El benestar escolar des de l’experiència de l’alumnat d’educació primària
Resum
La valoració de l’experiència de l’estudiant a l’escola a través dels seus judicis cognitius i els afectes, o la percepció que té sobre el seu funcionament positiu i les seves relacions amb uns altres influeixen en el seu benestar escolar. L’objectiu d’aquest estudi va ser conèixer els aspectes que produeixen benestar escolar a l’alumnat. Es va realitzar un estudi qualitatiu amb enfocament fenomenològic per indagar en l’experiència de 302 estudiants d’educació primària que van respondre el Qüestionari Obert de Benestar Escolar (CABES). La informació es va analitzar inductivament mitjançant un procés cíclic i se’n van obtenir quatre categories: procés d’ensenyament-aprenentatge, espais i temps escolars, relacions i emocions. En va destacar la rellevància atorgada a les relacions entre iguals i amb el professorat, la demanda de millores en l’ensenyament (aprenentatge cooperatiu, basat en el joc), la gestió del temps (d’estudi, lliure) i el condicionament del centre i l’aula. Hi van prevaler les emocions positives enfront de les negatives, sobretot la felicitat i l’alegria, encara que sovint també hi van aparèixer l’avorriment i la tristesa. Aquest estudi contribuirà a construir un instrument per mesurar el benestar escolar a partir de les categories i dels codis basat en la valoració cognitiva i afectiva de les experiències de l’alumnat durant la seva jornada escolar.
Paraules clau
benestar escolar, escola, recerca qualitativa, percepcions dels nens, primàriaReferències
BARRET, P., DAVIES, F., ZHANG, Y. y BARRET, L. (2015). The impact of classroom design on pupils’ learning: Final results of a holistic, multi-level analysis. Building and Environment, 89, 118-133. https://doi.org/10.1016/j.buildenv.2015.02.013
BLASKOVA, L. J. y MCLELLAN, R. (2018). Young people’s perceptions of wellbeing: The importance of peer relationships in Slovak schools. International Journal of School & Educational Psychology, 6(4), 279-291. https://doi.org/10.1080/21683603.2017.1342579
CLARKE, T. y PLATT, R. (2023). Children’s Lived Experiences of Wellbeing at School in England: A Phenomenological Inquiry. Child Indicators Research. https://doi.org/10.1007/s12187-023-10016-2
CRESWELL, J. W. y CRESWELL, J. D. (2018). Research design: Qualitative, quantitative and mixed methods approaches. Sage.
EMMER, E. T. y STOUGH, L. M. (2001). Classroom management: A critical part of educational psychology, with implications for teacher education. Educational Psychologist, 36(2), 103-112. https://doi.org/10.1207/S15326985EP3602_5
ENRÍQUEZ GARCÍA, G., LOSADA-PUENTE, L., MENDIRI, P. y REBOLLO QUINTELA, N. (2022). Una mirada al bienestar escolar: ¿Qué opinan sus protagonistas? Revista Iberoamericana de psicología, 15(1), 125-134. https://doi.org/10.33881/2027-1786.rip.15112
FÉLIX, V., GODOY, C. y MARTÍNEZ, I. (2008). Violencia entre iguales: Resultados de un estudio descriptivo de la provincia de Valencia. Información Psicológica, 94, 36-48. https://www.informaciopsicologica.info/revista/article/view/237
FLICK, U. (2004). Introducción a la investigación cualitativa. Morata.
GOLDBERG, J. M., CLARKE, A. M., KLOOSTER, P. M. ten, SCHREURS, K. M. G. y BOHLMEIJER, E. T. (2019). Wellbeing and social safeness questionnaire (WSSQ): Initial psychometric assessment of a short digital screening instrument for primary school children. Cogent Education, 6(1), 1597411. https://doi.org/10.1080/2331186X.2019.1597411
HUYNH, E. y STEWART-TUFESCU, A. (2019). ‘I get to learn more stuff’: Children’s understanding of wellbeing at school in Winnipeg, Manitoba, Canada. International Journal of Emotional Education, 11(1), 84-96. https://www.um.edu.mt/library/oar/handle/123456789/42648
KEYES, C. L. M. (2006). Subjective Well-Being in Mental Health and Human Development Research Worldwide: An Introduction. Social Indicators Research, 77, 1-10. https://doi.org/10.1007/s11205-005-5550-3
KUTSAR, D., SOO, K. y MANDEL, L.-M. (2019). Schools for well-being?: Critical discussions with schoolchildren. International Journal of Emotional Education, 11(1), 49-66. https://www.um.edu.mt/library/oar/handle/123456789/42656
MAXWELL, J. A. (2019). Diseño de investigación cualitativa. Gedisa.
