Utilitat de les xarxes socials en la divulgació científica de les ciències socials a Espanya

Autors/ores

Resum

Aquesta recerca persegueix l’objectiu de conèixer la percepció que tenen els investigadors del camp de les ciències socials que treballen en àrees afins a l’educació sobre la importància de les xarxes socials en la divulgació científica. Per aquest motiu, es va prendre com a mostra d’estudi la totalitat d’investigadors que han publicat contingut científic en revistes acadèmiques indexades a Scopus o Web of Science (WoS) en els últims cinc anys (2016- 2020), per mitjà d’una recerca quantitativa executada entre setembre de 2021 i gener de 2022. Els resultats mostren un escenari de divulgació científica a través de les xarxes socials en el qual encara s’observa un important percentatge d’investigadors que no compten amb una percepció positiva de la importància d’aquesta mena de recursos de comunicació digital actual o que mostren una divulgació científica baixa. En conclusió, el text manifesta la necessitat de garantir un context científic a nivell dels investigadors de ciències socials orientat a millorar la motivació i la cultura de la divulgació dels projectes de recerca i a promoure un ús intensiu de les xarxes socials.

Paraules clau

xarxes socials, ciències socials, divulgació científica, universitat, Espanya

Referències

ALIAGA, F. M., GUTIÉRREZ, C. y FERNÁNDEZ, A. (2018). Las revistas de investigación en educación: Análisis DAFO. Revista de Investigación Educativa, 36(2), 563-579. http://dx.doi.org/10.6018/rie.36.2.312461

BERG, J. (2018). Social media for social change in science. Science, 360(6385), 162-163. http://doi.org/10.1126/science.aat7303

BOUND, H. (2011). Vocational education and training teacher professional development: Tensions and context. Studies in Continuing Education, 33(2), 107-119. https://doi.org/10.1080/0158037X.2011.554176

BRUNSELL, E. y HOREJSI, M. (2010). Social Networking. The Science Teacher, 77(1), 12-13.

CABERO-ALMENARA, J. y LLORENTE-CEJUDO, C. (2020). Covid-19: Transformación radical de la digitalización en las instituciones universitarias. Campus Virtuales, 9(2), 25-34.

DELGADO, J. E. (2014). Scientific Journals of Universities of Chile, Colombia, and Venezuela: Actors and roles. Education Policy Analysis Archives, 22(34). http://dx.doi.org/10.14507/epaa.v22n34.2014

FAUL, F., ERDFELDER, E., LANG, A. G. y BUCHNER, A. (2014). G*Power: Statistical Power Analysis for Windows and Mac. http://www.gpower.hhu.de

FILIPPO, D. de, SILVA, P. y BORGES, M. M. (2019). Caracterización de las publicaciones de España y Portugal sobre Open Science y análisis de su presencia en las redes sociales. Revista Española de Documentación Científica, 42(2) (junio), e235. https://doi.org/10.3989/redc.2019.2.1580

GARCÍA, F. J. y VÍRSEDA, E. (2016). Inclusión de competencias digitales en los estudios de grado en Trabajo Social. Opción, 32(9), 802-820.

GREER, S., ALEXANDER, H., BALDWIN, T. O., FREEZE, H. H., THOMPSON, M., HUNT, G. y SNOWFLACK, D. R. (2019). The art of science communication: A novel approach to science communication training. Journal of Microbiology and Biology Education, 19(1). https://doi.org/10.1128/jmbe.v19i1.1547

GUTIÉRREZ, J. D. y ALCALÁ, M. J. (2022). Compromiso de los centros universitarios ante la degradación planetaria en tiempos de COVID-19: Descripción de una experiencia de ambientalización curricular. En R. M. DÍAZ y B. MACÍAS (coord.), Innovación docente en tiempos de cambio (pp. 213-222). Octaedro.

IZQUIERDO, P. y GALLARDO, E. (2020). Estudiagramers: Influencers del aprendizaje. Comunicar, 62, 115-125. https://doi.org/10.3916/C62-2020-10

KENDALL-TAYLOR, N. y LEVITT, P. (2017). Beyond Hat in Hand: Science Advocacy Is Foundational for Policy Decisions. Neuron, 94(4), 708-712. https://doi.org/10.1016/j.neuron.2017.04.039

LEIVA, J. J., GUTIÉRREZ, R. y CHANONA, O. G. (2021). Luces y sombras de la docencia universitaria virtual desde un enfoque pedagógico intercultural e inclusivo en tiempos de pandemia. En J. J. LEIVA y A. MATAS (coords.), Claves para una educación inclusiva en tiempos COVID en el escenario universitario (pp. 23-42). Narcea.

