Formació inicial de docents en alternança. Anàlisi des de les percepcions dels actors en una experiència d’integració d’aprenentatges
Resum
En els sistemes duals d’educació superior l’aprenent, en el seu doble rol d’estudiant i de treballador, sovint experimenta tensions derivades de la diferència d’experiències en escenaris amb diferents missions. Per a la Universitat, un dels majors reptes pedagògics consisteix a transformar aquestes tensions en aprenentatge, mitjançant estratègies que donin sentit formatiu a la relació d’activitats professional i universitària, com l’educació formal de concreció del pla d’estudis.El curs 2012-2013 la Universitat de Lleida va iniciar el Grau d’Educació Primària en alternança amb un grup de 65 estudiants. Tot i que l’escàs recorregut d’aquesta implementació impedeix estudiar l’eficiència i la validesa de la innovació, és possible fer una aproximació avaluativa per conèixer el funcionament dels dispositius de relació d’aprenentatges. En aquest article es presenta l’experiència de la matèria d’Integració en el primer any de desenvolupament d’aquest pla des de l’opinió dels actors: els estudiants com a receptors, els docents de les escoles i universitaris com a implementadors i la coordinació institucional com a promotora de la formació.
Les opinions recollides pels diferents col·lectius coincideixen a valorar l’experiència com a beneficiosa per al desenvolupament professional docent inicial, així com en la seva contribució a l’activitat escolar amb l’alumnat d’educació primària. A la vegada emergeix, en la complexitat pedagògica de la proposta, la necessitat de fer ajustaments per a un millor aprofitament formatiu des de la mobilització de les competències docents a l’aula fins a l’anàlisi de l’activitat a l’aula universitària.
Paraules clau
formació en alternança, grau d’educació primària, integració d’aprenentatgesReferències
Armengol, C.; Rodríguez-Gómez, D.; Gairín, J.; del Arco, I. y Muñoz, J. L. (2013). «Un modelo de intervención para la organización y el desarrollo de las prácticas curriculares en la universidad». En: Muñoz, P. C.; Raposo-Rivas, M.; González, M.; Martínez-Figueira, M. E.; Zabalaza-Cerdeiriña, M. Pérez-Abellás, A. Un prácticum para la formación integral de los estudiantes. Santiago de Compostela: Andavira, 1-12.
Bachelard, P. (1994). Apprentissage et pratiques d’alternance. París: L’Harmattan.
Beauchesne, M.; Levesque, H. y Aubry, S. (1997). «Formation pratique: contribution de personnes associées à la production de savoir et d’outils d’intervention en accompagnement de stagiaires». En: Tardif, M. y Ziarko, H. (dirs.). Continuités et ruptures dans la formation des maîtres au Quebec. Quebec: Les Presses de l’Université Laval, 41-68. http://dx.doi.org/10.7202/502026ar
Boudjaoui, M. y Gagnon, C. [coord.] (2014). « L’alternance en formation : nouveaux enjeux, autres regards ? ». Education et Francophonie. Vol. XLII, n. 1. Association Canadienne d’Education de Langue Française. http://dx.doi.org/10.7202/1024561ar
Brudermann, C. y Pélisser, C. (2008). « Les gestes professionnels de l’enseignant : une analyse pédagogique et une représentation informatisée pour la formation – L’exemple des langues étrangères ». IJTHE, 2 (5). http://dx.doi.org/10.7202/037472ar
Bunk, G. P. (1994). « Transmission de la compétence dans la formation professionnelle en Allemagne ». Revue européenne de formation professionnelle, 1. http://www.cedefop.europa.eu/etv/Upload/Information_resources/Bookshop/137/1-fr.pdf [Consulta: 28 abril 2013].
Carlson, H. L. (1999). «From practice to theory: A social constructivist approach to teacher education». Teaches and Teaching: Theory and Practice, 5 (2), 203-218. http://dx.doi.org/10.1080/1354060990050205
Carr, W. (1996). Una teoría para la educación: hacia una investigación educativa crítica. Madrid: Morata.
Cebrián, M. (2010). «Supervisión con e-portafolios y su impacto en las reflexiones de los estudiantes en el Prácticum. Estudio de caso». Revista de Educación, 354, 183-208.
CEDEFOP (2008). Terminology of European education and training policy. A selection of 100 key terms. Luxemburgo: Office for Official Publications of the European Communities, 2008.
Clarke, A. y Jarvis-Selinger, S. (2005). «What the teaching perspectives of cooperating teachers tell us about their advisory practices». Teaching and Teacher Education, 21, 65-78. http://dx.doi.org/10.1016/j.tate.2004.11.006
Coiduras, J. L. y Carrera, X. (2010). « La construction du sens autour de la notion de compétence dans des dispositifs universitaires en alternance ». Revue Education et Francophonie. Québec: Association Canadienne d’Éducation et Langue Française. Vol. XXXVIII: 2. http://dx.doi.org/10.7202/1002166ar
Coiduras, J. L.; Gervais, C. y Correa Molina, E. (2009). «El contexto escolar como escenario de educación superior en la formación de docentes. El prácticum en Quebec como modelo para reflexionar ante las nuevas titulaciones de grado». Educar, 44, 11-29.
Comisión Europea (2012). Un nuevo concepto de educación: invertir en las competencias para lograr mejores resultados socioeconómicos. Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones. En línea: http://www.etwinning.net/es/pub/news/news/rethinking_education_investin.htm> [Consulta: 28 enero 2012].
Correa Molina, E. y Gervais, C. (2011). « Se former professionnellement par la pratique: une dynamique individuelle et collective ». Revue des sciences de l’éducation, 37 (2), 231-236. http://dx.doi.org/10.7202/1008984ar
Danielson, Ch. (2013). The framework for teaching. Princeton: The Danielson Group.
