Oportunitats i necessitats percebudes entre docents d’educació primària per a l’ús educatiu de les TIC

Autors/ores

  • Nekane Larrañaga Universidad del País Vasco UPV/EHU
  • Estefanía Jiménez Universidad del País Vasco UPV/EHU
  • Maialen Garmendia Universidad del País Vasco UPV/EHU

Resum

La implementació de la tecnologia en educació suposa canvis per a la comunitat escolar. La covid-19 ha reactivat l’ús de les TIC en educació, per això l’escola ha d’estar preparada per afrontar aquest repte educatiu. En el context actual, és oportú escoltar la veu del professorat. Aquest estudi analitza les experiències amb la tecnologia d’aquest col·lectiu i n’identifica les necessitats. Es van realitzar 17 grups de discussió, un per cada comunitat autònoma espanyola, en què van participar 115 docents d’educació primària. La mostra es va dissenyar sobre la base de l’heterogeneïtat tipològica del col·lectiu. Entre els resultats es va observar que el professorat assumeix el repte d’implementar les TIC per les oportunitats educatives que ofereix: facilita la comunicació, la col·laboració i la innovació educativa. No obstant això, s’hi evidencien necessitats, com ara la d’orientar l’alumnat en l’ús educatiu de la tecnologia, formar-se o col·laborar amb les famílies. S’hi observen diferències respecte a la competència digital dels docents entrevistats, molts dels quals assenyalen que la digitalització requereix temps, dedicació i formació, per la qual cosa reclamen més autonomia per als claustres.

Paraules clau

alfabetització digital, innovació educativa, competència digital, personal docent, ensenyament primari, TIC

Referències

ALA-MUTKA, K. (2011). Mapping digital competence: Towards a conceptual understanding. Joint Research Centre. https://doi.org/10.13140/RG.2.2.18046.00322

ARREOLA OLIVARRÍA, C. G., FERNÁNDEZ NISTAL, M. T., VALES GARCÍA, J. J. y SÁNCHEZ ESCOBEDO, P. A. (2022). Factores asociados a las prácticas de enseñanza docentes con apoyo de las tecnologías de la información y comunicación. Educar, 58(1), 189-203. https://doi.org/10.5565/rev/educar.1349

BOURDIEU, P. (1986). The forms of capital. En J. RICHARDSON (ed.), Handbook of theory and research for the Sociology of Education (pp. 241-258). Greenwood.

CAENA, F. y REDECKER, C. (2019). Aligning teacher competence frameworks to 21st Century challenges: The case for the European Digital Competence Framework for Educators (DigcompeDu). European Journal of Education, 54(3) 56-369. https://doi.org/10.1111/ejed.12345

CASTAÑO MUÑOZ, J., WEIKERT GARCIA, L. y MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y FORMACIÓN PROFESIONAL (2021). La capacidad digital de los centros educativos de España: Muestra representativa a través de la herramienta SELFIE. Educación Primaria. Publications Office of the European Union. http://dx.doi.org/10.2760/346765

CHRISTENSEN, R. y KNEZEK, G. (2008). Self-report measures and findings for information technology attitudes and competencies. En J. VOOGT y G. KNEZEK (eds.), International handbook of information technology in primary and secondary education (pp. 349-365). Springer Science Business Media.

CORTONI, I. y LO PRESTI, V. (2018). Innovative Teaching and Digital Literacy in Preschool: App Content Analysis and Experimental Case Studies in a Sociological Perspective. Italian Journal of Sociology of Education, 10(2), 41-56. https://doi.org/10.14658/pupj-ijse-2018-2-4

CORTONI, I. y PEROVIC, J. (2020). Sociological analysis of Montenegrin teachers’ digital capital. Comunicação e Sociedade, 37, 169-184. https://doi.org/10.17231/comsoc.37(2020).2397

GARCÍA-RUIZ, R., BUENESTADO-FERNÁNDEZ, M. y RAMÍREZ-MONTOYA, M. S. (2023). Evaluación de la Competencia Digital Docente: instrumentos, resultados y propuestas. Revisión sistemática de la literatura. Educación XX1, 26(1), 273-301. https://doi.org/10.5944/educxx1.33520

GARMENDIA, M., JIMÉNEZ, E., KARRERA, I., LARRAÑAGA, N., CASADO, M.A., MARTÍNEZ, G. y GARITAONANDIA, C. (2019). Actividades, Mediación, Oportunidades y Riesgos online de los menores en la era de la convergencia mediática. Instituto Nacional de Ciberseguridad (INCIBE). https://www.is4k.es/de-utilidad/recursos/informe-de-actividades-mediacion-oportunidades-y-riesgos-online-de-los-menores

