Col·laboració docent envers el model de comunitats professionals d’aprenentatge

Autors/ores

Resum

La col·laboració entre iguals és reconeguda com una pràctica que enforteix l’aprenentatge del professorat. Per aquesta raó esdevé necessari avançar vers una cooperació sistemàtica que doni resposta als problemes de la professió docent i que faci públic el treball d’aula cap a la construcció de comunitats professionals d’aprenentatge. El present article analitza la col·laboració docent en l’exercici de la professió a través d’un estudi mixt de casos múltiples que corresponen a tres centres educatius xilens on es va aplicar un qüestionari (PLCA-R) als ensenyants i on es van organitzar també dos grups de discussió amb docents i directius. Els resultats presenten baixes oportunitats de desenvolupament de pràctiques d’observació, retroalimentació i tutoria entre iguals. Ara bé, s’hi observa una percepció positiva sobre els diàlegs informals entre professors per compartir suggeriments encaminats a millorar l’aprenentatge dels estudiants. A l’article s’hi conclou que, per desenvolupar la col·laboració, es requereix una distribució adequada de recursos i de metodologies que propiciïn el treball entre iguals amb l’enfortiment d’un lideratge que fomenti la construcció d’aprenentatge situat.

Paraules clau

desenvolupament professional docent, col·laboració docent, aprenentatge informal, comunitats professionals d’aprenentatge

Referències

APARICIO, C. y SEPÚLVEDA, F. (2018). Análisis del modelo de Comunidades Profesionales de Aprendizaje a partir de la indagación en experiencias de colaboración entre profesores. Revista Estudios Pedagógicos, 44(3), 55-73. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-07052018000300055

ARMENGOL, C. (2001). La cultura de la colaboración: Reto para la enseñanza de calidad. La Muralla.

ÁVALOS, B. (2011). El liderazgo docente en comunidades de práctica. Educar, 47(2), 237-252. https://doi.org/10.5565/rev/educar.49

ÁVALOS-BEVAN, B. (2018). Teacher evaluation in Chile: Highlights and complexities in 13 years of experience. Teachers and Teaching, 24(3), 297-311. https://doi.org/10.1080/13540602.2017.1388228

BARBOUR, R. (2013). Los grupos de discusión en investigación cualitativa. Morata.

BISQUERRA, R. (2016). Metodología de la investigación educativa. La Muralla.

BLOOR, M., FRANK, J., THOMAS, M. y ROBSON, K. (2001). Focus Groups in Social Research. Sage.

BOLAM, R., STOLL, L. y GREENWOOD, A. (2007). The involvement of school support staff in professional learning communities. En L. STOLL y K. LOUIS (eds.), Professional Learning Communities: Divergence, Depth and Dilemmas (pp. 17-29). McGraw-Hill. Open University Press.

BOLÍVAR, M. R. (2017). Los centros educativos como comunidades profesionales de aprendizaje: Adaptación, validación y descripción del PLCA-R [Tesis de doctorado]. Universidad de Granada. http://hdl.handle.net/10481/47151

BRYK, A. S., CAMBURN, E. y LOUIS, K. (1999). Professional Community in Chicago Elementary Schools: Facilitating Factors and Organizational Consequences. Educational Administration Quarterly, 35(5), 751-781. https://doi.org/10.1177/0013161X99355004

CABEZAS, V., GÓMEZ, G., ORREGO, V., MEDEIROS, M., PALACIOS, P., NOGUEIRA, A., SUCKEL, M. y PERI, A. (2021). Comunidades de Aprendizaje Profesional Docente en Chile: Dimensiones y fases de desarrollo. Estudios Pedagógicos, 47(3), 141-165. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-07052021000300141

CALVO, G. (2014). Desarrollo profesional docente: El aprendizaje profesional colaborativo. En UNESCO-OREALC, Temas críticos para formular nuevas políticas docentes en América Latina y el Caribe: El debate actual (pp. 112-152). CEPPE y UNESCO.

CRESWELL, J. (2009). Research design: Qualitative, quantitative, and mixed approaches. Sage.

DOMINGO-SEGOVIA, J., BOLÍVAR-RUANO, R., RODRÍGUEZ-FERNÁNDEZ, S. y BOLÍVAR, A. (2020). Professional Learning Community Assessment-Revised (PLCA-R) questionnaire: Translation and validation in Spanish context. Learning Environments Research, 23, 347-367. https://doi.org/10.1007/s10984-020-09306-1

DUFOUR, R., DUFOUR, R., EAKER, R. y MANY, T. W. (2016). Learning by doing: A handbook for professional learning communities at work. Solution Tree Press. https://bit.ly/3iVnH9m.

DUFOUR, R., DUFOUR, R., EAKER, R., MATTOS, M. y MUHAMMAD, A. (2021). Revisiting Professional Learning Communities at work. Solution Tree Press.