Feixa, M.; Fuentes Loss, M.; Castro, D.; Bernabéu, M. D. y Tomás, M. (2013). «Implementación y desarrollo de innovaciones en la universidad: análisis desde la percepción de los implicados. Revista Iberoamericana de Educación, 62, 1-13.
Fernández Cruz, M. (2006). Desarrollo profesional docente. Granada: GEU.
Freudenthal, H. (1978). Weeding and sowing: Preface to a science of mathematical education. Dordrecht: Reidel.
Gagnon, C.; Mazalon, E. y Rousseau, A. (2010). « Fondements et pratique de l’alternance à l’enseignement professionnel : quelques données de recherches autour de l’élaboration et de la mise en oeuvre à l’Université de Sherbrooke ». Nouveaux cahiers de la recherche en éducation, 13 (1), 21-41. http://dx.doi.org/10.7202/1017459ar
Gervais, C. y Desrosiers, P. (2005). L’école, lieu de formation d’ensenignants. Questions et repères our l’accompagnement des stagiaires. Quebec: Les Presses de l’Université Laval. http://dx.doi.org/10.7202/019696ar
Good, T. L.; McCaslin, M.; Tsang, H. Y.; Zhang, J.; Wiley, C. R. H.; Rabidue Bozack, A. y Hester, W. (2006). «How well do 1st-year teachers teach. Does type of preparation make a difference?». Journal of Teacher Education, 57, 410-430. http://dx.doi.org/10.1177/0022487106291566
Hoeckel, K. (2008). Costs and Benefits in Vocational Education and Training. OCDE. En línea: http://www.oecd.org/edu/skills-beyond-school/41538706.pdf [Consulta: 10 octubre 2103].
Korthagen, F. y Vasalos, A. (2005). «Levels in reflection: Core reflection as a means to enhance profesional development». Teachers and Teaching: Theory and Practice, 11 (1), 47-71. http://dx.doi.org/10.1080/1354060042000337093
Kwan, T. y López-Real, F. (2005). «Mentors’ perceptions of their roles in mentoring student-teachers». Asia-Pacific Journal of Teacher Education, 33 (3), 275-287. http://dx.doi.org/10.1080/13598660500286267
Lavoie, L.; Morand, M. y Otero, D. (1998). «L’implantation du nouveau programme de formation à l’enseignement au secondaire à l’UQTR: une démarche concerté ». Bulletin de l’AQUFOM, 8, 7-16.
Le Boterf, G. (1998). L’ingénierie des compétences. París: Les Éditions d’Organisation.
McMillan, J. H. y Schumacher, S. (2007). Investigación educativa. Madrid: Pearson Educación.
MEC - Gobierno de España (2007). Orden ECI de 27 de diciembre, por la que se establecen los requisitos para la verificación de los títulos universitarios oficiales que habiliten para el ejercicio de la profesión de Maestro en Educación Primaria. BOE núm. 312, 53747-53750.
Meireu, P. H. (1995). La pédagogie entre le dire et le faire. París: ESF.
Muñoz, J. L.; Del-Arco, I. y Rodríguez, D. (2013). «Las prácticas curriculares en la universidad: mejorando la formación inicial de los futuros profesionales». En: Ruiz, C.; Navio, A.; Fandos, M. y Olmos, P. [coords.]. Formación para el trabajo en tiempo de crisis. Balance y prospectiva. Libro de Actas del VI Congreso Internacional de Formación para el Trabajo. Tarragona: Tornapunta Ediciones y Fundación Laboral, 1-13.
Pacquay, L. (2012). « Continuité et avancées dans la recherche sur la formation des enseignants ». Les cahiers de recherche du GIRSEF, 90, 1-36.
Portelance, L.; Gervais, C.; Lessard, M. y Beaulieu, P. (2008). La formation des enseignants associés et des superviseurs universitaires. Rapport de recherche. Cadre de référence, déposé à la Table ministère de l’Éducation, du Loisir et du Sport – Universités (MÉLS-Universités), Québec.
Sarasola, L. (2000). La competencia de acción como nuevo referente profesional: ajustes terminológicos, conceptuales y funcionalidad del concepto. Proyecto docente. Lección magistral. Unidad 1. Bilbao: Universidad del País Vasco.
Schön, D. A. (1983). The Reflective Practitioner. Nueva York: Basic Book.
Smith, P. J. (2003). «Workplace learning and flexible delivery». Review of Educational Research, 73 (1), 53-88. http://dx.doi.org/10.3102/00346543073001053
Stake, R. (2005). Investigación con estudio de casos. Madrid: Morata.
Stanulis, R. N. y Russel, D. (2000). «Jumping in: Trust and communication in mentoring student teachers». Teaching and Teacher Education, 16, 65-80. http://dx.doi.org/10.1016/s0742-051x(99)00041-4
Tejada, J. (2012). La alternancia de contextos para la adquisición de competencias profesionales en escenarios complementarios de educación superior: marco y estrategia. Revista Educación XX1. 15.2, 7-40. http://dx.doi.org/10.5944/educxx1.15.2.125
Wood, D.; Bruner, J. y Ross, G. (1976). «The role of tutoring in problem solving». Journal of Child Psychology and Psychiatry, 17 (2), 89-100. http://dx.doi.org/10.1111/j.1469-7610.1976.tb00381.x
Zabalza, M. A. (2011). «Evaluación de los planes de formación docente de las universidades». Educar, 47 (1), 181-197.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2015 Jordi Lluís Coiduras Rodríguez, Sofía Isus Barado, Isabel Del Arco Bravo

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.