The Science Question in Feminism and the Privilege of Partial Perspective. Feminist Studies, 14(3), 575-599. https://doi.org/10.2307/3178066

HOOKS, b. (1994). Teaching to transgress: education as the practice of freedom. Routledge.

HOOKS, b. (2017). El feminismo es para todo el mundo. Traficantes de sueños.

JONES, T. (2011). A Sexuality Education Discourses Framework: Conservative, Liberal, Critical, and Postmodern. American Journal of Sexuality Education, 6, 133-175. https://doi.org/10.1080/15546128.2011.571935

LAWRENCE, M., & TAYLOR, Y. (24 September 2019). It gets better? Intersectional LGBTQI+ (in)equalities and the UK Government’s LGBT Action Plan [Blog post]. Everyday society. https://es.britsoc.co.uk/it-gets-better-intersectional-lgbtqi-inequalities-and-the-uk-governments-lgbt-action-plan/

LILJESTRÖM, M. (2021). Feministinen tietäminen — Keskustelua metodologiasta. Vastapaino.

MACHLUS, S. J. (2019). La palabra más sexy es sí: Una guía para el consentimiento sexual. Vergara.

MORGADE, G. (2019). La educación sexual integral como proyecto de justicia social. Descentrada, 3(1), 1-6. https://doi.org/10.24215/25457284e080

OLLIS, D. (2014). The role of teachers in delivering education about respectful relationships: exploring teacher and student perspectives. Health Education Research, 29(4), 702-713. https://doi.org/10.1093/her/cyu032

OLLIS, D. (2017). The power of feminist pedagogy in Australia: vagina shorts and the primary prevention of violence against women. Gender and Education, 29(4), 461-475. https://doi.org/10.1080/09540253.2017.1321737

RIFÀ, M. (2018). Educació i pedagogia. Guies per a una docència universitaria amb perspectiva de gènere. Xarxa Vives.

ROSALES-MENDOZA, A., & SALINAS-QUIROZ, F. (2017). Educación sexual y género en primarias mexicanas ¿qué dicen los libros de texto y el profesorado? Revista Electrónica Educare, 21(2). https://doi.org/10.15359/ree.21-2.11

UNESCO (2014). Educación Integral de la Sexualidad: Conceptos, Enfoques y Competencias. Oficina Regional de Educación para América Latina y el Caribe (OREALC/UNESCO Santiago).

ZEMAITIS, S. (2019). Identidades, perspectivas y derechos en los derroteros de la educación sexual. Una mirada desde la Argentina contemporánea. Temps d’Educació, 57, 137-152.

Biografies de l'autor/a

Valeria Breull-Arancibia, Universidad Diego Portales

Valeria Breull-Arancibia és Màster en Investigació Educativa, especialitzada en desigualtats amb perspectiva interseccional en educació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Exerceix com a psicòloga educativa a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile i la Universitat Diego Portales. Les seves àrees de treball se centren en la convivència escolar, la formació cívica i l'educació no sexista.

Ingrid Agud-Morell, Universitat Autònoma de Barcelona

Dra. Ingrid Agud-Morell és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. Imparteix classes en els graus d'Estudis Socioculturals de Gènere i Educació Primària; i al Màster en Recerca Educativa.
La seva recerca se centra en les desigualtats educatives, especialment en les interseccions de gènere, sexualitat, edat i origen amb un enfocament des de la pedagogia crítica feminista, els estudis de gènere i la teoria queer i l'ús de metodologies qualitatives, etnogràfiques i col·laboratives. És la coordinadora del Grup d'innovació i recerca Educació i Gènere - UAB.

Publicades

31-01-2023

Com citar

Breull-Arancibia, V., & Agud-Morell, I. (2023). Gènere, afectivitat i sexualitat a l’educació primària: estudi de cas sobre un programa xilè. EDUCAR, 59(1), 131–145. https://doi.org/10.5565/rev/educar.1582

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.