Anàlisi de la competència proambiental en els estudiants d’educació secundaria obligatòria. Un cas d’estudi en la Comunitat Valenciana

Autors/ores

Resum

La recent llei LOMLOE confereix una elevada importància a l’educació per al desenvolupament sostenible (EDS), com també ho fa el model dels currículums europeus. En aquest context, resulta fonamental avaluar l’actitud proambiental dels estudiants. Així doncs, aquest treball presenta un estudi quantitatiu transversal que analitza les actituds mediambientals de 1.076 alumnes de la Comunitat Valenciana (Espanya), pertanyents a tots els cursos de l’educació secundària obligatòria (ESO), mitjançant el qüestionari ROSE (Relevance of Science Education). Els resultats mostren una actitud proactiva moderada-baixa i una visió escassament optimista del futur, amb una limitada confiança en la ciència i la tecnologia per resoldre problemes. Malgrat que es troben diferències estadísticament significatives entre gèneres que denoten el caràcter més ecocèntric de les alumnes, es descarten diferències rellevants durant el transcurs dels nivells de l’educació secundaria obligatòria. Aquest fet manifesta el tret estàtic de l’EDS en aquesta etapa acadèmica i assenyala la necessitat que es produeixi una implicació més gran de la comunitat educativa al desenvolupament d’estratègies reals que potenciïn les actituds mediambientals desitjables en les aules.

Paraules clau

actituds de l'alumnat, educació mediambiental, educació secundària, educació per al desenvolupament sostenible

Referències

BENAYAS, J., MARCÉN-ALBERO, C., ALBA-HIDALGO, D. y GUTIÉRREZ-BASTIDA, J. M. (2017). Educación para la sostenibilidad en España: Reflexiones y propuestas. Fundación Alternativas y Red Española para el Desarrollo Sostenible. https://www.unirioja.es/servicios/os/pdf/Informe_Educacion_Sostenibilidad_Espana.pdf

BIANCHI, G., PISIOTIS, U. y CABRERA GIRÁLDEZ, M. (2022). GreenComp – El marco europeo de competencias sobre sostenibilidad. Oficina de Publicaciones de la Unión Europea. https://doi.org/10.2760/094757

BOGNER, F. X. (2018). Environmental values (2-MEV) and appreciation of nature. Sustainability, 10(2), 350. https://doi.org/10.3390/su10020350

CASALÓ, L. V. y ESCARIO, J. J. (2018). Heterogeneity in the association between environmental attitudes and pro-environmental behavior: A multilevel regression approach. Journal of Cleaner Production, 175, 155-163. https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2017.11.237

COERTJENS, L., BOEVE-DE PAUW, J., DE MAEYER, S. y VAN PETEGEM, P. (2010). Do schools make a difference in their students’ environmental attitudes and awareness?: Evidence from PISA 2006. International Journal of Science and Mathematics Education, 8, 497-522. https://doi.org/10.1007/s10763-010-9200-0

COHEN, J. (1988). Statistical power analysis for behavioral sciences. Erlbaum.

COLLAZO EXPÓSITO, L. M. y GELI DE CIURANA, A. M. (2022). Un modelo de formación del profesorado de educación secundaria para la sostenibilidad. Enseñanza de las Ciencias, 40(1), 243-262. https://doi.org/10.5565/rev/ensciencias.3378

DUNLAP, R. E. y VAN LIERE, K. D. (1978). The «new environmental paradigm»: A proposed measuring instrument and preliminary results. The Journal of Environmental Education, 9(4), 10-19. https://doi.org/10.1080/00958964.1978.10801875

DUNLAP, R. E., VAN LIERE, K. D., MERTIG, A. G. y JONES, R. E. (2000). Measuring endorsement of the new ecological paradigm: A revised NEP scale. Journal of Social Issues, 56(3), 425-442. https://doi.org/10.1111/0022-4537.00176

ECHEGOYEN-SANZ, Y. y MARTÍN-EZPELETA, A. (2021). A holistic approach to education for sustainability: Ecofeminism as a tool to enhance sustainability attitudes in pre-service teachers. Journal of Teacher Education for Sustainability, 23(1), 5-21. https://doi.org/10.2478/jtes-2021-0002

EXPÓSITO, L. M. C. y CIURANA, A. M. G. de (2022). Un modelo de formación del profesorado de educación secundaria para la sostenibilidad. Enseñanza de las Ciencias: Revista de Investigación y Experiencias Didácticas, 40(1), 243-262. https://doi.org/10.5565/rev/ensciencias.3378

FIELD, A. (2013). Discovering statistics using IBM SPSS Statistics (pp. 184-188). 4.ª ed. Sage.

