La intel·ligència artificial com a recurs docent: usos i possibilitats per al professorat
Resum
L’aparició de les eines d’intel·ligència artificial generativa està generant un ampli debat sobre l’impacte que exerceixen i les conseqüències d’utilitzar-les en l’educació, la qual cosa requereix una reflexió profunda sobre l’ús que se’n fa, a fi de garantir que siguin incorporades en l’àmbit acadèmic de manera adequada. En aquest context, el present article aborda l’ús de la intel·ligència artificial per part dels docents, tant en referència a tasques professionals com a activitats per utilitzar-la a l’aula. Amb aquesta finalitat, es va administrar un qüestionari als professors que l’havien fet servir i es van analitzar els comentaris dels que havien integrat aquestes eines a l’educació a través de diferents activitats. L’anàlisi de dades mostra que les eines generatives i conversacionals en intel·ligència artificial són les més utilitzades, tant per preparar les classes com per integrar-les a l’aula. També constata que hi ha inquietud per tenir-ne els coneixements adequats i pels problemes de plagi que es puguin generar. En general, es considera que la intel·ligència artificial és una eina que pot millorar l’ensenyament i l’aprenentatge a l’aula. L’anàlisi qualitativa ha permès generar una classificació d’activitats que integren la intel·ligència artificial a l’educació.
Paraules clau
intel·ligència artificial, intel·ligència artificial generativa, educació, ensenyament, aprenentatge, professió docentReferències
ADELL, J. y CASTAÑEDA, L. (2012). Tecnologías emergentes, ¿pedagogías emergentes? En J. HERNÁNDEZ, M. PENNESI, D. SOBRINO y A. VÁZQUEZ (coords.), Tendencias emergentes en educación con TIC (pp. 13-32). Asociación Espiral, Educación y Tecnología.
AMADOR, L. (1996). Inteligencia artificial y sistemas expertos. Universidad de Córdoba. Servicio de Publicaciones.
BAIDOO, D. y OWUSU, L. (2023). Education in the Era of Generative Artificial Intelligence (AI): Understanding the Potential Benefits of ChatGPT in Promoting Teaching and Learning. Journal of AI, 7(1), 52-62. http://dx.doi.org/10.2139/ssrn.4337484
CARRASCO, J. P., GARCÍA, E., SÁNCHEZ, D. A., PORTER, E., PUENTE, L. de la, NAVARRO, J. y CERAME, A. (2023). ¿Es capaz «ChatGPT» de aprobar el examen MIR de 2022?: Implicaciones de la inteligencia artificial en la educación médica en España. Revista Española de Educación Médica, 4(1). https://doi.org/10.6018/edumed.556511
CHEN, L., CHEN, P. y LIN, Z. (2020). Artificial intelligence in education: A review. IEEE Access, 8(1), 5264-75278. https://doi.org/10.1109/ACCESS.2020.2988510
FAUZI, F., TUHUTERU, L., SAMPE, F., AUSAT, A. y HATTA, H. (2023). Analysing the Role of ChatGPT in Improving Student Productivity in Higher Education. Journal on Education, 5(4), 14886-14891. https://doi.org/10.31004/joe.v5i4.2563
FLORES-VIVAR, J. M. y GARCÍA-PEÑALVO, F. J. (2023). Reflections on the ethics, potential, and challenges of artificial intelligence in the framework of quality education (SDG4). Comunicar, 31(74), 37-47. https://doi.org/10.3916/C74-2023-03
GARCÍA-PEÑALVO, F. J. (2023). The perception of Artificial Intelligence in educational contexts after the launch of ChatGPT: Disruption or Panic? Education in the Knowledge Society, 24. https://doi.org/10.14201/eks.31279
GARCÍA-PEÑALVO, F. J., LLORENS-LARGO, F. y VIDAL, J. (2023). La nueva realidad de la educación ante los avances de la inteligencia artificial generativa. RIED: Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 27(1). https://doi.org/10.5944/ried.27.1.37716
GIMPEL, H., HALL, K., DECKER, S., EYMANN, T., LAMMERMANN, L., MADCHE, A., ROGLINGER, M., RUINER, C., SCHOCH, M., SCHOPP, M., URBACH, N. y VANDIRK, S. (2023). Unlocking the Power of Generative AI Models and Systems such as GPT-4 and ChatGPT for Higher Education. University of Hohenheim. https://opus.uni-hohenheim.de/volltexte/2023/2146/pdf/dp_2023_02_online.pdf.