PIANTA, R. C. y HAMRE, B. (2009). Conceptualization, Measurement, and Improvement of Classroom Processes: Standarized Observation Can Leverage Capacity. Educational Researcher, 38(2), 109-119. https://doi.org/10.3102/0013189X09332374
PIETARINEN, J., SOINI, T. y PYHÄLTÖ, K. (2014). Students’ emotional and cognitive engagement as the determinants of well-being and achievement in school. International Journal of Educational Research, 67, 40-51. http://dx.doi.org/10.1016/j.ijer.2014.05.001
POWELL, M. A., GRAHAM, A., FITZGERALD, R., THOMAS, N. y WHITE, N. E. (2018). Wellbeing in schools: What do students tell us? Australian Educational Researcher, 45, 515-531. https://doi.org/10.1007/s13384-018-0273-z
RAMÍREZ-CASAS DEL VALLE, L. y ALFARO-INZUNZA, J. (2018). Discursos de los niños y niñas acerca de su bienestar en la escuela. Psicoperspectivas, 17(2), 1-11. https://doi.org/10.5027/psicoperspectivas-vol17-issue2-fulltext-1164
REQUEJO, E., LOSADA-PUENTE, L., REBOLLO-QUINTELA, N. y MENDIRI, P. (2022). Narrativas del alumnado de Educación Primaria sobre su bienestar escolar: un diagnóstico inicial. Revista de Investigación en Educación, 20(1), 5-20. https://doi.org/10.35869/reined.v20i1.3964
RODRÍGUEZ GÓMEZ, G., GIL FLORES, J. y GARCÍA JIMÉNEZ, E. (1996). Metodología de investigación cualitativa. Aljibe.
RYAN, R. M. y DECI, E. L. (2000). Self-determination theory and the facilitation of intrinsic motivation, social development, and well-being. American Psychologist, 55(1), 68-78. https://doi.org/10.1037/0003-066X.55.1.68
RYFF, C. D. y KEYES, C. L. (1995). The structure of psychological well-being revisited. Journal of Personality and Social Psychology, 69(4), 719-727. https://doi.org/10.1037//0022-3514.69.4.719
SIMMONS, C., GRAHAM, A. y THOMAS, N. (2015). Imagining an ideal school for wellbeing: Locating student voice. Journal of Educational Change, 16, 129-144. https://doi.org/10.1007/s10833-014-9239-8
STASULANE, A. (2017). Factors determining children and young people’s well-being at school. Journal of Teacher Education for Sustainability, 19(2), 165-179. https://doi.org/10.1515/jtes-2017-0021
THOMAS, N., GRAHAM, A., POWELL, M. A. y FITZGERALD, R. (2016). Conceptualisations of children’s wellbeing at school: The contribution of recognition theory. Chilhood, 23(4), 506-520. https://doi.org/10.1177/0907568215622802
TIAN, S., TIAN, L. y HUEBNER, E. S. (2019). The reciprocal relations among prosocial behavior, satisfaction of relatedness needs at school, and subjective well-being in school: A three-wave cross-lagged study among Chinese elementary school students. Current Psychology, 40, 3734-3746. https://doi.org/10.1007/s12144-019-00323-9
VAN PETEGEM, K., AELTERMAN, A., ROSEEL, Y. y CREEMERS, B. (2007). Student perception as moderator for student wellbeing. Social Indicators Research, 83, 447-463. https://doi.org/10.1007/s11205-006-9055-5
YI, H., TIAN, L. y HUEBNER, E. S. (2020). Mastery goal orientations and subjective well-being in school among elementary school students: The mediating role of school engagement. European Journal of Psychology of Education, 35, 429-450. https://doi.org/10.1007/s10212-019-00431-x
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Paula Mendiri, Nuria Rebollo Quintela, Luisa Losada-Puente
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