LLAMAS, I. (2022). De las redes al aula: La enseñanza del inglés a través de la poesía juvenil en educación secundaria. Álabe, número extraordinario 1, 1-14. https://doi.org/10.25115/Alabe.2022.1.6

MENGUAL-ANDRÉS, S., LÓPEZ, J., FUENTES, A. y POZO, S. (2020). Modelo estructural de factores extrínsecos influyentes en el flipped learning. Educación XXI, 23(1), 75-101.

MIROWSKI, P. (2018). The future(s) of open science. Social Studies of Science, 48(2), 171-203. https://doi.org/10.1177/0306312718772086

PÉREZ-ESCODA, A., GARCÍA-RUIZ, R. y AGUADED, I. (2019). Dimensions of digital literacy based on five models of development / Dimensiones de la alfabetización digital a partir de cinco modelos de desarrollo. Cultura y Educación, 31(2), 232-266. http://doi.org/10.1080/11356405.2019.1603274

REQUENA SANTOS, F. (2008). Redes sociales y sociedad civil. Centro de Investigaciones Sociológicas. Monografías, 256.

RODRÍGUEZ-FERNÁNDEZ, M. M., SÁNCHEZ-AMBOAGE, E. y MARTÍNEZ-FERNÁNDEZ, V. A. (2018). Utilización, conocimiento y valoración de redes sociales digitales científicas en las universidades gallegas. El Profesional de la Información, 27(5), 1097-1107. https://doi.org/10.3145/epi.2018.sep.13

ROIG-VILA, R., MONDÉJAR, L. y LORENZO, G. (2015). Redes sociales científicas: La Web social al servicio de la investigación. International Journal of Educational Research and Innovation (IJERI), 5, 171-183.

ROSES, S., GÓMEZ AGUILAR, M. y FARIAS, P. (2013). Uso académico de redes sociales: Análisis comparativo entre estudiantes de Ciencias y de Letras. Historia y Comunicación Social, 18, 667-678. http://dx.doi.org/10.5209/rev_HICS.2013.v18.44357

RUMICHE, P., RÍOS, J. M. y CORREA, C. (2021). Formación digital del docente: Procesos de innovación y pensamiento crítico en momentos disruptivos. En J. J. LEIVA y A. MATAS (coords.), Claves para una educación inclusiva en tiempos COVID: En el escenario universitario (pp. 7-21). Narcea.

SÁNCHEZ-CABALLÉ, A., GISBERT-CERVERA, M. y ESTEVE-MÓN, F. (2021). La integración de la competencia digital en educación superior: Un estudio de caso de una universidad catalana. Educar, 57(1), 241-258. https://doi.org/10.5565/rev/educar.1174

SEBASTIÁ-ALCARAZ, R. y GARCÍA-RUBIO, J. (2022). La coordinación docente en la Universidad: El caso de la formación inicial del futuro profesorado de Ciencias Sociales en España. Praxis Educativa, 17, 1-12. https://doi.org/10.5212/PraxEduc.v.17.20051.079

SEETHALER, S., EVANS, J. H., GERE, C. y RAJAGOPALAN, R. M. (2019). Science, Values, and Science Communication: Competencies for Pushing Beyond the Deficit Model. Science Communication, 41(3), 378-388. https://doi.org/10.1177/1075547019847484

SMITH, C. E., NEVAREZ, E. y ZHU, H. (2020). Disseminating Research News in HCI: Perceived Hazards, How-To’s, and Opportunities for Innovation. Proceedings of the 2020 CHI Conference on Human Factors in Computing Systems, 1-13. https://doi.org/10.1145/3313831.3376744

WILKINSON, A. y ASHCROFT, J. (2019). Opportunities and Obstacles for Providing Medical Education through Social Media. JMIR Publications, 5(2), 1-10. https://doi.org/10.2196/15297

ZAELZER, C. (2020). The value in science-art partnerships for science education and science communication. ENeuro, 7(4), 1-6. https://doi.org/10.1523/ENEURO.0238-20.2020

Publicades

19-04-2023

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.