GIFFORD, R. (2014). Environmental psychology matters. Annual Review of Psychology, 65, 541-579. https://doi.org/10.1146/annurev-psych-010213-115048

GIFFORD, R. y SUSSMAN, R. (2012). Environmental attitudes. En S. D. CLAYTON (Ed.), The Oxford Handbook of Environmental and Conservation Psychology (pp. 65-80). Oxford University Press.

JIDESJÖ, A., OSKARSSON, M. y WESTMAN, A. K. (2021). Trends in student’s interest in Science and technology: Developments and Results from the Relevance of science education second (ROSES) study. En IOSTE 2020-International Organization for Science and Technology Education. Daegu. http://www.diva-portal.org/smash/record.jsf?pid=diva2%3A1547840&dswid=9546

LE HEBEL, F., MONTPIED, P. y FONTANIEU, V. (2014). What can influence students’ environmental attitudes?: Results from a study of 15-year-old students in France. International Journal of Environmental and Science Education, 9(3), 329-345. https://files.eric.ed.gov/fulltext/EJ1031459.pdf

LEINFELDER, R. (2013). Assuming responsibility for the Anthropocene: Challenges and opportunities in education. RCC Perspectives, 3, 9-28. https://www.jstor.org/stable/26240506

LEVINE, D. S. y STRUBE, M. J. (2012). Environmental attitudes, knowledge, intentions and behaviors among college Students. The Journal of Social Psychology, 152(3), 308-326. https://doi.org/10.1080/00224545.2011.604363

Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. Boletín Oficial del Estado, 340 (30 de diciembre), 122868 a 122953. https://www.boe.es/boe/dias/2020/12/30/pdfs/BOE-A-2020-17264.pdf

MANASSERO-MAS, M. A. y VÁZQUEZ-ALONSO, A. (2022). Un análisis del cambio en las actitudes generales hacia el ambiente de jóvenes españoles. VIII Seminário Ibero-americano CTS. Cruzeiro do Sol. https://revistapos.cruzeirodosul.edu.br/index.php/siacts/article/view/3620

MARTÍN-EZPELETA, A. y ECHEGOYEN-SANZ, Y. (2020). Actitudes medioambientales de maestros en formación en el aula de literatura. Profesorado: Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 24(1), 184-202. https://doi.org/10.30827/profesorado.v24i1.8504

MARTÍN-EZPELETA, A. y ECHEGOYEN-SANZ, Y. (2022) (Eds.). El giro transdisciplinar: Integración de contenidos en torno a fenómenos y ámbitos. Tirant Lo Blanch.

MARTÍN-EZPELETA, A., MARTÍNEZ-URBANO, P. y ECHEGOYEN-SANZ, Y. (2022). Let’s read green!: A comparison between approaches in different disciplines to enhance preservice teachers’ environmental attitudes. Environmental Education Research, 28(6), 886-906. https://doi.org/10.1080/13504622.2022.2050186

MCINTYRE, A. y MILFONT, T. L. (2016). Who cares?: Measuring environmental attitudes. En R. GIFFORD (Ed.), Research methods for environmental psychology (pp. 93-114). Wiley. https://doi.org/10.1002/9781119162124.ch6

MILFONT, T. L. (2007). Psychology of environmental attitudes: A cross-cultural study of their content and structure. [Tesis doctoral.] Universidad de Auckland. http://hdl.handle.net/2292/1712

MILFONT, T. L. y DUCKITT, J. (2010). The environmental attitudes inventory: A valid and reliable measure to assess the structure of environmental attitudes. Journal of Environmental Psychology, 30(1), 80-94. https://doi.org/10.1016/j.jenvp.2009.09.001

MILLER, L. B., RICE, R. E., GUSTAFSON, A. y GOLDBERG, M. H. (2022). Relationships among environmental attitudes, environmental efficacy, and pro-environmental behaviors across and within 11 countries. Environment and Behavior, 54, 1063-1096. https://doi.org/10.1177/00139165221131002

MITECO (2021). Plan de Acción de Educación Ambiental para la Sostenibilidad 2021-2025. https://www.miteco.gob.es/es/ceneam/plan-accion-educacion-ambiental/plandeacciondeeducacionambientalparalasostenibilidad2021-202508-21_tcm30-530040.pdf