GONZÁLEZ GONZÁLEZ, R. A. y SILVEIRA BONILLA, M. H. (2022). Educación e Inteligencia Artificial: Nodos temáticos de inmersión. Edutec: Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 82, 59-77. https://doi.org/10.21556/edutec.2022.82.2633
HIRSCH-KREINSEN, H. (2023). Artificial intelligence: A “promising technology”. AI & Society. https://doi.org/10.1007/s00146-023-01629-w
LÓPEZ, F. (2002). El análisis de contenido como método de investigación. Revista de Educación, 4, 167-179. https://rabida.uhu.es/dspace/bitstream/handle/10272/1912/b15150434.pdf?sequence=1.
MALINKA, K., PERESINI, M., HUJNAK, O. y JANUS, F. (2023). On the educational impact of chatGPT: Is artificial intelligence ready to obtain a university degree? Computers and Society. https://doi.org/10.48550/arXiv.2303.11146
MARKEL, J. M., OPFERMAN, S. G., LANDAY, J. A. y PIECH, C. (2023). GPTeach: Interactive TA Training with GPT-based Students. En Proceedings of the Tenth ACM Conference on Learning @ Scale (L@S ’23), del 20 al 22 de julio. https://doi.org/10.35542/osf.io/r23bu
MCCORMACK, M. (2023). EDUCAUSE quickpoll results: Adopting and adapting to generative AI in Higher Tech. EDUCAUSE. https://er.educause.edu/articles/2023/4/educause-quickpoll-results-adopting-and-adapting-to-generative-ai-in-higher-ed-tech.
NEMORIN, S., VLACHIDIS, A., AYERAKWA, H. M. y ANDRIOTIS, P. (2022). AI hyped?: A horizon scan of discourse on artificial intelligence in education (AIED) and development. Learning, Media and Technology, 48(1), 38-51. https://doi.org/10.1080/17439884.2022.2095568
PEDRÓ, F., SUBOSA, M., RIVAS, A. y VALVERDE, P. (2019). Artificial intelligence in education: Challenges and opportunities for sustainable development. UNESCO. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000366994?posInSet=18&queryId=e7eb9080-65e7-4fbb-9dd5-7c54716cb14a.
PEREIRA, Z. (2011). Los diseños de método mixto en la investigación en educación: Una experiencia concreta. Revista Electrónica Educare, 15(1), 15-29.
PERES, R., SCHREIER, M., SCHWEIDEL, D. y SORESCU, A. (2023). On ChatGPT and beyond: How generative artificial intelligence may affect research, teaching, and practice. International Journal of Research in Marketing, 40(2), 269-275. https://doi.org/10.1016/j.ijresmar.2023.03.001
PRENDES ESPINOSA, M. P. y SERRANO SÁNCHEZ, J. L. (2016). En busca de la Tecnología Educativa: La disrupción desde los márgenes. RiiTE: Revista interuniversitaria de investigación en Tecnología Educativa. https://doi.org/10.6018/riite/2016/263771
SCHUETT, J. (2021). Defining the Scope of AI Regulations. Legal Priorities Project Working Paper Series, 9. http://dx.doi.org/10.2139/ssrn.3453632
SELWYN, N. (2022). The future of AI and education: Some cautionary notes. European Journal of Education, 57(4), 620-631. https://doi.org/10.1111/ejed.12532
STOKEL-WALKER, C. y VAN-NOORDEN, R. (2023). What ChatGPT and generative AI mean for science. Nature, 614(7947), 214-216. https://doi.org/10.1038/d41586-023-00340-6
TAHIRU, F. (2021). AI in education: a systematic literature review. Journal of cases on Information Technoloy (JCIT), 23(1). https://doi.org/10.4018/JCIT.2021010101
UNESCO (2021). Recomendación sobre la ética de la Inteligencia Artificial. UNESCO. https://www.unesco.org/es/artificial-intelligence/recommendation-ethics.
UNESCO (2023). ChatGPT and Artificial Intelligence in higher education. UNESCO. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000385146.
XU, W. y OUYANG, F. (2022). A systematic review of AI role in the educational system based on a proposed conceptual framework. Education and Information Technologies, 27, 4195-4223. https://doi.org/10.1007/s10639-021-10774-y
ZAWACKI-RICHTER, O., MARÍN, V. I., BOND, M. y GOUVERNEUR, F. (2019). Systematic review of research on artificial intelligence applications in higher education – where are the educators? International Journal of Educational Technology in Higher Education, 16(39). https://doi.org/10.1186/s41239-019-0171-0
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 María del Mar Sánchez Vera
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
