Els «influencers» i el seu paper en l’educació: una revisió sistemàtica

Autors/ores

Resum

La tecnologia canvia l’ensenyament i l’aprenentatge de la societat en general. Alhora, les xarxes socials i els influencers estan incrementant la seva presència a la societat i fins i tot arriben a incidir en les relacions socials, la comunicació i l’aprenentatge. Per tant, l’objectiu que es va plantejar va ser analitzar la literatura científica existent sobre influencers i educació. Per donar-hi resposta, s’ha dut a terme una revisió sistemàtica seguint el protocol PRISMA. Es van analitzar 29 articles seleccionats mitjançant criteris establerts prèviament. Els resultats van revelar que les persones reconegudes com a influencers en l’aprenentatge són usuàries amb un nombre substancial de seguidors que exerceixen rols que inclouen l’ensenyança, la transmissió d’informació, el consell i el suport. Els continguts que en destaquen són salut i educació, mentre que la xarxa social que hi predomina és Twitter (X). Finalment, es va dur a terme una discussió sobre aspectes coincidents entre diversos estudis i es va arribar a la conclusió que es produeix aprenentatge a través de les xarxes socials, encara que manifestament vinculat a l’àmbit informal.

Paraules clau

aprenentatge informal, xarxes socials, influencers, tecnologies digitals, revisió sistemàtica

Referències

AL-OTAIBI, S., AL-RASHEED, A. A., ALHAZZA, B., KHAN, H. A., ALSHFLOOT, G., ALFARIS, M., ALFARI, N., ALKHALAF, N. y ALSHUWEISHI, N. (2022). Finding Influential Users in Social Networking using Sentiment Analysis. Informatica, 46(5), 59-69. https://doi.org/10.31449/inf.v46i5.3829

BLAKEMORE, J. K., BAYER, A. H., SMITH, M. B. y GRIFO, J. A. (2020). Infertility influencers: An analysis of information and influence in the fertility webspace. Journal of Assisted Reproduction and Genetics, 37(6), 1371-1378. https://doi.org/10.1007/s10815-020-01799-2

BORAU-BOIRA, E., PÉREZ-ESCODA, A. y RUIZ-POVEDA VERA, C. (2023). Challenges of digital advertising from the study of the influencers’ phenomenon in social networks. Corporate Communications: An International Journal, 28(2), 325-339. https://doi.org/10.1108/CCIJ-03-2022-0023

CALDEVILLA-DOMÍNGUEZ, D., BARRIENTOS-BÁEZ, A. y PADILLA-CASTILLO, G. (2021). Twitter as a tool for citizen education and sustainable cities after COVID-19. Sustainability, 13(6), 1-17. https://doi.org/10.3390/su13063514

CARPENTER, J. P., SHELTON, C. C. y SCHROEDER, S. E. (2023). The education influencer: A new player in the educator professional landscape. Journal of Research on Technology in Education, 55(5), 749-764. https://doi.org/10.1080/15391523.2022.2030267

CASERO-RIPOLLÉS, A. (2021). Influencers in the Political Conversation on Twitter: Identifying Digital Authority with Big Data. Sustainability, 13(5), 1-14. https://doi.org/10.3390/su13052851

CHANDAWARKAR, A. A., GOULD, D. J. y STEVENS, W. G. (2018). The Top 100 Social Media Influencers in Plastic Surgery on Twitter: Who Should You Be Following? Aesthetic Surgery Journal, 38(8), 913-917. https://doi.org/10.1093/asj/sjy024

GIL-QUINTANA, J., LEÓN, E. V. de, OSUNA-ACEDO, S. y MARTA-LAZO, C. (2022). Nano-Influencers Edutubers: Perspective of centennial generation families in Spain. Media and Communication, 10(1), 247-258. https://doi.org/10.17645/mac.v10i1.4760

GIL-QUINTANA, J., MALVASI, V., CASTILLO-ABDUL, B. y ROMERO-RODRÍGUEZ, L. M. (2020). Learning Leaders: Teachers or Youtubers? Participatory Culture and STEM Competencies in Italian Secondary School Students. Sustainability, 12(18), 7466. https://doi.org/10.3390/su12187466

GIL-QUINTANA, J., SANTOVEÑA-CASAL, S. y RIAÑO, E. R. (2021). Realfooders influencers on instagram: From followers to consumers. International Journal of Environmental Research and Public Health, 18(4), 1-17. https://doi.org/10.3390/ijerph18041624

