Igualtat de gènere i sexisme: una mirada des de la perspectiva de l’estudiantat de Ciències de l’Educació
Resum
Els objectius d’aquest treball se centren a descriure el grau de sensibilitat cap a la igualtat de gènere, la formació en igualtat de gènere (participació i interès) i les creences sexistes de l’estudiantat universitari en funció del gènere i de la titulació. El disseny metodològic és de caràcter quantitatiu i de tall descriptivocorrelacional. La mostra està formada per 547 estudiants (un 86,3% dels quals són dones) de Ciències de l’Educació, amb una edat mitjana de 20,53 anys (DT = 3,54). Els resultats mostren nivells baixos de sexisme i són els homes els que informen de més creences sexistes hostils. S’hi detecta una elevada consciència respecte a la inclusió de gènere en el currículum i a les desigualtats de gènere, substancialment superior entre l’alumnat d’Educació Social. Paral·lelament, és l’estudiantat d’Educació Primària el que percep el compromís institucional cap a les qüestions de gènere en un grau més alt. No obstant això, la formació en matèria de gènere reportada és escassa en totes les titulacions. En definitiva, cal continuar dirigint els esforços cap a una educació fonamentada en la pedagogia feminista.
Paraules clau
igualtat de gènere, sexisme, formació universitària, pedagogia feminista, educació superiorReferències
BAREKET, O. y FISKE, S. T. (2023). A Systematic Review of the Ambivalent Sexism Literature: Hostile Sexism Protects Men’s Power; Benevolent Sexism Guards Traditional Gender Roles. Psychological Bulletin, 149(11-12), 637-698. https://doi.org/10.1037/bul0000400
BAS-PEÑA, E., PÉREZ, V. y MAURANDI, A. (2015). Formación en violencia de género en el Grado de Educación Social de las universidades españolas. Bordón: Revista de Pedagogía, 67(3), 51-66. https://doi.org/10.13042/bordon.2015.67303
BEJARANO, M. T., MARTÍNEZ, I. y TÉLLEZ, V. (2021). Narrativas del profesorado universitario en sexualidad e igualdad. Athenea Digital, 21(3), e3041. https://doi.org/10.5565/rev/athenea.3041
CARRETERO, R. y NOLASCO, A. (2019). Sexismo y formación inicial del profesorado. Educar, 55(1), 293-310. https://doi.org/10.5565/rev/educar.903
DÍAZ, C. (2020). Obstáculos para la igualdad de género en las universidades. Revista Rueda, 5, 60-76.
DONOSO, T. y VELASCO, A. (2013). ¿Por qué una propuesta de formación en perspectiva de género en el ámbito universitario? Profesorado: Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 17(1), 71-88. https://revistaseug.ugr.es/index.php/profesorado/article/view/19448
FERNÁNDEZ, P., JAUREGUIZAR, J. e IDOIAGA, N. (2021). Representaciones sobre sexismo en educación superior y formación profesional. Educación XX1, 24(2), 421-440. https://doi.org/10.5944/educXX1.28225
GARCÍA-CANO, M., HINOJOSA, E., BUENESTADO, M. y JIMÉNEZ, A. (2023). A statutory requirement: Teaching innovation for gender equality at university. Women’s Studies International Forum, 96, 102673. https://doi.org/10.1016/j.wsif.2022.102673
GONZÁLEZ, T. (2018). Políticas educativas igualitarias en España: La igualdad de género en los estudios de Magisterio. Archivos Analíticos de Políticas Educativas, 26(2), 1-21. http://dx.doi.org/10.14507/epaa.26.2764
KITTA, I. y CARDONA-MOLTÓ, M. C. (2022). Students’ perceptions of gender mainstreaming implementation in university teaching in Greece. Journal of Gender Studies, 31(4), 457-477. https://doi.org/10.1080/09589236.2021.2023006
MAÑAS-VIEJO, C. y GARCÍA, M. (2020). Apego adulto, sexismo y satisfacción en la educación superior: Un estudio en la Universidad de Alicante, España. Revista Española de Pedagogía, 78(274), 103-120.
MARTÍNEZ-MARTÍN, I. (2016). Construcción de una pedagogía feminista para una ciudadanía transformadora y contra-hegemónica. Foro de Educación, 14(20), 129-151. http://dx.doi.org/10.14516/fde.2016.014.020.008
MATUS-CASTILLO, C., SERRA, P., SOLER, S., VILANOVA, A., FLORES, C., KNIJIK, J. y LUNA, P. (2023). Creencias y prácticas sobre la perspectiva de género en el profesorado de Pedagogía en Educación Física en Chile. Retos, 47, 969-977. https://doi.org/10.47197/retos.v47.96869
MENÉNDEZ, A. B. (2018). Análisis de la incorporación de la perspectiva de género en los Planes de Estudio de Grado de la Universidad de Cádiz. Universidad de Cádiz.
MIRALLES-CARDONA, C., CARDONA, M. C. y CHINER, E. (2020). La perspectiva de género en la formación inicial docente: Estudio descriptivo de las percepciones del alumnado. Educación XX1, 23(2), 231-257. https://doi.org/10.5944/educXX1.23899
MORANDO, M., ZEHNTER, M. K. y PLATANIA, S. (2023). Reverse Sexism and Its Impact on Job Satisfaction and Career Planning: Italian Validation of the “Belief in Sexism Shift Scale”. Social Sciences, 12(6), 357. https://doi.org/10.3390/socsci12060357
PINEDO, R., ARROYO, M. J. y BERZOSA, I. (2018). Género y educación: Detección de situaciones de desigualdad de género en contextos educativos. Contextos Educativos: Revista de Educación, 21, 35-51. https://doi.org/10.18172/con.3306
RODRÍGUEZ, Y., LAMEIRAS, M. y CARRERA, M. V. (2009). Validación de la versión reducida de las escalas ASI y AMI en una muestra de estudiantes españoles. Psicogente, 12(22), 284-295.
VARELA-PORTELA, C., ALONSO-RUIDO, P. y REGUEIRO, B. (2024). Los planes de estudio en educación superior: ¿Es el género una prioridad? Revista Fuentes, 26(1), 95-108. https://doi.org/10.12795/revistafuentes.2024.24014
YURREBASO, A., GUZMÁN, R., PICADO, E. y JÁÑEZ, Á. (2024). Toward Gender Understanding: Examining Ambivalent Sexism among University Students and Its Impact on Faculty Evaluation. Societies, 14(4), 48. https://doi.org/10.3390/soc14040048
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2025 Patricia Alonso-Ruido, Alexandra Miroslava Rodríguez-Gil, Iris Estévez, Bibiana Regueiro
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
