L’empoderament juvenil des de la perspectiva de qui educa: les dimensions individual i comunitària
Resum
Aquesta investigació estudia com els educadors i les educadores ajuden les persones joves a empoderar-se. Parteix d’un model pedagògic d’empoderament juvenil compost per nou variables: autoestima, responsabilitat, capacitat crítica, eficàcia, identitat comunitària, metaaprenentatge, participació, autonomia i treball en equip. L’objectiu és analitzar els factors d’empoderament juvenil a partir de les percepcions que qui educa té sobre aquest concepte i en funció dels àmbits educatius en què treballen i de l’ús de diferents estratègies metodològiques amb els joves. En aquest estudi transversal amb la tècnica de l’enquesta, analitzem les respostes a un qüestionari obtingut de 696 educadors/es (docents i professionals de la pedagogia social), mitjançant models d’equacions estructurals (anàlisi multigrup) i tècniques no paramètriques. Els resultats suggereixen que tots dos grups d’educadors/es veuen l’empoderament juvenil com un concepte unitari, però amb dues dimensions: la individual i la comunitària. Docents i professionals de l’educació social comparteixen la mateixa concepció de l’empoderament i perceben la seva contribució a aquest de la mateixa manera. D’altra banda, es detecten diferències en l’ús d’estratègies metodològiques per treballar amb joves. Els resultats es discuteixen tenint en compte la literatura existent i semblen confirmar la necessitat de revisar la diferenciació entre formal i no formal en caracteritzar les accions dels/de les educadors/es.
Paraules clau
educadors, models d’equacions estructurals, empoderament juvenil, professorat, professionals de l’educació socialReferències
CARIDE, J. A. (2020). La (in) soportable levedad de la educación no formal y las realidades cotidianas de la educación social. Laplage Em Revista, 6(2), 37-58. https://doi.org/10.24115/S2446-6220202062908p.37-58
CHECKOWAY, B. (1997). Core concepts for community change. Journal of Community Practice, 6(1), 11-29. htps://doi.org/10.1300/J125v04n01_02
CIRASO-CALÍ, A., ÚCAR, X., PINEDA, R., GONZÁLEZ-MARTÍNEZ, J., CORBELLA, L., TRULL-OLIVA, C., JANER-HIDALGO, SOLER-MASÓ, R., & SALA, M. (2021). BBDD HEBE v3.sav. Dataset. https://doi.org/10.6084/m9.figshare.13578092.v1
COLOM, A. J. (2005). Continuidad y complementariedad entre la educación formal y no formal. Revista de educación, 338, 9-22.
COLOM, A. J., PÉREZ, P., & VÁZQUEZ, G. (2001). Calidad de vida, ambiente y educación. En G. VÁZQUEZ (Ed.), Educación y calidad de vida (pp. 1-37). Universidad Complutense de Madrid.
COOMBS, P. H. (1968). The world educational crisis: A systems analysis. Oxford University Press.
FROUFE QUINTAS, S. (1997). Los ámbitos de intervención en la Educación Social. Aula, 9, 179-200.
GEISER, C. (2011). Datenanalyse mit Mplus. VS Verlag für Sozialwissenschaften.
HU, L. T., & BENTLER, P. M. (1999). Cutoff criteria for fit indexes in covariance structure analysis: Conventional criteria versus new alternatives. Structural equation modeling: a multidisciplinary journal, 6(1), 1-55. https://doi.org/10.1080/10705519909540118
LENHARD, W., & LENHARD, A. (2016). Berechnung von Effektstärken [Calculation of effect sizes]. Psychometrica. https://www.psychometrica.de/effektstaerke.html
MATON, K. I. (2008). Empowering community settings: Agents of individual development, community betterment, and positive social change. American Journal of Community Psychology, 41(1-2), 4-21. https://doi.org/10.1007/s10464-007-9148-6
MUTURI, N., KIDD, T., DANIELS, A. M., KATTELMANN, K. K., KHAN, T., LINDSHIELD, E., ZIES, S. & ADHIKARI, K. (2018). Examining the role of youth empowerment in preventing adolescence obesity in low-income communities. Journal of Adolescence, 68, 242-251. https://doi.org/10.1016/j.adolescence.2018.08.001
PICK, S., SIRKIN, J., ORTEGA, I., OSORIO, P., MARTÍNEZ, R., XOCOLOTZIN, U., & GIVAUDAN, M. (2007). Escala para medir agencia personal y empoderamiento (ESAGE). Interamerican Journal of Psychology, 41(3), 295-304.