GOMAA, B. T., WALSH-BUHI, E. R. y FUNK, R. J. (2022). Understanding melanoma talk on twitter: The lessons learned and missed opportunities. International Journal of Environmental Research and Public Health, 19(18), 11284. https://doi.org/10.3390/ijerph191811284

GOODYEAR, V. A., ARMOUR, K. M. y WOOD, H. (2019). Young people learning about health: The role of apps and wearable devices. Learning Media and Technology, 44(2), 193-210. https://doi.org/10.1080/17439884.2019.1539011

GUO, M., GANZ, O., CRUSE, B., NAVARRO, M., WAGNER, D., TATE, B., DELAHANTY, J. y BENOZA, G. (2020). Keeping it fresh with hip-hop teens: Promising targeting strategies for delivering public health messages to hard-to-reach audiences. Health Promotion Practice, 21(1), 61-71. https://doi.org/10.1177/1524839919884545

HAYMAN, M., KEPPEL, M., STANTON, R., THWAITE, T. L., ALFREY, K. L., ALLEY, S., ALLEY, S., HARRISON, C., KEATING, S. E., SCHOEPPE, S., CANNON, S. S., HAAKSTAD, L. A. H., GJESTVANG, C. y WILLIAMS, S. L. (2023). A mixed-methods exploration of attitudes towards pregnant Facebook fitness influencers. BMC Public Health, 23(1), 1-13. https://doi.org/10.1186/s12889-023-15457-6

ISOSÄVI, J. y VECSERNYÉS, I. (2022). Addressing, greeting and related gestures in the opening sequences of Finnish, French and Hungarian YouTube videos. Contrastive Pragmatics, 3(3), 363-396. https://doi.org/10.1163/26660393-bja10042

IZQUIERDO-IRANZO, P. y GALLARDO-ECHENIQUE, E. (2020). Studygrammers: Learning influencers. Comunicar, 28(62), 115-125. https://doi.org/10.3916/c62-2020-10

KAMINSKI, M., SZYMANSKA, C. y NOWAK, J. K. (2021). Whose Tweets on COVID-19 Gain the Most Attention: Celebrities, Political, or Scientific Authorities? Cyberpsychology Behavior and Social Networking, 24(2), 123-128. https://doi.org/10.1089/cyber.2020.0336

KOSTYGINA, G., TRAN, H., BINNS, S., SZCZYPKA, G., EMERY, S., VALLONE, D. y HAIR, E. (2020). Boosting health campaign reach and engagement through use of social media influencers and memes. Social Media and Society, 6(2), 1-12. https://doi.org/10.1177/2056305120912475

KUMAR, V. y RAMAN, R. (2020). Social Media by Indian Universities-Does it convince or confuse International Students in University Choice? International Journal of Higher Education, 9(5), 167-180. https://doi.org/10.5430/ijhe.v9n5p167

LEE, J. H. y OH, H. (2019). Q2YouTube: Quantitative and qualitative information analysis based influencer-aware YouTube channel ranking scheme. Advances in Science, Technology and Engineering Systems, 4(6), 1-9. https://doi.org/10.25046/aj040601

LYTRAS, M. D., SERBAN, A. C., RUIZ, M. J. T., NTANOS, S. y SARIRETE, A. (2022). Translating knowledge into innovation capability: An exploratory study investigating the perceptions on distance learning in higher education during the COVID-19 pandemic – the case of Mexico. Journal of Innovation & Knowledge, 7(4), 100258. https://doi.org/10.1016/j.jik.2022.100258

MANTEROLA, C., ASTUDILLO, P., ARIAS, E. y CLAROS, N. (2013). Revisiones sistemáticas de la literatura: Qué se debe saber acerca de ellas. Cirugía Española, 91(3), 149-155. https://doi.org/10.1016/j.ciresp.2011.07.009

MARSH, A., HUNDLEY, V. A., LUCE, A. y RICHENS, Y. (2023). The perfect birth: A content analysis of midwives’ posts about birth on Instagram. BMC Pregnancy and Childbirth, 23(1), 1-12. https://doi.org/10.1186/s12884-023-05706-2