DURAN, D., CORCELLES, M. y MIQUEL, E. (2020). La observación entre iguales como mecanismo de desarrollo profesional docente: La percepción de los participantes de la Xarxa de Competències Bàsiques. Ámbitos de Psicopedagogía y Orientación, 53, 49-61. https://doi.org/10.32093/ambits.vi53.2636

ESCOBAR, J. y CUERVO, A. (2008). Validez de contenido y juicio de expertos: Una aproximación a su utilización. Avances en Medición, 6, 27-36. https://www.humanas.unal.edu.co/lab_psicometria/application/files/9416/0463/3548/Vol_6._Articulo3_Juicio_de_expertos_27-36.pdf.

FLORES-FAHARA, M., BAILEY-MORENO, J. y MORTERA-CAVAZOS, L. E. (2021). Comunidades profesionales de aprendizaje en escuelas públicas mexicanas: Explorando su desarrollo. Educación XX1, 24(2), 283-304. https://doi.org/10.5944/educXX1.28556

GAIRÍN, J. y RODRÍGUEZ-GÓMEZ, D. (coord.) (2020). Aprendizaje organizativo e informal en los centros educativos. Pirámide.

GALAZ, A. (2018). Las comunidades profesionales como espacio de construcción y resistencia de la identidad del profesor. En I. CANTÓN y M. TARDIF (coord.), Identidad profesional docente (pp. 75-112). Narcea.

HARGREAVES, A. y FULLAN, M. (2018). Capital profesional. Morata.

HARGREAVES, A. y O’CONNOR, M. (2020). Profesionalismo colaborativo. Morata.

HARRIS, A. y JONES, M. (2017). Professional learning communities: A strategy for school and system improvement. Wales Journal of Education, 19(1), 16-38. https://doi.org/10.16922/wje.19.1.2

HERNÁN, M., LINEROS, C. y RUIZ, A. (2020). Cómo adaptar la investigación cualitativa en contextos de confinamiento. Gaceta Sanitaria, 35(3), 298-301. https://dx.doi.org/10.1016/j.gaceta.2020.06.007

HORD, S. y HIRSH, S. (2008). Making the promise a reality. En A. BLANKSTEIN, P. HOUSTON y R. COLE (eds.), Sustaining Professional Learning Communities (pp. 23-40). Corwin Press.

HORD, S., ROUSSIN, J. y SOMMER, W. (2010). Guiding Professional Learning Communities. Corwin Press.

JOHANNESSON, P. (2022). Development of professional learning communities through action research: Understanding professional learning in practice. Educational Action Research, 30(3), 411-426. https://doi.org/10.1080/09650792.2020.1854100

KRUSE, S. D. y LOUIS, K. S. (12-16 abril de 1993). An emerging framework for analyzing school-based professional community [Speeches/Conference Papers]. Annual Meeting of the American Educational Research Association. Atlanta, Georgia. http://files.eric.ed.gov/fulltext/ED358537.pdf.

Ley n.º 20.903/2016, de 4 de marzo, crea el Sistema de Desarrollo Profesional Docente y modifica otras normas. Biblioteca del Congreso Nacional de Chile (1 de abril, 2016). https://bcn.cl/2f72c.

MARCELO, C. y VAILLANT, D. (2018). Hacia una formación disruptiva de docentes: 10 claves para el cambio. Narcea.

OLIVIER, D. F., HIPP, K. K. y HUFFMAN, J. B. (2010). Assessing and analyzing schools. En K. K. HIPP y J. B. HUFFMAN (eds.), Demystifying professional learning communities: School leadership at its Best. Rowman y Littlefield.

PATTON, M. (2002). Qualitative Evaluator and Research Methods. Sage.

PEÑA, M. (2019). Comunidades Profesionales de Aprendizaje: Repensar la escuela para una construcción democrática del saber. En M. PEÑA y A. RAMIS (comp.), Educar para la ciudadanía: Fundamentos, metodologías y desarrollo profesional docente. Saberes Docentes. Centro de Estudios y Desarrollo de Educación Continua para el Magisterio de la Universidad de Chile.

ROJAS, J. y CARRASCO, D. (2021). Cambios en las prácticas de liderazgo escolar bajo un sistema de accountability: El caso de Chile. Archivos Analíticos de Políticas Educativas, 29(153), 2-22. https://doi.org/10.14507/epaa.29.5673

STAKE, R. (1998). Investigación con estudio de casos. Morata.

YU, T.-K. y CHAO, C.-M. (2022). Encouraging teacher participation in Professional Learning Communities: Exploring the Facilitating or restricting factors that Influence collaborative activities. Education and Information Technologies. https://doi.org/10.1007/s10639-022-11376-y

VAILLANT, D. (2017). Directivos y comunidades de aprendizaje docente: Un campo en construcción. En J. WEINSTEIN y G. MUÑOZ (eds.), Mejoramiento y liderazgo en la escuela: Once miradas. Universidad Diego Portales.

VAILLANT, D. y MARCELO, C. (2015). El A, B, C y D de la formación docente. Narcea.

WATKINS, K. (2017). Defining and creating organizational knowledge performance. Educar, 53(1), 211-226. http://dx.doi.org/10.5565/rev/educar.811

WEBSTER-WRIGHT, A. (2009). Reframing professional development through understanding authentic professional learning. Review of Educational Research, 79(2), 702-739.

Publicades

2023-06-12

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.