GARMENDIA, M., MARTÍNEZ, G., KARRERA, I., LARRAÑAGA, N., JIMÉNEZ, E., OLVEIRA, R., BASASORO, M. y GARITAONANDIA, C. (2021). Experiencias de los docentes de Educación Primaria en la alfabetización digital del alumnado. SIC Spain2.0. (UE) y Universidad del País Vasco (UPV/EHU). https://www.is4k.es/de-utilidad/recursos/experiencias-de-los-docentes-de-educacion-primaria-en-la-alfabetizacion-digital

GIANCOLA, O. y VITERITTI, A. (2019). Le competenze nello spazio globale dell’educazione. Scuola Democratica, 1, 11-40. https://doi.org/10.12828/93390

INTEF (2017). Marco común de competencia digital docente 2017. INTEF.

JANSSEN, J., STOYANOV, S., FERRARI, A., PUNIE, Y., PANNEKEET, K. y SLOEP, P. (2013). Experts’ views on digital competence: Commonalities and differences. Computers & Education, 68, 473-481. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2013.06.008

MCDOUGALL, J., ZEZULKOVA, M., VAN DRIEL, B. y STERNADEL, D. (2018). Teaching media literacy in Europe: Evidence of effective school practices in primary and secondary education. Publications Office of the European Union.

MINISTERIO DE EDUCACIÓN (2009). Aprobado el Programa Escuela 2.0. https://www.lamoncloa.gob.es/Paginas/archivo/040409-enlace20.aspx

PADILLA-HERNÁNDEZ, A., GÁMIZ-SÁNCHEZ, V. y ROMERO-LÓPEZ, M. A. (2020). Evolución de la competencia digital docente del profesorado universitario: Incidentes críticos a partir de relatos de vida. Educar, 56(1), 109-127. https://doi.org/10.5565/rev/educar.1088

PANDOLFINI, V. (2016). Exploring the impact of ICTs in Education: Controversies and challenges. Italian Journal of Sociology of Education, 8(2), 28-53. https://doi.org/10.14658/pupj-ijse-2016-2-3

PEDASTE, M., LEIJEN, Ä., KALLAS, K. y RAAVE, D. K. (2022). How to increase the potential of digital learning in achieving both cognitive and non-cognitive learning outcomes? Institut für Medienforschung | Hans-Bredow-Institut (HBI); CO:RE - Children Online: Research and Evidence. https://doi.org/10.21241/ssoar.79415

PERDOMO, B. (2021). Publicaciones científicas de países latinoamericanos sobre educación ante el COVID-19: Revisión sistemática de la literatura. Revista Iberoamericana de Tecnología en Educación y Educación en Tecnología, 28, e43. https://doi.org/10.24215/18509959.28.e43

PÉREZ-ESCODA, A., CASTRO-ZUBIZARRETA, A. y FANDOS-IGADO, M. (2016). La competencia digital de la Generación Z: Claves para su introducción curricular en la Educación Primaria. Comunicar, 49, 71-79. http://dx.doi.org/10.3916/C49-2016-07

PORTILLO-BERASALUCE, J., ROMERO, A. y TEJADA, E. (2021). Competencia Digital Docente en el País Vasco durante la pandemia del COVID-19. Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa, 21(1), 57-73. https://doi.org/10.17398/1695-288X.21.1.57

RASO, F., HINOJO, M. y SOLA, J. (2015). Integración y uso docente de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) en la escuela rural de la provincia de Granada: Estudio descriptivo. REICE: Revista Electrónica Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 13(1), 139-159. https://revistas.uam.es/reice/article/view/2803

REDECKER, C. y PUNIE, Y. (ed.) (2017). European Framework for the Digital Competence of Educators: DigCompEdu. Publications Office of the European Union. https://doi.org/10.2760/159770

SELFIE-INTEF (2017). Selfie. https://intef.es/tag/selfie/

SILVA, J., RODRIGUES, C., SILVEIRINHA, C., MINEIRO, J. P. y FELÍCIO, P. (2016). La escuela portuguesa en el siglo XXI: Autonomía y participación. Educar, 52(1), 195-214. https://doi.org/10.5565/rev/educar.736

VUORIKARI, R., KLUZER, S. y PUNIE, Y. (2022). DigComp 2.2. The Digital Competence Framework for Citizens: With new examples of knowledge, skills and attitudes. Publications Office of the European Union. https://doi.org/10.2760/115376

Publicades

30-03-2023

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.