MASSARO, M., TAMBURRO, P., LA TORRE, M., DAL MAS, F., THOMAS, R., COBIANCHI, L. y BARACH, P. (2021). Non-pharmaceutical Interventions and the Infodemic on Twitter: Lessons Learned from Italy during the Covid-19 Pandemic. Journal of Medical Systems, 45(4), 1-12. https://doi.org/10.1007/s10916-021-01726-7

METZLER, J. M., KALAITZOPOULOS, D. R., BURLA, L., SCHAER, G. e IMESCH, P. (2022). Examining the Influence on Perceptions of Endometriosis via Analysis of Social Media Posts: Cross-sectional Study. JMIR Formative Research, 6(3), e31135. https://doi.org/10.2196/31135

MILLER, E. M., JOLLY, J. L., LATZ, J. N. y LISTMAN, K. (2022). Influencers and major themes in a gifted education community of practice on Twitter. Journal of Advanced Academics, 33(3), 469-504. https://doi.org/10.1177/1932202X221099590

MOHER, D., LIBERATI, A., TETZLAFF, J., ALTMAN, D. G. y THE PRISMA GROUP (2009). Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses: The PRISMA Statement. PLoS Med, 6(7), e1000097. https://doi.org/10.1371/journal.pmed.1000097

NGUYEN, H. y DIEDERICH, M. (2023). Facilitating knowledge construction in informal learning: A study of TikTok scientific, educational videos. Computers & Education, 205, 104896. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2023.104896

OHARA, M. R. (2023). The Role of Social Media in Educational Communication Management. Journal of Contemporary Administration and Management (ADMAN), 1(2), 70-76. https://doi.org/10.61100/adman.v1i2.25

PAPADEMETRIOU, C., ANASTASIADOU, S., KONTEOS, G. y PAPALEXANDRIS, S. (2022). COVID-19 pandemic: The impact of the social media technology on higher education. Education Sciences, 12(4), 261. https://doi.org/10.3390/educsci12040261

PICAZO-SÁNCHEZ, L., DOMÍNGUEZ-MARTÍN, R. y GARCÍA-MARÍN, D. (2022). Health Promotion on Instagram: Descriptive-Correlational Study and Predictive Factors of Influencers’ Content. International Journal of Environmental Research and Public Health, 19(23), 15817. https://doi.org/10.3390/ijerph192315817

PIRRI, S., LORENZONI, V., ANDREOZZI, G., MOSCA, M. y TURCHETTI, G. (2020). Topic modeling and user network analysis on twitter during world lupus awareness day. International Journal of Environmental Research and Public Health, 17(15), 1-18. https://doi.org/10.3390/ijerph17155440

PÖYRY, E., REINIKAINEN, H. y LUOMA-AHO, V. (2022). The role of social media influencers in public health communication: Case COVID-19 pandemic. International Journal of Strategic Communication, 16(3), 469-484. https://doi.org/10.1080/1553118X.2022.2042694

RAMÍREZ, G. M., COLLAZOS, C. A., MOREIRA, F. y FARDOUN, H. (2018). Relación entre el U-Learning, aprendizaje conectivo y el estándar xAPI: Revisión sistemática. Campus Virtuales, 7(1), 51-62.

RENÉS-ARELLANO, P., GOZÁLVEZ-PÉREZ, V. y BERLANGA FERNÁNDEZ, I. (2020). YouTube and influencers in childhood: Content analysis and educational proposals. Icono 14, 18(2), 269-295. https://doi.org/10.7195/ri14.v18i2.1455

RIEDL, M. J., LUKITO, J. y WOOLLEY, S. C. (2023). Political Influencers on Social Media: An Introduction. Social Media + Society, 9(2). https://doi.org/10.1177/20563051231177938

SANTARONE, K., BONEVA, D., MCKENNEY, M. y ELKBULI, A. (2020). Hashtags in healthcare: Understanding twitter hashtags and online engagement at the american association for the surgery of trauma 2016-2019 meetings. Trauma Surgery and Acute Care Open, 5(1), 1-4. https://doi.org/10.1136/tsaco-2020-000496

SCHROEDER, S., SHELTON, C. y CURCIO, R. (2023). Crafting the consumer teacher: Education influencers and the figured world of K-12 teaching. Learning, Media and Technology, 1-14. https://doi.org/10.1080/17439884.2023.2207140