PUTNICK, D., & BORNSTEIN, M. (2016). Measurement Invariance Conventions and Reporting: The State of the Art and Future Directions for Psychological Research. Developmental Review, 41, 71-90. https://doi.org/10.1016/j.dr.2016.06.004
PLANAS-LLADÓ, A., & ÚCAR, X. (2022). Evaluating Youth Empowerment: The Construction and Validation of an Inventory of Dimensions and Indicators. American Journal of Evaluation. https://doi.org./10.1177/10982140211055643
ROJAS, L. (2014). Unstandardizing teaching: the classroom teacher as an institutional and emposerment agent for latina/o youth’s college access. California State University.
RUSSELL, S. T., MURACO, A., SUBRAMANIAM, A., & LAUB, C. (2009). Youth empowerment and high school gay-straight alliances. Journal of youth and adolescence, 38(7), 891-903. https://doi.org/10.1007/s10964-008-9382-8
SCHERMELLEH-ENGEL, K., MOOSBRUGGER, H., & MÜLLER, H. (2003). Evaluating the fit of structural equation models: Tests of significance and descriptive goodness-of-fit measures. Methods of psychological research online, 8(2), 23-74.
SOLER, P. (2017). Presentación monográfico empode¬ramiento juvenil y pedagogía social. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 30, 13-16. https://doi.org/10.7179/PSRI_2017.30.01
SOLER, P., PLANAS LLADÓ, A., CIRASO CALÍ, A., & RIBOT HORAS, A. (2014). Empowerment in the community. The design of an open indicators system from participatory evaluation processes. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 24, 49-77.
SOLER, P., TRILLA, J., JIMÉNEZ-MORALES, M., & ÚCAR, X. (2017). La construcción de un modelo pedagógico del empoderamiento juvenil: espacios, momentos y procesos. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 30, 19-34.
TRULL OLIVA, C., JANER HIDALGO, A., CORBELLA MOLINA, L., SOLER MASÓ, P., & GONZÁLEZ MARTÍNEZ, J. (2022). Sobre las estrategias metodológicas de los/as educadores/as para contribuir al empoderamiento juvenil. Educación XX1. https://doi.org/10.5944/educXX1.30014
ÚCAR, X., JIMÉNEZ-MORALES, M., SOLER, P., & TRILLA, J. (2017). Exploring the conceptualization and research of empowerment in the field of youth. International Journal of Adolescence and Youth, 22(4), 405-418. https://doi.org/10.1080/02673843.2016.1209120
WAGAMAN, M. A. (2011). Social empathy as a framework for adolescent empowerment. Journal of Social Service Research, 37(3), 278-293. https://doi.org/10.1080/01488376.2011.564045
ZIMMERMAN M.A. (2000) Empowerment Theory. In J. RAPPAPORT & E. SEIDMAN (Eds.), Handbook of Community Psychology. Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4615-4193-6_2
ZIMMERMAN, M. A., EISMAN, A. B., REISCHL, T. M., MORREL-SAMUELS, S., STODDARD, S., MILLER, A. L., & RUPP, L. (2018). Youth empowerment solutions: Evaluation of an after-school program to engage middle school students in community change. Health Education & Behavior, 45(1), 20-31. https://doi.org/10.1177/1090198117710491
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Anna Ciraso-Calí, Mireia Sala, Pilar Pineda-Herrero, Xavier Úcar
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