NACIONES UNIDAS (1987). Our common future: Report of the world commission on environment and development. Biblioteca Digital de las Naciones Unidas. https://digitallibrary.un.org/record/139811

NACIONES UNIDAS (2015). Transformar nuestro mundo: La agenda 2030 para el desarrollo sostenible. Publicaciones de Naciones Unidas. https://sdgs.un.org/es/2030agenda

PÉREZ-FRANCO, A., PRO-BUENO, A. J. de y PÉREZ-MANZANO, D. (2018). Actitudes ambientales al final de la ESO: Un estudio diagnóstico con alumnos de Secundaria de la Región de Murcia. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 15(3), 35010-1–3501-17. https://doi.org/10.25267/Rev_Eureka_ensen_divulg_cienc.2018.v15.i3.3501

PURVIS, B., MAO, Y. y ROBINSON, D. (2019). Three pillars of sustainability: In search of conceptual origins. Sustainability Science, 14(3), 681-695. https://doi.org/10.1007/s11625-018-0627-5

ROBINSON, J. P. y SHAVER, P. R. (1973). Measures of social psychological attitudes. University of Michigan.

RODRIGO-CANO, D. (2019). La educación situación de la educación ambiental en tiempos de cambio climático. En R. FERNÁNDEZ-REYES y D. RODRIGO-CANO (Eds.), La comunicación de la mitigación ante la emergencia climática (pp. 149-167). Egregius. https://hdl.handle.net/11441/91491

SÁNCHEZ-CARRACEDO, F., SUREDA-CARBONELL, B. y MORENO-PINO, F. M. (2020). Analysis of sustainability presence in Spanish higher education. International Journal of Sustainability in Higher Education, 21(2), 393-412. https://doi.org/10.1080/03075079.2019.1630811

SCHREINER, C. y SJØBERG, S. (2004). ROSE: The relevance of science education. Sowing the seeds of ROSE. Background, rationale, questionnaire development and data collection for ROSE (The Relevance of Science Education) – A comparative study of students’ views of science and science education. University of Oslo.

STEG, L., BOLDERDIJK, J. W., KEIZER, K. y PERLAVICIUTE, G. (2014). An integrated framework for encouraging pro-environmental behaviors: The role of values, situational factors and goals. Journal of Environmental Psychology, 38, 104-115. https://doi.org/10.1016/j.jenvp.2014.01.002

TOMA, R. B. (2021). Problemas de validez y fiabilidad en los cuestionarios ROSE: Revisión sistemática de la producción española. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 18(3), 3102. http://dx.doi.org/10.25267/Rev_Eureka_ensen_divulg_cienc.2021.v18.i3.3102

UITTO, A., JUUTI, K., LAVONEN, J., BYMAN, R. y MEISALO, V. (2011). Secondary school students’ interests, attitudes and values concerning school science related to environmental issues in Finland. Environmental Education Research, 17(2), 167-186. https://doi.org/10.1080/13504622.2010.522703

VÁZQUEZ, A. y MANASSERO, M. A. (2005). Actitudes de los jóvenes en relación con los desafíos medio-ambientales. Infancia y Aprendizaje, 28(3), 309-327. https://doi.org/10.1174/0210370054740269

VÁZQUEZ-ALONSO, A. y MANASSERO-MAS, M. A. (2009). La relevancia de la educación científica: Actitudes y valores de los estudiantes relacionados con la ciencia y la tecnología. Enseñanza de las Ciencias: Revista de Investigación y Experiencias Didácticas, 27(1), 33-48. https://doi.org/10.5565/rev/ensciencias.3661

VILCHES, A. (2016). La educación para la sostenibilidad: Una componente esencial en la formación del profesorado. En T. RAMIRO-SÁNCHEZ y M.ª T. RAMIRO (coords.), Avances en Ciencias de la Educación y del Desarrollo. Universidad de Granada.

Publicades

30-01-2024

Com citar

Pont-Niclòs, I., Martín-Ezpeleta, A., & Echegoyen-Sanz, Y. (2024). Anàlisi de la competència proambiental en els estudiants d’educació secundaria obligatòria. Un cas d’estudi en la Comunitat Valenciana. EDUCAR, 60(1), 255–270. https://doi.org/10.5565/rev/educar.1853

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.