SCHWENK, E. S., JAREMKO, K. M., PARK, B. H., STIEGLER, M. A., GAMBLE, J. G., CHU, L. F., UTENGEN, A. y MARIANO, E. R. (2020). I tweet, therefore I learn: An analysis of twitter use across anesthesiology conferences. Anesthesia and Analgesia, 130(2), 333-340. https://doi.org/10.1213/ANE.0000000000004036

SHEN, C. W., KUO, C. J. y LY, P. T. M. (2017). Analysis of Social Media Influencers and Trends on Online and Mobile Learninge. International Review of Research in Open and Distributed Learning, 18(1), 208-224. https://doi.org/10.19173/irrodl.v18i1.2640

VAIDYA, R. y KARNAWAT, T. (2023). Conceptualizing influencer marketing: A literature review on the strategic use of social media influencers. International Journal of Management, Public Policy and Research, 2, 81-86. https://doi.org/10.55829/ijmpr.v2iSpecialIssue.140

VIZCAÍNO-VERDÚ, A., DE-CASAS-MORENO, P. y CONTRERAS-PULIDO, P. (2020). Scientific dissemination on YouTube and its reliability for university professors. Educacion XX1, 23(2), 283-306. https://doi.org/10.5944/educxx1.25750

WU, Y. L., XIE, L., YUAN, Z. W., JIANG, S. Y., LIU, W. H. y SHENG, H. (2020). Investigating public biodiversity conservation awareness based on the propagation of wildlife-related incidents on the Sina Weibo social media platform. Environmental Research Letters, 15(9), 1-14. https://doi.org/10.1088/1748-9326/ab9ed1

YU, C. y SHARMA, N. (2022). Growth and utilization of radiology Instagram accounts: Insight and template from an online radiologist educator. Academic Radiology, 29(4), 609-618. https://doi.org/10.1016/j.acra.2021.02.003

ZHANG, W. Q., CHINTAGUNTA, P. K. y KALWANI, M. U. (2021). Social Media, Influencers, and Adoption of an Eco-Friendly Product: Field Experiment Evidence from Rural China. Journal of Marketing, 85(3), 10-27. https://doi.org/10.1177/0022242920985784

ZIMMERMANN, D., NOLL, C., GRÄßER, L., HUGGER, K., BRAUN, L. M., NOWAK, T. y KASPAR, K. (2020). Influencers on YouTube: A quantitative study on young people’s use and perception of videos about political and societal topics. Current Psychology, 1-17. https://doi.org/10.1007/s12144-020-01164-7

Biografies de l'autor/a

José-Antonio Martínez-Domingo, Universitat de Granada

Contractat predoctoral de la Universitat de Granada per la Junta d'Andalusia. Personal Investigador Predoctoral en Formació adscrit al Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de Granada. Graduat en Educació Primària amb menció a Educació Física per la Universitat de Granada. Màster en Investigació i Innovació en Currículum i Formació per la Universitat de Granada. Doctorant en Ciències de lEducació per la Universitat de Granada. Membre del grup de recerca Research, Innovation & Technology in Education (RITE, SEJ-607). Ha presentat diversitat de comunicacions a congressos, jornades, capítols de llibres i articles sobre competència digital, noves metodologies i recursos tecnològics.

José-María Romero-Rodríguez, Universitat de Granada

Doctor en Ciències de lEducació per la Universitat de Granada. Actualment és professor ajudant doctor a la mateixa Universitat. Exerceix la seva tasca investigadora dins del grup de recerca AREA (HUM-672). Autor de diferents articles de gran impacte científic centrats en la innovació educativa i les TIC com a eines per innovar en educació.

Arturo Fuentes-Cabrera, Universitat de Granada

Doctor en Ciències de l'Educació per la Universitat de Granada i membre investigador del grup de
investigació AREA (HUM-672). Professor del Departament de Didàctica i Organització Escolar de
l'esmentada universitat i de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (Espanya). Les seves línies de
investigació se centren en l'anàlisi dels models didàctics, l'aplicació de metodologies actives i el
ús de les TIC en els processos densenyament i aprenentatge.

Inmaculada Aznar-Díaz, Universitat de Granada

Professora titular al Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de Granada. Directora del grup de recerca: Research, Innovation & Technology in Education, RITE (SEJ-607). Autora de múltiples articles d'alt impacte internacional i coordinadora de llibres d'igual rellevància internacional destacant entre les temàtiques de recerca la tecnologia educativa.

Publicades

2024-06-06

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.