Estàndards acadèmics i igualtat de gènere
Resum
Aquest article ofereix una anàlisi de la igualtat de gènere a la Facultat d’Arts de la Universitat de Ljubljana i n’examina els principals resultats en el context més ampli de la qualitat de l’educació superior. La Facultat d’Arts va participar en un projecte que pretenia desenvolupar un pla d’igualtat de gènere per a la institució. Es van recollir i analitzar dades de diferents aspectes de la vida institucional per obtenir una millor visió de la igualtat institucional i la seva relació amb la noció de qualitat existent a l’àmbit acadèmic, especialment a través de l’evolució de la carrera acadèmica. L’estudi revela que més dones que homes tendeixen a romandre en el mateix rang acadèmic durant un període prolongat, especialment en el nivell de professora ajudant, i que les dones troben més obstacles objectius i subjectius en la seva trajectòria acadèmica. Tot i que hi ha una consciència creixent de les polítiques i pràctiques acadèmiques que fomenten la igualtat en l’educació superior, encara hi ha una percepció forta i prevalent que les mesures d’igualtat comprometen els estàndards acadèmics.
Paraules clau
estàndards acadèmics, evolució professional, igualtat de gènereReferències
ANTIĆ GABER, M. (2018). Akademske institucije v Sloveniji in (ne)enakost spolov. Javnost – The Public, 25(1), 81-96. http://dx.doi.org/10.1080/13183222.2018.1554313
ALVESSON, M. (2022). The Triumph of Emptiness: Consumption, Higher Education, and Work Organization. Oxford University Press.
BHOPAL, K. & HENDERSON, H. (2019). Competing inequalities: gender versus race in higher education institutions in the UK. Educational Review, 73(2), 153-169. https://doi.org/10.1080/00131911.2019.1642305
BEERKENS, M. (2018). Evidence-based policy and higher education quality assurance: progress, pitfalls and promise. European Journal of Higher Education, 8(3), 272-287. https://doi.org/10.1080/21568235.2018.1475248
BOURDIEU, P. (1988). Homoacademicus. Stanford University Press.
BOURDIEU, P. (2010). Moška dominacija. Sophia.
BOURDIEU, P. & PASSERON, J-C. (1977). Reproduction in Education, Society and Culture. Sage Publications.
BROUCKER, B. & DE WIT, K. (2015). New Public Management in Higher Education. In J. HUISMAN, H. DE BOER, D. D. DILL & M. SOUTO-OTERO (Eds.), The Palgrave International Handbook of Higher Education Policy and Governance (pp. 57-75). Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-1-137-45617-5_4
BURAWOY, M. (2019). Symbolic violence: conversations with Bourdieu. Duke University Press.
COTE, J. & FURLONG, A. (Eds.). (2016). Routledge Handbook of the Sociology of Higher Education. Routledge.
DUBOIS-SHAIK, F. & FUSULIER, B. (eds.) (2015). Academic Careers and Gender Inequality: Leaky Pipeline and Interrelated Phenomena in Seven European Countries. University of Trento. https://eige.europa.eu/sites/default/files/garcia_working_paper_5_academic_careers_gender_inequality.pdf
EUROPEAN COMMISSION (2012). Structural change in research institutions – Enhancing excellence, gender equality and efficiency in research and innovation. Publications Office of the European Union. https://doi.org/10.2777/32045
EUROPEAN COMMISSION (2014). European Research Area. Progress Report 2014. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/PDF/?uri=CELEX:52014DC0575
EUROPEAN COMMISSION (2015). Promoting citizenship and the common values of freedom, tolerance and non-discrimination through education: Overview of education policy developments in Europe following the Paris Declaration of 17 March 2015. Publications Office of the European Union. https://doi.org/10.2797/396908
EUROPEAN COMMISSION (2020). Gender Equality Strategy (2020 – 2025). https://ec.europa.eu/newsroom/just/redirection/document/68222
EUROPEAN COMMISSION (2021). She figures 2021. Gender in research and innovation: Statistics and indicators. Publications Office of the European Union. https://doi.org/10.2777/06090
EUROPEAN INSTITUTE FOR GENDER EQUALITY (2016). Promoting gender equality in academia and research institutions: Main findings. Publications Office of the European Union. https://eige.europa.eu/sites/default/files/documents/mh0116928enn.pdf
KOS, Ž. (2023). Quality Mechanisms (for Equality of Opportunity). In M. SARDOČ (Ed.), Handbook of equality of opportunity (pp. 1-13). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-52269-2_75-1
LE FEUVRE, N., BATAILLE, P., KRADOLFER, S., DEL RIO CARRAL, M. & SAUTIER, M. (2019). The gendered diversification of academic career paths in comparative perspective. In A. MURGIA & B. POGGIO (Eds.), Gender and precarious research careers (pp. 50-80). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315201245
UNESCO (2018). Handbook on Measuring Equity in Education. UNESCO Institute for Statistics. https://uis.unesco.org/sites/default/files/documents/handbook-measuring-equity-education-2018-en.pdf
UNESCO (2021). Reimagining our futures together. UNESCO. https://doi.org/10.54675/ASRB4722
UNIVERSITY OF LJUBLJANA (2020). Evolucija integracije načela enakosti spolov na Univerzi v Ljubljani (2020). https://kakovost.uni-lj.si/wp-content/uploads/2022/01/EVOLUCIJA-INTEGRACIJE-NACELA-ENAKOSTI-SPOLOV-NA-UL-2.pdf
VIDOVICH, L. (2009). You don’t fatten the pig by weighting it: Contradictory tensions on the policy pandemic of accountability infecting education. In M. SIMONS, M. OLSSEN & M. PETERS (Eds.), Re-reading Educational policies (pp. 575-594). Sens Publishers. https://doi.org/10.1163/9789087908317_028
YLIJOKI, O.H. (2013). Boundary-work between work and life in the high-speed university. Studies in Higher Education, 38(2), 242-255. http://dx.doi.org/10.1080/03075079.2011.577524
YUDKEVICH, M., ALTBACH, P. & RUMBLEY, L. (2015). Academic inbreeding and Mobility in Higher Education. New mic inbreeding and Mobility in Higher Education. Palgrave Macmillan.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Živa Kos, Jasna Mažgon, Milica Antić Gaber
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
